Jump to navigation
- Com sorgeix el joc de taula 'La Batalla de Can Vies'?Sorgeix de la lluita al carrer. El 2014 va haver-hi tot un moviment per aturar el desallotjament i l’enderroc de Can Vies, al barri de Sants. Vam participar-hi moltes persones i un any després, amb diversos amics vam tenir la idea de fer un joc per explicar tot allò que havíem viscut. Primer vam fer un prototip amb materials de casa, reutilitzats, sense cap més intenció de passar-nos-ho bé els quatre amics. I ara fa un any, amb el meu germà, vam repensar-lo per tal de poder-lo compartir amb més gent i fer extensa la victòria de Can Vies.
- Quin és el funcionament del joc?És un joc de taulell, amb el mapa del barri de Sants, ambientat en el moment que es va intentar desallotjar el centre social. Els jugadors s’han de dividir en dos bàndols: les institucions o els moviments socials. Les institucions han d’aconseguir enderrocar Can Vies i, al mateix temps, assolir altres objectius com ara que els seus indicadors de popularitat es mantinguin elevats. A l’altra banda, els moviments socials han d’evitar l’enderroc.
- Per què heu escollit una modalitat clàssica del joc de taula, una batalla entre dos equips?Can Vies va generar una confrontació entre dos mons, entre dues maneres de fer. Les institucions es van emparar amb un seguit de lleis i normatives, mentre que els moviments socials volien construir altres escenaris.
- Històricament s’han fet jocs de taula per explicar conflictes com per exemple a inicis del segle XX el 'Pank-a-Squith' sobre el moviment sufragista a Londres. Els moviments socials tenen mil fronts oberts i moltes vegades no arribem a aconseguir tot allò que voldríem. En aquest cas, els jocs de taula són interessants per explicar les lluites socials, però també per analitzar-se i poder reflexionar de les experiències viscudes. 'La Batalla de Can Vies' explica tàctiques i estratègies de lluita al carrer que són aprenentatges.
- Han passat gairebé set anys del conflicte de Can Vies, quina reflexió en fas d’aquell moment?Can Vies forma part d’un cicle de lluites amb el 15-M o les vagues generals. Va ser una victòria perquè vam aconseguir aturar el desallotjament i vam mantenir un escenari on poder construir aquest món nou que anhelem. Lluitant al carrer i plantant cara es poden revertir algunes situacions. Ara bé, són tàctiques que tenen uns costos perquè les institucions exerceixen la repressió. És un cost físic, psicològic o econòmic que cal tenir en compte.
- Per què és important introduir jocs de taula amb una mirada més crítica?Els jocs ens ajuden a construir la realitat, a poder posar paraules, a experimentar... Cada vegada hi ha més jocs, més persones que hi juguen, estan en expansió dins el mercat capitalista. Volem parlar de realitats que ens afecten a nosaltres, que ens interpel·lin i que ens moguin, en definitiva. Amb la venda del joc també donem suport a projectes anticapitalistes que estiguin lluitant als seus barris o als seus pobles.
- El nom del projecte, Gall Negre, fa referència a la cançó de Chicho Sánchez Ferlosio?Després d’una pluja d’idees, ens van sortir molts noms d’animals i finalment ens vam decantar per aquest nom. Sí, és un petit homenatge a la cançó de 'Gallo rojo, Gallo negro' de l’estimat Chicho Sánchez Ferlosio. A més, és una dualitat extrapolable al que va passar a Can Vies, les institucions podrien ser un dels galls i els moviments socials l’altre.
- Per acabar, esteu creant algun altre joc?Sí! És un joc que no és dual, per jugar entre dos i sis jugadors on cadascú representarà un col·lectiu d’un barri concret. Tindrà dos vessants, una de competitiva i l’altra de cooperativa. És un joc més senzill. I no puc dir res més de moment...
Web Gall Negre Twitter Gall Negre Instagram Gall Negre
