'Dijous a l'Hotel' compleix 20 temporades: senyal d'èxit inequívoc

Joana Serrat arrenca la 20ª edició d'aquest cicle de concerts a Matadepera

Anna Fernández

27/10/2014

Música

Dijous és un bon dia per anar de concert: música en directe i ambient tranquil. Se'n programen regularment a Terrassa, a Sant Cugat o a Sabadell, entre d'altres indrets Vallesans. Però els que ja són un clàssic són els de Matadepera. Parlem dels Dijous a l'Hotel, un cicle de concerts que, aquesta setmana, celebra la seva 20ª temporada. És evident que vint temporades són un senyal inequívoc d'èxit: la cosa funciona i funciona molt bé. De fet, la iniciativa va néixer el març de l'any 2005 i encara es manté com una de les opcions musicals més consolidades al territori. I és que, a dia d'avui, les coses que duren s'han de mirar amb bons ulls, perquè, per bé o per mal, escassegen força.

La temàtica, aquest cop, es centra en artistes locals -procedents de Matadepera o Terrassa- i vol demostrar la qualitat musical del territori. Joana Serrat, originària de Vic, n'és l'excepció i representa el plat fort de la temporada

L'antic Hotel de Matadepera acull la programació estable de música dels Dijous a l'Hotel, un cicle organitzat des de la regidoria de cultura de Matadepera conjuntament amb Decibel Produccions i Punt Jove i que realitza dues temporades per any. Una a l'hivern-primavera i l'altra a la tardor-hivern, per les quals han passat ja més d'un centenar de grups, de diversos estils musicals i procedències.

Els Dijous a l'Hotel, a més, és un cicle que ens agrada especialment perquè promociona grups novells i facilita un espai per donar a conèixer la seva música. Un lloc amb un bon equipament cultural que permet, doncs, presentar les creacions d'artites emergents. Molts d'aquests ens queden a prop, perquè són de la zona, i troben en aquest cicle un lloc on presentar-se. D'altres, però, vénen de lluny i es troben, encara, en plena arrencada. La seva actuació, per tant, fomenta la mobilitat de grups d'arreu i propicia la seva difusió lluny del seu territori d'origen. Pel seu escenari i han passat artistes consolidats i d'altres acabats de néixer. En són un exemple grups com Coriolà, Inspira, Sense Sal, Pau Vallvé o Mishima.

Aquesta setmana es compleix la 20ª temporada d'aquest cicle de concerts. La temàtica, aquest cop, es centra en artistes locals -procedents de Matadepera o Terrassa- i vol demostrar la qualitat musical del territori. Joana Serrat, originària de Vic, n'és l'excepció i representa el plat fort de la temporada. De moment, aquesta serà la programació establerta que s'anirà completant en els propers mesos. Per anar fent boca, us fem cinc cèntims de la que podrem gaudir fins a finals de novembre:

30 d'octubre. Joana Serrat. Cantant i compositora vigatana que, ja des de ben joveneta, es sentí atreta pel folk i el rock d'arrerls americanes. Ha autoeditat el doble àlbum "The Relief Sessions", intimista i evocador on l'artista, a través de nombrosos registres sonors -folk, indie o country, entre d'altres- es passeja per un mar de sentiments i sensacions arribant a emocionar a públic i premsa especialitzada. El seu nou treball, produït per en Howard Bilerman, productor i músic canadenc, nominat a un Grammy per la seva tasca de producció a "Funeral" d'Arcade Fire, porta el segell indiscutible de la personalitat de l'artista. Aquest nou àlbum, "Dear Great Canyon", es va registrar al novembre de 2013 amb Howard Bilerman als comandaments tècnics. La banda, formada per il•lustres músics de l'escena barcelonina -Edu Martínez (La Habitación Roja, Pumuky, Partido, Clem Snide) i David Soler- es completa amb el també canadenc Gavin Gardiner, membre de The Wooden Sky. Aquest darrer treball, que va sortir el març passat, ja fa mesos que córrer per diferents festivals de Catalunya i Europa.

06 de Novembre. Caseta. Grup novell, amb menys d'un any de trajectòria, aquests artites de Terrassa i Matadepera són el resultat de formacions musicals anteriors.El conformen en Jan Buxeda, veu principal, guitarres i sintetitzadors, Pol Clavell, Baix, Xavi Garcia, bateria i veus, Pol Codina, teclats i sintetitzadors i Josep Duran, guitarra i veu. Diuen que fan un pop atmosfèric i, en tot cas, el que és segur, és que són diferents: res de pop ni indie rock comercial. Ells, que fins ara s'han autoeditat el seu treball, reben influències de Radiohead, Sigur Ros i Bon Iver, però també de Mishima i Pau Vallvé. Tota aquesta diversitat explota en un estil eclèctic i sorprenent. Les lletres, òbviament, no podien ser menys: misterioses i atrevides, no deixen indiferent.
13 de Novembre. Àlex Montero i Albert Puig. Aquests dos artites de Matadepera i Esparreguera, respectivament, toquen cançons pròpies i alguna versió. El seu repertori consta d'estils com el Rock, Reggae, Funk, Blues i, fins i tot, la Rumba. Asseguren expressar, a través de la música, tot allò que porten a dins i volen reivindicar. Es comprometen, també, a fer-nos passar una bona estona. De moment, el seu camí comença i tenen ganes que els seguim.
20 de Novembre. Aida Strings. Nascuda a Terrassa, dóna els seus primers passos a través de les xarxes socials, concretament al Youtube. De fet, va ser per aquest canal que va aprendre les lliçons bàsiques de guitarra i on començà a penjar vídeos amb les seves pròpies composicions. Sense massa pretencions, el seu únic objectiu era arribar al seu entorn més proper, però el que no s'esperava era que "Aquesta Nit" tingués tan èxit i les visites es multipliquessin cada setmana. Oriol González i Jordi Almirall van proposar-li el projecte que ara coneixem: una banda de músics professionals i la possibilitat de gravar un primer disc. L'àlbum, "Tocant de peus al cel" és el resum del que és l'Aida, del que li passa, de les seves inquietuds i projectes. Hi són presents els seus somnis, els seus amics i les seves experiències. Lletres properes i quotidianes amb influències del rock suau de Tania Swain o el pop agredolç d'Amaral. Sempre amb un to intimista i personal, la seva veu sona dolça i espontània.
27 de Novembre. Rodeo Rose. Formació nascuda a finals del 2005 per reivindicar el llenguatge del rock com a forma d'expressió artística. Un ventall d’influències diferents -swing, rock-a-billy, blues rock, stoner, grunge, post rock o be-bop- van convergir en un projecte arrelat a la tradició southern rock d’EUA. Amb aquesta herència, el grup passejà un ampli repertori de temes originals per la geografia catalana i espanyola. El resutat de tot aquest trajecte van ser dues maquetes promocionals que van servir de base per a la gravació del disc “Bajo las luces”. Actualment estan treballant en un nou disc del que ja podem escoltar un tema, "Siempre sale el sol". Els components del grup són en Roc Calvet, veu i guitarres, en Jordi Pleguezuelos, guitarres, en Jaume Roig, baix i en Sergi Gaitan, batería.

Aquest és un breu tast del que podrem escoltar els propers cinc dijous. Estils i cojuntures artístiques ben diferents, carreres amb molta embranzida i camins encara per descobrir. S'aturen tots, però, a la mateixa parada: els Dijous, a l'Hotel.

Per més informació, podeu visitar la seva web.