Jump to navigation
Potser aquest any el context sanitari no permet celebrar ni processons, ni mercats de rams, però altres tradicions de ben segur no passaran per alt. Alguns més arrelats que altres, la Setmana Santa sempre va acompanyada d’un munt d’esdeveniments festius, començant ja el divendres abans del Diumenge de Rams i acabant el Diumenge de Pasqua. Durant aquests dies, se celebra el que va suposar l’arribada de Jesús a Jerusalem fins que el van processar, el van crucificar, va ser enterrat i va ressuscitar. Dos mil·lennis després, amb més o menys afany religiós, aquest llegat segueix deixant empremta en la nostra cultura d’arrel cristiana, sigui en l’àmbit gastronòmic, el litúrgic o el festiu.
Diumenge de RamsEl precedeix el Mercat de Rams, que també marca l’arribada de la primavera. Les padrines regalen als fillols palmons i a les filloles palmes. El diumenge de Rams es fa una missa commemorativa de l’entrada de Jesús a Jerusalem i, en acabar, tothom fa picar els palmons a terra i sacseja les palmes en senyal d’alegria. També s’alcen branques de llorer o olivera. La tradició diu que cal guardar tot el verd beneït penjat a finestres i balcons. Els dolços de la diada són les gimbaletes, les llaminadures que pengen de palmes i palmons. Es diu que les branques beneïdes que es van fer servir per aclamar l’entrada de Jesús a la ciutat a posteriori van donar fruits abundosos i les gimbaletes agafen aquest simbolisme.
Dilluns SantTradicionalment, és el dia que es fa el tret de sortida per les múltiples i lluïdes processons, acompanyades també dels viacrucis i les desfilades de soldats romans. A Catalunya cada any, no pas aquest, les principals ciutats tallen carrers principals per permetre el pas de les desfilades i el silenci i la solemnitat de la multitud acompanya els seus passos.
Dijous SantEs commemora el Sant Sopar i les processons d’aquest dia així ho escenifiquen, amb Jesucrist, els seus deixebles i la traïció de Judes abans de ser crucificat. Temps enrere era un dia de dejuni i silenci. Avui s’escenifiquen els fets històrics i també prenen protagonisme les conegudes danses de la mort, d’origen medieval. És el cas de Verges, en què la celebració fins i tot ha estat reconeguda com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional.
Dansa de la Mort a Verges | Foto: Cedida
Divendres SantTambé se’n deia Dissabte de Glòria, i són els dies que se celebrava la vetlla, esperant la resurrecció de Crist. Avui en dia la celebració s’ha traslladat a les esglésies amb una missa durant la nit anterior, en què es fa una gran encesa de ciris. És reconeguda l’encesa del foc nou que es fa al Monestir de Poblet.
Diumenge de ResurreccióÉs el dia de la gran celebració, es fa una missa ben alegre i amb molta música i cants. Es canten les populars caramelles per places i carrers i es posa punt final a les diverses prohibicions, especialment les de no menjar aliments derivats del porc ni dels ous.
Dilluns de PasquaÉs l’esperat Dia de la Mona, la festa que uneix famílies senceres i en què es fan trobades a l’exterior de diverses ermites i santuaris amb àpats a l’aire lliure. Els padrins regalen les delicioses Mones de Pasqua als fillols i filloles, una tradició gastronòmica que no se sap del cert quins orígens té, però que data del segle XV, quan se’n tenen les primeres referències.
Les curiositats sobre la Mona de PasquaTots els padrins saben que el Dilluns de Pasqua els fillols esperen la Mona. Originàriament, la Mona era una coca salada coronada amb tants ous durs com anys tenia l’infant que la rebia, fins a arribar als 12 anys, quan es confirmava. A partir del segle XVI, arriba el cacau d’Amèrica i aquest dolç s’incorpora a la recepta agafant any rere any més presència. La recepta de base no ha canviat gaire, però la seva presentació ha variat, i molt! Des de plomes d’oca pintades, pollets de peluix o figures de tota mena de xocolata, cap Mona és igual a cap altra.La Mona té presència a gairebé tot el territori de parla catalana. A Múrcia i al País Valencià en diuen 'Tonya' i, com arreu, simbolitza el final de la Quaresma i de totes les abstinències que hi ha associades. Com diu el refranyer, "set setmanes de Quaresma i de bacallà salat, vinguin ous, botifarres i de truites un bon plat!". Els ous, siguin durs, de xocolata o pintats, són el simbolisme de la Pasqua arreu i exemplifiquen l’inici d’una nova etapa, també en l’àmbit pagà, amb la primavera. De fet, i com passa en moltes festivitats, les celebracions paganes lligades al calendari meteorològic i de la cultura popular, s’han integrat d’una manera o altra amb la religió ponderant de cada territori.
