Jump to navigation
- Quina importància té el context en la teva forma de treballar?Quan es treballa en l'espai públic el context és la clau. Allò que en un principi pot semblar una limitació actua com a estructura sobre la qual construir la peça. De fet, en moltes ocasions el lloc és tan transcendental que l'obra ha de ser molt aguda; només per ressaltar o interactuar amb la càrrega simbòlica de l'espai, gairebé com una actuació quirúrgica. A més, aquestes dificultats creen accidents i problemes que donen peu a situacions noves que no s'havien plantejat al marc teòric.- L’espai on intervindràs aquesta vegada justament, el centre penitenciari La Model, té una gran càrrega simbòlica, i més tenint en compte el context sociopolític en què vivim. Com afecta això a la proposta concreta que realitzaràs?En aquest cas, el lloc no pot tenir més significat. En té tant que fa respecte. Des del meu punt de vista i, tot i intentar fer un exercici d'empatia, no puc imaginar-me ni una milionèsima part dels sentiments d'impotència, ràbia, dolor o sofriment que s'han generat en aquesta presó al llarg de la seva activitat. És per aquest motiu que vaig decidir intervenir a través d'un apropament senzill en què la pintura funcionarà a nivell objectual. De la mateixa manera que un stop està simplement pintat a terra però t'obliga a aturar-te o un trompe-l'oeil que representa un tendal i que no fa ombra, em va semblar interessant pintar un rocòdrom. Des de lluny o en fotografia, dóna la sensació que són peces a la paret amb les quals saltar el mur, però a mesura que t'hi acostes descobreixes que són dues dimensions; és només pintura sobre paret i la desolació és total.
- Havies treballat mai a una presó?Respecte al context sociopolític mai m'hauria imaginat treballar en una presó. Encara que actualment ja no funcioni com a tal. Tinc sentiments enfrontats i no crec que endolcir aquest espai esborri per res la càrrega sentimental del lloc. Potser només distreu una mica si es veuen els murals des de prop, però en el moment en què canviïs de vorera l'estructura arquitectònica et recordarà la història. És per això que crec que és tan important realitzar una obra lligada a l'espai.- En quins espais concrets del recinte es realitzaran les propostes?Tinc entès que pel que fa a murals, diversos artistes intervindran sobre els quadrats dels murs exteriors, tres espais per cada artista, respectant les columnes que els separen. D'aquesta manera entre artista i artista hi haurà un espai que permetrà diferenciar les peces entre elles.- Es relacionaran d'alguna forma les unes amb les altres?La feina, per part, de l'organització ha estat excel·lent pel que fa a la informació sobre l'espai que hem rebut. Una gran documentació sobre el passat, el present i el futur de la presó que si bé ha servit per entendre els diversos successos històrics que hi han tingut lloc durant els últims 150 anys, també ens ha proporcionat una idea general del funcionament d'una presó i els seus clarobscurs. Tot i això, i tot i que la línia vertebradora és clara, la selecció d'artistes i les diferents maneres d'acostar-se a l'espai diran si hi haurà més aviat una simbiosi o si contràriament acaba sent un catàleg.- Les intervencions murals està previst que perdurin. Té sentit que parlem d’intervencions permanents a l’espai públic?Per molt institucional que sigui un projecte al carrer, el fet d'estar a l'abast de tothom el fa efímer. I més si parlem d'intervencions en murs que fan cinc metres d'alt. Estant a la intempèrie, al sol, a l'aigua, als canvis de temperatura, fa que al moment que es realitza la peça també comenci a destruir-se, és inevitable.
- El festival parteix de la idea que l'art és un dinamitzador natural de l'espai públic i que a través seu es poden proporcionar nous usos als espais i animar a la participació ciutadana.Qualsevol estímul a l'espai públic que no intenti vendre res causa desconcert, va en contra de la lògica de la ciutat. Si bé és veritat que en el marc d'un festival el factor sorpresa es perd una mica, segueix semblant-me interessant la possibilitat d'oferir un activador de reflexió o un esperó estètic que pugui servir de detonant: des d’una conversa, a una ganyota o a crear enuig. De fet, no som conscients de la repercussió que pot tenir qualsevol dels nostres actes. Jo mateix vaig començar-me a interessar per l'art quan tenia 10 anys perquè estava sorprès per la qualitat tècnica d'uns grafitis que hi havia a la meva escola, i no crec que cap dels seus autors fos conscient de fins a quin punt ha condicionat la meva vida.
