Quim Bigas: “La dansa contemporània no és allò que es veu, sinó el que desprèn”

‘Molar’ es representarà aquest cap de setmana al COS, el Festival Internacional de moviment i teatre gestual de Reus

Arnau Martínez

17/10/2018

Espectacles

Què és molar? I ser feliç? Aquestes són algunes de les preguntes que es fa el coreògraf Quim Bigas (Malgrat de Mar, 1984). Ha estudiat Informació i Documentació, però es dedica plenament a la dansa. Interessat en els processos informatius que es generen dins els procediments creatius, utilitza el cos per reflexionar sobre emocions col·lectives. Coincidint amb el COS de Reus, el Festival Internacional de moviment i teatre gestual de la ciutat, Bigas representarà ‘Molar’ a la plaça del Mercadal.

"El que ens hem de plantejar és com un pot deixar lloc als altres de forma saludable. Això és una manera d’estar, de ser i de fer feliç"

- Comences l’espectacle preguntant al públic ‘què és molar’ i ‘què és ser feliç’.
Faig quatre preguntes. Què és molar i si prefereixes molar tu o que molin els altres. I després el mateix amb la felicitat. 'Molar' per a mi és un projecte que estic fent des de fa uns anys. És un joc de representacions i d’actituds per aconseguir l’atenció. Després ho lligo amb la felicitat perquè és una actitud per a certes persones, però per a mi és una pràctica. La felicitat mai acaba d’arribar del tot, però la vas practicant sense cap ambició. És una cosa quotidiana.

- I què prefereixes, ser feliç tu o que siguin felices les altres persones?
Fer feliç a les altres persones és una barbaritat molt gran. És una pregunta que per a mi és difícil de respondre, no la tinc molt clara. Evidentment, que ho siguem tots, és una resposta que rebo molt sovint, però realment podem? I allò que fa que jo tingui la felicitat, treu la dels altres? El que ens hem de plantejar és com un pot deixar lloc als altres de forma saludable. Això és una manera d’estar, de ser i de fer feliç.

- Amb aquestes preguntes interactues amb el públic? La dansa és comunicació?
Començo fent preguntes. La dansa és comunicació com qualsevol altre acte escènic. Hi ha una persona que dóna un missatge, un canal que és la dansa i un receptor que és el públic. ‘Molar’ et parla a tu, et passa al cos i el fet de sentir-se afectat és part del procés de comunicació.

- Té estereotips la dansa?
Sí, però cada vegada menys. La dansa va començar amb unes normes molt preestablertes i hi ha gent que encara té una imatge molt concreta. La societat està entenent que la dansa és una cosa molt àmplia que depèn de les capacitats del cos, dels moviments i de com aquest moviment ens posa en relació amb alguna cosa.

- ‘Molar’ és dansa contemporània?
Sí perquè l’he fet ara. Contemporani vol dir que té una relació directa amb el temps actual. És una peça que té en consideració el context en el qual vivim.

- Tens la percepció que qualsevol peça pot encabir-se en la dansa contemporània avui en dia?
Per mi no és el que fas, sinó com ho fas. Depèn de la teva sensibilitat. Per a mi la dansa contemporània està relacionada amb la manera de fer les coses. Hi ha unes dramatúrgies que potser no es veuen, però que estan per sota i formen part de tot el món de la dansa contemporània. La dansa contemporània no és allò que es veu, sinó el que desprèn.

- Per acabar, de què parla ‘Molar’?
‘Molar’ té moltes capes. No m’agrada dir de què va perquè m’interessa que la gent trobi el seu espai. Parlo dels modes de representació de la gent al voltant de la felicitat. Es tracta de trencar aquests rols representatius i que s’agafi el compromís. La felicitat no es pot reproduir de cap manera, passa i punt. Intento crear un espai de trobada amb el públic per generar alguna cosa.