Jump to navigation
- Un llibre comestible. Per què heu triat aquest format?S'havia de fer alguna cosa una mica estrafolària davant d'una situació superabsurda i molt injusta per tot el sector. El govern fa uns mesos va declarar la cultura com un bé essencial, precisament perquè no haguessin de tancar teatres i llibreries, considerant-nos un sector d'especial importància. Al cap d'uns dies ja van tancar teatres i les llibreries podien obrir, i després van tancar llibreries i van obrir els teatres. No pot ser més absurd, i calia pensar una cosa fora del normal per evidenciar-ho. Fem un llibre comestible perquè, fins a les últimes mesures anunciades que entraran en vigor dilluns vinent, al cap de setmana, aquest seria l'únic llibre que es podria considerar oficialment essencial perquè és comestible, és menjar. El llibre en si mateix és el de menys, el contingut passa a un segon pla, el continent és el més important.
- L'autor és Màrius Serra. Per quin motiu ell ha estat l'escollit?El Màrius Serra li sap trobar la punta a tot. Ens coneixem de fa temps i pensàvem que ho havia de dur a terme algú amb un sentit lúdic de l'escriptura i de la vida. El Màrius és un juganer de primera, dels millors que tenim, i s'ha manifestat reiterades vegades amb el tancament de llibreries i amb la situació del sector cultural. Pensàvem que empatitzaria amb la situació i seria un bon portaveu de la nostra problemàtica. A més, quan li vaig trucar em va dir, fent broma, que li hagués sabut greu no haver-lo signat ell, era de justícia que l'escrivís ell!
- Quins detalls ens pots donar d'aquesta publicació?El títol és seu i la idea de contingut també. Nosaltres li vam donar el continent i li vam demanar que fes el que volgués. Ha escrit un conte, és inèdit i cent per cent seu. No correrà en cap altre format. Té dotze pàgines, a l'acte llegirem un manifest que hem redactat per explicar la nostra posició en tot això, el Màrius el llegirà i el tastarem, té gust de vainilla. Cadascú decidirà si menja un raconet de pàgina o el llibre sencer [Riu]. Ah, i no conté gluten!
- L'acte de dissabte a la Fàbrica Lehmann, a part de presentar el llibre, servirà com una trobada per queixar-se de les restriccions que havia pres el govern pel que fa a l'obertura de llibreries. Com està el sector cultural?El març teníem més clar com actuar, com ajuntar-nos llibreters i editors per anar a una. Era una situació de desballestament i crisi enorme, i ara també, però camuflada en aquesta doble vara de mesurar, en què fins ara unes llibreries podien obrir entre setmana i les grans havien de tancar sempre... Aquest batibull fa que sigui complicat que els llibreters s'ajuntin. Al final, patim tots, repercuteix en una caiguda del 50% de vendes. Pateix tota la cadena.
Jordi Puig durant l'entrevista al pati de la Fàbrica Lehmann | Foto: Helena Molist - El govern ha anunciat que a partir de dilluns les llibreries poden tornar a obrir. Com ho valoreu?Diria que l'acció de dissabte serà més feliç, després de la notícia de la reobertura de llibreries. Ens trobarem per celebrar que deixin tornar a obrir les llibreries, per queixar-nos que les hagin fet tancar durant aquestes setmanes i per exigir que no ens ho tornin a fer. Perquè ara el Govern declara que les llibreries són essencials, però de fet ja ho eren fa un mes, com a pilar cultural que són, i les van obligar a tancar. Amb el llibre comestible volíem posar aquesta injustícia damunt la taula, fer-la visible, i això ho hem aconseguit, n'estem orgullosos. No podem estar més satisfets amb la rectificació del Govern i continuarem lluitant perquè no se'n desdiguin.
- Si no s'haguessin modificat les restriccions, quant de temps hauria pogut sobreviure el sector?Pensar això seria fer una ciència-ficció desagradable. D'aquí a l'abril, si tot seguís igual, el sector no aguantaria, hi hauria una crisi brutal. Ja hi és, però hi hauria gent que no podria aguantar-ho.
- Comanegra ha hagut de modificar els plans de publicació?La tardor passada ja els vam canviar molt. La tardor del 2020 vam publicar la meitat de llibres que teníem programats. Això provoca un efecte dòmino amb els llibres. Tothom té l'esperança que aquest any se celebri Sant Jordi, que l'any passat no es va poder fer pràcticament gens, però serà molt complicat. Esperem que els llibreters puguin treballar amb una mínima normalitat.
Jordi Puig | Foto: Helena Molist - Al sector editorial recentment hi ha entrat en joc la venda online de llibres, que des de les editorials també heu engegat. La venda online de les editorials dificulta la feina a les llibreries?La pandèmia ha posat damunt la taula algunes mancances de preparació que teníem. El comerç online és una evidència, però fer una web que funcioni implica molt esforç i molts diners. La venda online de les llibreries no crec que s'hagi transformat especialment arran de la pandèmia, ja existia i era residual, i vam fer la prova el passat Sant Jordi. Nosaltres, per exemple, vam veure que veníem molts més llibres de fons, que costa de trobar a una llibreria perquè l'aspecte físic té les seves limitacions, i l'online permet la possibilitat de remoure el fons de maneres noves. Al final, es tracta de fer venir ganes de llegir entre tots, com creixerem és aconseguint que la gent tingui ganes de llegir, tant és el punt de venda on comprin.
- L'online pot arribar a desbancar les llibreries?Costa d'imaginar, costa fins i tot a cinc anys vista. La intensitat dels últims dos anys m'ho prohibeix. No crec que l'online, tot i les amenaces, es mengi el comerç físic. Últimament hi ha una revalorització de les llibreries, se n'estan obrint de noves i ambicioses. Hi ha un ecosistema molt ric. Per altra banda, també hi ha Amazon, hi ha gent que no vol que li expliquis la grandesa d'anar a comprar a una llibreria perquè la seva prioritat és la rapidesa. Però això passa amb tots els sectors.
- Arran de la ferocitat i la competència d'Amazon, el sector cultural està molt reivindicatiu. Consideres que el sector cultural és ara més combatiu que els últims anys?És per pura necessitat. El sector cultural està molt disgregat. Primer tanquen a uns, després tanquen a uns altres... i això fa que cadascú tingui temptacions d'anar a la seva i que ens costi pensar-nos des de la unitat com a sector cultural. I si ara estem més reivindicatius, és evident que és per necessitat: la situació ja era precària i ara s'ha agreujat.
- On se situa Comanegra dins de la reivindicació cultural?Som un actor més amb vocació de fer coses que serveixin per a tots plegats, de fer coses desenfadades i amb un punt lúdic. L'acte de dissabte no serà un enterrament, pretenem passar-nos-ho bé perquè ja és prou dramàtic tot per a fer coses on no hi hagi una espurna de llum. Fa una setmana ja vam fer una presentació d'un llibre d'una manera diferent. Tenim molta necessitat de fer alguna cosa perquè la situació és molt desagraïda. Trobem molt a faltar el contacte amb la gent, estem a punt d'acostumar-nos a estar tan aïllats i ens hi hem de resistir.
Web Editorial Comanegra Twitter Jordi Puig
