15è Festival Internacional de Cinema REC de Tarragona

Dijous 3 de desembre // 18h // Antiga Audiència

 

Guatemala, 2010, 75’ Director: Julio Hernández Cordón 

 

Don Alfonso, un ‘marimbero’ extorsionat per la mara, i Blacko, rocker i metge, satànic i evangèlic, s’uneixen amb un objectiu en comú: tirar endavant amb la música. Com? Fusionant el so tradicional de la marimba amb la potència del heavy metal. El resultat és un film humanista, ple d’humor, que tracta temes universals d’amistat, creativitat, o les vivències al Guatemala contemporani. En un país sense llei de cinema ni institucions dedicades, on els directors empentaven els seus projectes com a ‘cinema de guerrilla’, el guatemaltec Julio Hernández Cordón dóna forma a un film que flirteja entre la ficció i el documental, i fa de les mancances oportunitats per donar-li un estil propi. I que va guanyar simpaties arreu del món, i premis a festivals com Valdivia, Miami, Morelia, Toulouse o BAFICI. Després de guanyar Horizontes Latinos amb la seva Opera Prima (Gasolina), amb el seu segon llarg va aconseguir cridar l’atenció sobre una regió desconeguda per a la cinematografia mundial, i convertir-se en abanderat de l’actual explosió creativa a Amèrica Central. De ben segur que a vosaltres també us sorprèn. Premi del públic– Festival Internacional de Cine de Valdivia Millor Film – Festival Internacional de Morelia Jury Prize – Miami International Film Festival Grand Prix – Rencontres Cinémas d’Amérique Latine de Toulouse Menció Especial – BAFICI 

 

*Projecció especial fora de competició

 

 

Hen Dijous 3 de desembre // 20h // Antiga Audiència

 

Nepal/Alemania/Suïssa/França, 2015, 90’ Director: Min Bahadur Bham Actors: Khadka Raj Nepali, Sukra Raj Rokaya, Jit Bahadur Malla 

 

Prakash i Kiran són dos joveníssims grans amics, sempre preparats per perpetrar qualsevol malifeta. Tot i pertànyer a diferents castes i religions són inseparables i, com al conte de la lletera, comencen a criar una gallina, amb la idea de vendre’n els ous. No tot són flors i violes, la història succeeix al 2001 durant un breu alto el foc de la guerra civil que fa anys que castiga el país. Mica en mica, veiem que l’aldea en què viuen Prakash i Kiran es troba en primera línia i pateix de manera amarga els efectes de la guerra. Tot d’una, els nens perden la gallina. Els dos amics emprenen un viatge singular per recuperar-la, poc conscients de la fragilitat de la treva. Un enfocament naturalista, gairebé documental, amb una lluminosa fotografia de paisatges espectaculars que ens apropen a la quotidianitat de la regió. Una història senzilla i profunda alhora, que de tan local esdevé universal. Una faula tendra amb rerefons amarg arrodonida per la bellesa de l’entorn i el carisma dels dos joves actors. Primer llargmetratge del Nepal a la història en ser seleccionat a Venècia, on es va endur diversos premis. Un viatge encisador al país més alt del món. Millor Film Settimana della Critica Venezia 

 

 

Divendres 4 de desembre // 16h // Antiga Audiència

 

Índia, 2014, 100’ Director: Shonali Bose Actors: Kalki Koechlin, Revathy, Sayani Gupta Laila Kapoor

 

Laila és una jove romàntica, una rebel en secret lligada a una cadira de rodes. Sense que la parálisis cerebral la disuadeixi, s’embarca en un viatge de descobriment sexual i personal que la durà a una ruptura tant amb ella mateixa com amb les persones més properes. A la fi, però, és en la intensitat d’aquests vincles on troba la força per ser realment ella mateixa. Shonali Bose fuig dels sentimentalismes i ens apropa amb naturalitat a la valentia d’una jove per a qui la paràlisi cerebral no suposa cap barrera per aconseguir allò que vol. La pel•lícula va ser un dels projectes seleccionats per al Work In Progress Lab of Film Bazaar 2013 i va guanyar el premi NETPAC al Festival Internacional de Cinema de Toronto (TIFF) 2014, o Millor Actriu a Tallinn Black Nights. Un film que planteja la complexitat viure amb capacitats diverses sense condescència i amb la voluntat d'arribar a tots els públics.

 

 *Projecció especial fora de competició

 

 

Divendres 4 de desembre // 18h // Antiga Audiència Espanya, 2014, 70’ 

Directora: Laia Alabart, Alba Cros, Laura Rius, Marta Verheyen Actrius: Elena Martin, Carla Linares, Marta Cañas, Victòria Serra 

 

L’Àgata comença la universitat i li arriben noves experiències, alhora que no vol perdre el contacte amb les amigues de sempre. Pas a pas, la seva amistat es posa a prova de manera subtil, amb la càmera amorrada a les seves derives per discoteques, festes, converses sobre nois –i assaltant nois– i una excursió a la Costa Brava. Quatre joves directores, com les quatre protagonistes, firmen aquesta cinta iniciàtica, d’aposta radicalment naturalista, que ens introdueix als paisatges íntims de l’Àgata des d’una mirada fresca que recorda el primer Casavettes o, per cercar un referent local, el Recha més desmelenat. Amb la peculiaritat de l’autoria múltiple i una narrativa coral, el treball esdevé un retrat generacional de la cultura femenina urbana, tan sincer i directe que ens sembla conviure amb elles. Una obra col·lectiva d’una inusitada maduresa per haver estat realitzat com a treball de final de carrera. Finançat amb crowfunding, ha comptat amb l’assessorament de referents del cinema d’autor espanyol com Isaki Lacuesta o Elías León Siminiani. Un retrat directe i honest de les inquietuds de la joventut i una reivindicació del ‘coming of age’ femení. En col•laboració amb el program RISC del Teler de Llum (Centre d’Art de Tarragona) 

 

 

Divendres 4 de desembre // 20 h //Antiga Audiència França/Turquia, 2015, 94’ 

Directora: Deniz Gamze Ergüven Actrius: Ilayda Akdogan, Doga Zeynep Doguslu, Elit Iscan, Günes Sensoy, Tugba Sunguroglu 

 

Turquia, avui, a un remot poble del Mar Negre. Per haver jugat innocentment després de classe amb els seus companys masculins, cinc germanes òrfenes són tancades a casa per la seva àvia i el seu tiet, que decideixen casar-les tan aviat com sigui possible amb qualsevol home “respectable” que estigui disponible. Perplexes per la injusta decisió, i encara inconscients de la seva sensualitat incipient, les noies passen l’estiu reinventant l’espai a la recerca de llibertat en un entorn cada cop més opressiu. Rendir-se no sembla una opció... El captivador debut Deniz Gamze Erguven es va estrenar a la ‘Quinzaine des réalisateurs’ de Cannes, on va rebre l’Europa Cinema Label, a més d’una excepcional acollida entre el públic. El formidable elenc de joves actrius, l’elegant fotografia i l’encertadíssim himne a la llibertat que suggereix fan d’aquest film molt més que una versió turca de Las vírgenes suicidas. Per suposat, aquesta història sobre la demonització de la germinació de la sexualitat femenina porta a la ment el debut de Sofia Coppola, però la directora de Mustang ha trobat un to propi i molt personal que afegeix a aquesta història sobre el pas de la infantesa a l’edat adulta una dimensió política essencial. 

 

Europa Label Award Cannes 

Premi del Públic a Chicago IFF 

Millor Pel•lícula a Odessa IFF 

Gran Premi Heart of Sarajevo al Millor Film i Millors Actrius 

Millor Pel•lícula, Premi del Públic, FIPRESCI, Millor Nova Directora i Premi del Jurat Jove a Seminci Valladolid 

 

 

Divendres 4 de desembre // 22h // Antiga Audiència Hongria, 2015, 107’ 

Director: László Nemes Actors: Géza Röhrig, Levente Molnár, Urs Rechn 

 

Mitjans de 1944, Saul és un jueu reclòs al camp de concentració d’Auschwitz, membre del Sonderkommando, presoners que eren forçats a treballar a la fàbrica d’extermini nazi. Però enmig de la barbàrie, un punt d’humanitat: trobar un rabí per donar-li a un infant un enterrament digne, alhora un desesperat últim acte de supervivència moral. SON OF SAUL és un impactant drama que ens submergeix al cor de l’acció i explora el que el supervivent de l’holocaust Primo Levi deia “zona gris” dels jueus implicats a la maquinària nazi, privant-los de qualsevol bri d’innocència. El film arrenca amb una intensitat apabullant, que acompanyarà el protagonista en cada pas, que ens conduirà per realitats que habitualment s’escapen de la representació. Una aposta corprenedora, va ser la revelació a Cannes (Gran Premi del Jurat), i és ja una de les pelis de l’any. Un director amb ma ferma i idees clares, que regala a l’espectador una experiència cinematogràfica difícil d’oblidar. László Nemes, assistent de direcció de Bela Tarr, i de qui vam poder veure el curt The Counterpart al REC 2009. Un dels debuts més potents des de HUNGER (REC2009) o THE TRIBE (REC2014), i que apunta directament als Oscars. 

 

Gran Premi del Jurat, FIPRESCI Award al Festival de Cannes 

Gran Premi del Jurat a Sarajevo 

 

 

Dissabte 5 de desembre // 16 h // Antiga Audiència Dinamarca/Regne Unit, 2015, 93’ 

Director: Jeppe Rønde Actors: Hannah Murray, Josh O'Connor, Adrian Rawlins 

 

La Sara arriba a les valls gal•leses amb el seu pare, el nou cap de policia de la regió, seguint la pista dels suïcidis que tenen lloc a la contrada. Allà, la jove de seguida es fa, una mica sorpresa, amb els arrauxats joves locals, que practiquen estranys rituals als boscos. BRIDGEND ens condueix pels sinuosos camins que duran la Sara al cor d’un misteri existencial, en un tortuós viatge interior com a l’STALKER de Tarkovsky. Com els carrils que es disolen entre els arbres, el film es gronxa entre el thriller policial i un romanticisme juvenil tenyit de pors en una claustrofòbica comunió amb la natura, gènesi de l’estranyesa i l'enigma. BRIDGEND és un film basat en fets reals: els setanta-nou suïcidis que van tenir lloc entre el 2007 i el 2012 a la província Bridgend County. Després de sorprendre a Rotterdam o Gothenburg, i de ser la gran triomfadora a Tribeca, ara arriba a Espanya aquesta encantadora i fosca aventura sensorial, un esmunyadísrelat protagonitzat per la vulnerable Gilly de Joc de Trons. 

 

Millor Debut a Goteborg IFF 

Millor pel•lícula i Director a Fantasia 

Millor Actriu, Millor Fotografia i Millor Muntatge a Tribeca IFF (NYC) 

 

 

Dissabte 5 de desembre // 18 h // Antiga Audiència Espanya, 2015, 93’ 

Director: Zoe Berriatúa Actors: Jorge Clemente, Beatriz Medina, Emilio Palacios 

 

L’Aritz és un alumne nou que arriba el primer dia a l’escola determinat a guanyar-se una imatge respectable davant els seus companys. Però un conjunt d’incidents el relleguen a la marginalitat en un entorn descarnat i hostil, on la resta d’alumnes i una professora infausta semblen conspirar per fer-li la vida impossible. L'Aritz s'aplegarà amb el noble Esteban i l'enèrgica Sarita, també estigmatitzats, per formar una tríada d’herois disposats a qualsevol cosa per tal de venjar les humiliacions patides. Zoe Berriatúa firma un debut imperdible que abasta sense condescendència la violència adolescent, i ho fa amb un estil desacomplexat, gairebé impropi d’un debutant: combina l’abruptesa i la incomoditat d’un film de Haneke amb l’aspecte polit d’un film juvenil d’Spielberg i la grandiloqüència rítmica d’influències à la Kubrick. Els moments en què el bonisme del realisme espanyol treu el cap, Berriatúa hi aboca querosè i l’ímpetu d’uns joveníssims i convincents actors. Una mirada diferent i sacsejadora a les 'pelis d'institut'. 

 

Menció Especial del Jurat, Festival de Màlaga 

 

 

Dissabte 5 de desembre // 20h //Antiga Audiència Costa Rica, 2015, 71’ 

Directora: Paz Fábrega Actors: Fernando Bolaños, Kattia González 

 

La Luciana i el Pedro es troben per primer cop a una desfassada festa de disfresses a San José. Ella va vestida de col·legiala, ell porta una disfressa d’ós. Només unes hores després, tots dos van camí al parc Rincón de la vieja, on passaran alguns dies abans de... no en tenen ni idea, d’abans de què. L’única cosa que saben i els importa és que els seus amics s’estan emparellant i procreant, la qual cosa els sembla molt més estranya que sortir a l’aventura amb un complet desconegut. I, qui sap? Aquesta podria ser una de les seves darreres oportunitats per experimentar novament la llibertat adolescent... Paz Fábrega, costa-riquenya que va créixer a Nova York, ens mostra adults que actuen com infants sense ser moralista en aquest personalíssim segon llargmetratge rodat en un encisador blanc i negre. Una profunditat inesperada s’escola a través de les converses íntimes i Fábrega questiona amb tendre sentit de l’humor la nostra flexibilitat envers les convencions. Un dolç i divertit viatge. 

 

 

Dissabte 5 de desembre // 22 h // Antiga Audiència Alemanya/Mongolia, 2015, 88’ 

 

Directora: Uisenma Borchu Actrius: Uisenma Borchu, Catrina Stemmer, Josef Bierbichler, Anne-Marie Weisz 

 

L’Iva, mare soltera de la Sofia, una nena de 5 anys, s’enamora bojament de la seva atractiva i fascinant veïna, la Heidi. Les dues dones comparteixen una bonica complicitat, dulcificada per l’alegria de la petita en veure una desconeguda tan captivadora irrompre a la seva vida quotidiana, fins llavors ben poc sorprenent. Però la Heidi sembla no tenir límits i voler-ho tot. El seu pensament i comportament enigmàtic comencen a desconcertar l’Iva, qui voldria tenir la certesa que els seus sentiments són mutus. Les coses es compliquen fins i tot més quan el pare de l’Iva apareix de sobte després d’anys d’absència. Si bé el personatge de Heidi es podria veure com una “marimacho”, en realitat el concepte de “rols de gènere tradicionals” és brillantment irrelevant en aquest impressionant, atrevit i sensual debut de Uisenma Borchu, que ens recorda fins a quin punt fer cinema també és una qüestió d’arriscar-se i autoexposar-se. La directora germanomongola, que també interpreta el paper de Heidi, ofereix una notable actuació, juntament amb altres dues extraordinàries debutants, Catrina Stemmer (Iva) i la jove Anne-Marie Weisz (Sofia). Totes tres esdevenen gràcilment els nous rostres del cinema alemany. Una colpidora experiència cinematogràfica. 

 

FIPRESCI Award Festival de Cinema alemany de Munich 

 

 

Diumenge 6 de desembre // 16 h // Antiga Audiència Colombia, 2015, 82’ 

 

Directors: Ángela Osorio – Santiago Lozano Actors: Diego Balanta, Ines Granja, Jose Luis Preciado 

 

El Turco és un home que ha deixat enrere la seva terra per ser foraster en una ciutat hostil a la qual se sent aliè. Desplaçat pel conflicte armat, viu a Cali amb el seu fill, que seduït per la vida urbana troba a la ciutat un futur possible. SIEMBRA és un cant als dessarrelats, que busquen una esperança de vida, i s’erigeix com una obra suggestiva i emocionant. Una poesia visual i sonora en un sensitiu blanc i negre. Una experiència immersiva i absorbent, amb la força atàvica dels orígens i l’empenta d’allò contemporani. Una narració audaç que t’atrapa i mai saps on et conduïrà; la història com a camí viu i vital. Tot amb el ritme dels rituals, el beat dels esclats musicals, d’una BSO sincrètica que va del hip hop a l’ancestral. Els productors de LOS HONGOS (guanyadora REC2014) han tornat a fer-ho i, doblant el risc de l’aposta, ens tornen a portar una història humana, lírica i seductora, que ja va sorprendre i triomfar al Festival de Locarno. 

 

Becada per la World Cinema Fundation de la Berlinale 

Premi Boccalino a Locarno 

 

 

Diumenge 6 de desembre // 18 h // Antiga Audiència Estonia, 2014, 87’ 

 

Director: Martti Helde Actors: Einar Hillep, Ingrid Isotamm, Laura Peterson 

 

Al juny del 1941 més de 40.000 persones del Bàltic van ser deportades a Sibèria per Stalin, la majoria dones i nens. Partint d’aquest fet històric poc conegut a Occident, Martti Helde construeix un “art film” en tots els sentits de l’expressió. Quan Erna, una jove casada i amb un fill, és deportada per 15 anys, el temps es congela per a ella. A partir d’aquella sensació, l’acció real s’entrellaça amb diversos ‘tableaux vivants’ que descriuen accions, sentiments, moments de caos i pànic. Mentre els actors romanen quiets la càmera navega a través de la seva dramàtica situació; tot un experiment visual que duu més enllà el provat per Chris Marker, Raul Ruiz, o fins i tot els slow-mo de les pelis d’acció. Un llenguatge artístic propi per lliurar un homenatge en elegant blanc i negre, un tros d’història en una pel·lícula com mai no havies vist. Basat en una historia real i en les cartes que Erna va escrivint, sense perdre mai l’esperança de tornar, aquestes li donen un caràcter emotiu i èpic a la historia que, conjuntament amb l’aposta creativa del seu estil, eleva aquest impressionant debut com una experiència commovedora per al públic que ha sorprès a festivals de tot el món. 

 

Millor Fotografia a Tallinn Black Nights 

Millor Director a Beijing FF 

Premi del Públic a Goteborg 

Artistic Achievement Award a Thessaloniki IFF 

 

 

Diumenge 6 de desembre // 20h //Antiga Audiència Tunísia/França/Bèlgica/Emirats Àrabs, 2015, 102’ 

Directora: Leyla Bouzid Actors: Baya Medhaffer, Ghalia Benali, Montassar Ayari 

Tunísia, estiu del 2010, mesos abans de la revolució. Farah ha acabat la secundària i la seva família vol que estuduiï medicina. Ella té altres plans: canta a un grup de rock, vol divertir-se, descobrir l’amor, sortir de nit, viure. El que sembla una història ja vista, es converteix en un captivador relat de coratge col·lectiu. La directora situa el pes del film en Farah i la seva mare, que omplen de calor i color la pantalla. Ambientat just abans de la revolució gessamí, ens parla d’una doble realitat, els joves en un país esgotat, les dones al Sud del Mediterrani, motors que van empentar el canvi. Des d’una història familiar ens transmet l’energia d’aquells moments, la resistència a través de la música, la voluntat d’anar endavant i viure plenament, i la veu de la Farah cantant esdevé la veu d’una generació. Tot i la confrontació (de maneres de pensar, perspectives a la vida) entre els personatges, el film desprèn positivitat i ens projecta optimisme sobre la realitat a la regió. Amb unes actrius de carisma desbordant, AS I OPEN MY EYES és un fascinant conte de rebel·lió i creativitat i està sent aclamada com una de les millors ficcions sobre la Primavera Àrab. 

 

Premi del Públic, Europa Label Award, Giornate degli Autori Mostra di Venezia 

 

 

Diumenge 6 de desembre // 22h // Antiga Audiència Alemanya, 2015, 138’ 

Director: Sebastian Schipper Actors: Laia Costa, Frederick Lau, Franz Rogowsk 

 

Nit de festa a Kreuzberg. Victoria, una noia espanyola que acaba d’arribar a la ciutat, coneix a Sonne i els seus tres amics. La nit és jove i prometen ensenyar-li el veritable Berlin. Victòria sent una connexió especial amb Sonne que la fa llençar-se i seguir de festa amb l’esbojarrat grup. El que ella no s’espera és que la seva decisió desencadenarà una sèrie d’esdeveniments que provocaran un gir total en la seva vida. Rodada en un llarg pla-seqüència de més de dos hores, VICTORIA transmet de manera directa l’ambient de la nit berlinesa, i va més enllà, sorprenent l’espectador amb girs de gènere, del conte romàntic al thriller eixelebrat, transitant per un carrussel d’emocions. Amb gran impacte a la Berlinale, compta amb unes excel·lents actuacions, incloent el ‘descobriment’ internacional de Laia Costa. Dominadora dels premis de l’acadèmia alemanya, i present a múltiples festivals, és sens dubte una de les pel·lícules europees de l’any. 

 

*Projecció especial fora de competició 

 

 

La tria pel públic més familiar és aquesta delícia del director Marc Recha. Una commovedora reflexió sobre la paternitat i la relació entre pares i fills. 

 

Marc Recha, 70’, VO Català 

 

En un paratge solitari, un nen fa volar el cometa que li ha fet el seu pare. Bufa el vent i el cometa s’enreda entre els arbres amb lo que necessita l’ajuda d’un adult. Per seguir jugant. Junts, perduts al mig de la natura començaran la narració d’un conte de mil episodis. 

 

Secció Oficial al Festival de San Sebastián 2015 

 

Preu: 5€ 1 adult+ 1 nen 

 

 

En anys recents estan apareixent propostes cinematogràfiques d’interès, procedents de països habitualment fora de l’imaginari cinèfil. Més enllà de l’exotisme de les seves localitzacions o de les seves històries, ens ofereixen uns punts de vista i narratives que, sense perdre de vista els models ja coneguts, presenten una marcada personalitat. El programa especial (“Focus In”) de la 15.ª edició està dedicat a pel•lícules procedents de països dels quals no estem acostumats a veure cinema. Al Pot Petit – Programa Movistar+ ens presenta propostes de llocs com Costa Rica o Nepal, amb la voluntat d’ampliar el nostre radar visual, mostrar el talent menys conegut i posar en valor noves cinematografies. 

 

Formen part d’aquesta secció les següents pel·lícules: 

As I Open my Eyes 

Viaje 

Kalo Pothi/The Black Hen 

Las Marimbas del Infierno 

 

 

“La meva primera vegada” és una secció que sorgeix per apropar i donar a conèixer els orígens d’un cineasta consagrat, amb personalitat, i mostrar al públic quin ha estat el seu camí fins al moment actual d’expressió creativa. S’allunya de les retrospectives exhaustives, necessàries, però de vegades inabastables per al públic, i pretén tenir un tarannà més directe i popular. Així, el programa es composa dels inicis i l’actualitat del creador, és a dir: la seva primera pel·lícula, amb una trobada amb el públic per completar aquest coneixement del costat menys conegut del nostre creador. 

 

INAUGURACIÓ // Dijous 3 de desembre // 22 h // Teatre Metropol 

Espanya, 1998, 86’ Directors: Cesc Gay, Daniel Gimelberg Actors: Barbara Boudon, Eric Kraus, Paris Kiely 

 

Amb una llarga i consolidada trajectòria, Cesc Gay és un dels autors més respectats del nostre cinema, un grandíssim director d’actors (ha treballat amb els més grans), que donen forma a les seves històries íntimes i quotidianes, no exemptes d’emoció, i que fa que el públic també l’acompanyi; un públic que tot sovint es veu reflectit en els seus personatges. Però, cap a finals dels 90’, en Cesc Gay es trobava a Nova York, buscant-se la vida. Amb el seu amic Dani, amb una càmera que els van prestar i unes cues de pel•lícula de 16 mm es van llençar a dirigir una pel•lícula. Rodada en dues setmanes i en una habitació d’hotel, reuneix una sèrie de microhistòries que van de l’humor negre a l’absurd, que de seguida el van relacionar amb els seus referents com els indies Jim Jarmush o Tom DiCillo més que no pas amb la sèrie de TV de Lynch (de mateix títol i ambient), i que fins i tot l’emparenten amb l’univers literari de Paul Auster. La pel·lícula va ser seleccionada a Zabaltegi (San Sebastian), i ja va cridar l’atenció al sector (el crític Mirito Torreiro va escriure: “film valent i intel•ligent que té la sana insolència del treball amateur fet amb talent i ganes de provocar”). El film va ser tota una experiència vital, i una escola directa i espontània. I, sobretot, va ser la carta de presentació que el va apropar a Marta Esteban, d’Impossible Films, i allà va començar tot. Marta va produïr “Krámpack” (2000), dirigida ja en solitari, que va ser seleccionada a la Semaine de la Critique de Cannes. Una pel•lícula que de seguida va dur comparacions amb directors com Eric Rohmmer, i de gran coherència amb la resta de la seva carrera, que no ha deixat de desenvolupar-se de la mà de Marta Esteban. Però, abans d’aquesta història ja escrita, va estar HOTEL ROOM, una història irreverent i insolent, imperfecta i valenta, divertida i mordaç, que parla dels origens d’un dels nostres autors més personals. 

Les invitacions es podran passar a recollir per les taquilles del Teatre Metropol a partir del 18 de novembre. 

 

 

Fernando Colomo és un dels cineastes clau del període de la transició a Espanya. Amb un estil directe, espontani i desenfadat, va superar els clixés de les comèdies de la generació anterior. Els seus films presenten des de moments clau de la primera transició (la “movida madrileña” —Qué hace una chica como tú en un sitio como este, 1978— el desfasament socialista —La vida alegre, 1987— o el desengany de certa joventut al marge —Bajarse al moro, 1989—) fins, posteriorment, revisions de certs episodis històrics (Los años bárbaros, 1998; Al sur de Granada, 2003). Amb el pas del temps, la seva carrera s’ha anat configurant com un fresc històric de la península ibèrica, basat en passatges de relacions humanes que sobreviuen a diversos contextos. En aquesta línia cobra ara tot el sentit la recuperació de la seva òpera prima, Tigres de papel (1977), on una joveníssima Carmen Maura intenta trobar el seu lloc al món, en els dies previs a les primeres eleccions generals (1978). L’ànim postfranquista, l’ambient progre, l’efervescència social i la il·lusió pel canvi. En uns moments en què tant es parla de la renovació i la “nova política”, és clau conèixer la il·lusió amb què es van viure certs canvis en moments anteriors. Enguany, Fernando Colomo ha tornat més lliure que mai. Ell mateix protagonitza Isla bonita, una fresca, alegre i lleugera comèdia, no exempta de profunditat, on sembla repassar els anhels i frustracions de diverses generacions. Un conte estiuenc on prevalen l’amistat i el sentit humà per sobre de tot. 

 

Espanya, 2015, 101’ 

Dissabte, 5 de desembre // 20 h // Caixa Forum 

 

Espanya, 1977, 93’ 

Dilluns 7 de desembre // 20 h // Antiga Audiència 

 

Amb una extensa carrera com actriu, Medeiros ha desenvolupat una respectable carrera com a directora, principalment interessada en historia i cultura portuguesa i brasilera, en films propis (Capitanes de Abril) o col·lectius (amb directors com Wim Wenders, Tsai Ming-Liang o Amos Gitai). La seva última pel·licula, REPARE BEM (2015), és un intens documental sobre l’impacte de la dic- tadura a Brasil dècades després en la vida de diverses persones. Sembla agafar el fil de la seva Opera Prima, Capitanes de Abril (1999), sobre la revolució dels clavells, per preguntar-se què resta després de l’oblit i el perdó. 

 

Brasil, 2014, 95’ 

Divendres 4 de desembre // 20 h // Caixa Forum 

 

Portugal, 2000, 123’ 

Dilluns 7 de desembre // 17:30 h // Antiga Audiència 

 

Després de l'èxit de la seva primera edició al 2014, la secció Primer Test del Festival REC torna a oferir un espai per a projectes en fase de postproducció que vulguin rebre l'assessorament d'agents audiovisuals internacionals. Distribuïdors, programadors i agents de vendes tornaran a oferir ajuda als directors i productors per tal afavorir l'èxit i l'entrada al mercat internacional de les obres participants. Es tracta de la segona edició de “Primer Test”, després d’un primer any on participaren, entre d’altres, “Game Over”, d’Alba Sotorra, “Tchindas” de Pablo Garcia i Marc Serena, o “Muerte en La Alcarria” – en la modalitat ‘One-to-One’-, que han tingut les seves premieres internacionals, respectivament, als festivals de Karlovy Vary, OutFest de Los Angeles, o al prestigiós Visions du Reel de Nyon. També va estar present “El Ball del Vetlatori” que presentarem al públic el 2 de desembre. A més, aquesta nova edició de Primer Test compta amb importants novetats, com la col•laboració amb el mercat del Festival de Cinema de Trieste, When East Meets West, que es va fer púbica ahir durant un acte de presentació en el marc de la 63a edició del Festival de Cinema de San Sebastián. Gràcies a aquesta col·laboració, un dels projectes presentats a Primer Test serà seleccionat per participar a When East Meets West, un dels mercats de projectes i coproduccions internacionals més importants d'Europa de l'Est. La pel·lícula seleccionada es projectarà davant d'un grup d'agents internacionals durant la propera edició del Festival de Cinema de Trieste, que tindrà lloc entre el 22 i el 30 de gener del 2016. “Primer Test” és doncs, el work in progress del REC, pensant per a joves autors que desenvolupen la seva obra, i que tindran la col·laboració de professionals consolidats en la presa de bones decisions en aquesta fase tan important per a la presentación final de la pel·lícula.