El Pessebre dels Estels

En la 17a edició del Pessebre dels Estels, organitzada per l’Associació Masia de Castelló, amb el patrocini de l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i d’ANAV, s’estrenaran escenes i espectacles nous. “El bassot”, antic espai d’abeuratge del bestiar quedarà del tot rehabilitat. També apareixerà un nou ofici, el serrador, una escena nova que mostrarà aquesta activitat tan típica en llocs de muntanya com Castelló. 

 

En total s’hi representaran una trentena d’escenes i hi haurà més de 300 col·laboradors (entre organització i representació) que faran possible que aquest poble recuperi, com cada Nadal, la seva vida.Tot això només passarà els dies 26, 27 i 28 de desembre. L’horari de visita serà de 18 h a 20.30 h. Les entrades es podran comprar a Castelló, a la mateixa arribada, als preus de 4 euros, per a nens d’entre 4 i 9 anys; i de 7 euros, per a la resta de públic; els menors de 4 anys no pagaran. El preu de l’entrada inclou un berenar, que s’ofereix en una gran carpa.

 

Els interessats a visitar aquest pessebre caldrà que s’apropin fins a Vandellòs on seran degudament indicats per arribar amb el seu propi vehicle, per camí asfaltat, fins al Pessebre dels Estels. Podran estacionar els seus vehicles a una gran zona condicionada per aparcar-hi.

 

Precisament, el que veritablement fa únic aquest pessebre és el lloc. Castelló és un poble del municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, enclavat entre muntanyes, que quedà deshabitat a la meitat del segle XX. La seva decadència física s’aturà quan l’any 1997 es constituí l’Associació Masia de Castelló i organitzà el seu primer pessebre vivent. 

 

Poc a poc Castelló, gràcies al pessebre, ha recuperat carrers, parets, cases i algun sostre, aleshores mig enrunats i amagats sota la vegetació. Però no només ha recuperat el seu aspecte físic. Castelló gràcies al seu pessebre també recupera, cada Nadal, la seva vida. Aquella que havia estat a principis del segle passat quan hi vivien prop de 120 persones. A Castelló, per Nadal, hi torna a haver ferrer, baster, llatadores, canyisser, fuster... A l’era hi torna a haver garbes, al forn s’hi sent de nou el flaire del pa acabat de fer, a la taberna s’hi canta novament i el fum dalt al bosc del Tossalet delata la carbonera. 

 

Aquesta proposta, després de disset anys, segueix en peu. Enguany, Castelló, gràcies a  l’esforç de l’Associació i a la inestimable col•laboració dels veïns encara el futur amb optimisme. Les tasques, després del desenrunament, es centren en la reconstrucció de les cases (sempre amb finalitats públiques). “Cal Pacara”,“Cal Pep” ,cal “Sisco el Ros” i aquest any “Cal Quico Serrador”) són espais reconstruïts que l’Associació disposa per a encabir-hi nous i futurs projectes.