Jump to navigation
Doctor Prats acaba de néixer però té les coses clares. Una banda formada per 7 músics, la major part terrassencs, tots ells amb una llarga trajectòria musical a les espatlles. Per exemple: Miki Santamaria (baix) ha estat durant anys en bandes de nivell internacional. Ramon Figueras (trompeta) coneix els escenaris catalans amb detall, després de passejar-s’hi amb Kayo Malayo. Víctor Martinez (teclats) encara s’hi passeja, amb La Banda del Coche Rojo.
D'aquesta experiència i passió pels escenaris, en sorgeix una banda que crida l’atenció per dos motius: Primer, la qualitat musical. La sonoritat és neta i els ritmes i les lletres, enganxosos i encomanadissos. Tenen l’experiència i el savoir faire que requereixen aquest tipus de projectes. Després, a nivell comunicatiu: han nascut amb una imatge gràfica impecable, amb vídeos de qualitat professional i on s’hi veu claríssim que no tenen por ni a les càmeres ni a la festa. Fins i tot tenen hashtag: #FestaFan.
El seu primer disc, Patates amb Peix, és un producte rodó en tots els sentits. Una carta de presentació, un manifest, una declaració d’intencions. Doctor Prats, tema homònim, els serveix per presentar-se i ho fan amb un ritme de percussió que us farà repetir “doc-tor PRATS doc-tor PRATS” durant hores i hores. El boca-orella és el millor viral, oi? Per altra banda, RockamboleSka els situa en el temps i en l’espai: una cançó de Festa Major, desenfadada, creada per ser ballada a les Barrakes de qualsevol poble català. No hi falten els tocs reivindicatius, anticlericals i catalanistes, per definir el públic objectiu.
Els ritmes que hi podem trobar van des del reggae fins al folk, amb dosis de rock, ska, rumba, samba i cumbia, i tot el que es pugui ballar en un moment donat. S’han autodefinit com un grup de “festa-fusió”, i és que aquesta és la seva única pretensió: ajudar-nos a fer festa aquest estiu.
Així doncs, Doctor Prats arriba per curar-nos. Arriba per fer-nos entrar en calor, per ajudar-nos a imaginar les nits d’estiu que poc a poc s’acosten (no perdeu l’esperança!) i ens promet que, si ens prenem la seva pastilleta, aquest estiu ens oblidarem de tot. En voleu un tastet?
