Anna Zaera
,
06/03/2017
Llibres

Júlia Secall Roca: "El món del llibre encara és mascle. És comparar una puça amb un gegant"

És la tercera generació d'una saga de llibreters a Valls
Júlia Secall Roca

Foto: 

Cedida
Júlia Secall Roca i la seva mare
Júlia Secall Roca (Valls, 1960) és l'àngel custodi dels llibres. Un àngel de carrer. Una llibretera que sobrepassa aquest títol amb un implicació que la converteix en una agitadora quotidiana cada dia quan aixeca la persiana de la Llibreria Roca en un dels carrers de vianants més comercials de Valls. Amfitriona professional, convida a la seva llibreria els millors autors catalans, per a delit de la seva parròquia. Parròquia, com diu ella, i mai millor dit, perquè el que ella aglutina és una comunitat de fidels. Aquesta dona alterna la seva vida a la llibreria amb el conreu de la seva finca d'oliveres, d'on treu un oli verge d'olives arberquines amb el que obsequia tots aquells lletraferits que s'apropen a conèixer el seu univers. Una llibreta recull les signatures de totes aquelles persones il·lustres que han passat per aquest establiment que ja presumeix d'haver arribat a la seva tercera generació. Hem parlat amb ella.
"La complicitat que neix en una llibreria és especial. M'agrada sentir que se senten en un lloc segur"

- Com arribes a ser llibretera?
Mon pare havia insistit en que fes Història o Filosofia perquè ell ja sabia de quin pal anava jo. Però saps què? Jo vaig decidir estudiar magisteri perquè era el que volien fer les meves col·legues. Sona malament però és així. No sóc bona mestra educacional. Vaig començar a fer classes de català que alternava amb la meva passió de monitora de piscina. Però em sentia desaprofitada, em sentia buida, fins que vaig decidir dedicar-me totalment a la llibreria. Ara estic molt satisfeta. Sempre penso que encara que siguem poca gent, ja s'ho val. Sempre ho anem petant, i la satisfacció és màxima. 

- Què és el que més feliç et fa de ser llibretera?
El poder compartir la meva passió pels llibres i el contacte directe amb la meva parròqiua. La complicitat que neix en una llibreria és especial. M'agrada sentir que se senten en un lloc segur.

- Et consideres una activista? 
Si per activista entenem que és fer que els llibres passin a formar part del que mou el món, m´hi apunto. Com a lllibretera, m'agrada que els llibres es moguin, es barregin amb la gent, que formin part del seu dia a dia. Vull que siguin vius i tota cosa viva té moviment, així que intento moure´ls.

Quines altres figures vinculades amb el món de la cultura admires per la seva tasca?
Admiro tota la gent que treballa amb passió per la cultura i admiro les llibreries que han resistit durant anys i temps difícils i que continuen lluitant. Els llibreters i llibreteres que obren noves llibreries i  els editors i editores valents que ens descobreixen noves veus i que ens redescobreixen autors que havien estat editats fa temps.

- Quin és el millor moment que recordes a la llibreria?
Tinc tants records bonics a la llibreria que en podria fer un llibre! La proximitat amb el lector et fa regals preciosos i t'enriqueix. Una de les coses més boniques és quan una persona a qui has venut un llibre i que potser ha entrat a la llibreria de passada, mentre passejava pel poble, et truca o t'envia un missatge donant-te les gràcies pel llibre que li has recomanat. Sent que el temps que ha dedicat a la lectura l'ha omplert.

- Quines han estat les principals transformacions de la llibreria entre les diferents generacions que hi han passat? 
 Durant 70 anys, la llibreia ha estat ubicada al mateix lloc on la van obrir els meus avis. Era un espai petit, però acollidor. Era la llibreria on vaig créixer. El 2016 ens vam traslladar tres portes més avall, a un local molt més gran. Tenim molt més espai per acollir els llibres i fer-los visibles. La gent se sent més còmoda mirant per les prestageries i hem ampliat molt la secció infantil, cosa que ens plau molt perquè que els nens se sentin seu un espai a la llibreria farà que, quan creixin, se la sentin seva. El nou local ens permet fer activitats com contacontes, recitals poètics, tallers, trobades amb escriptors, editors i traductors i presentacions de llibres.

No és el mateix ser llibreter ara que abans?
L´essència de ser llibreter és la mateixa ara que abans. Fer de llibreria de capçalera sempre ho hem fet, no és un invent d'ara. Al llarg dels anys, el món de les llibreries ha canviat, sí. La dictadura de les novetats que ens toca viure no és gratificant, porta cap a un uniformalisme lector que a mi personalment no m'agrada. Tenim una allau excessiva de novetats que no totes acabaran fent estada llarga a la llibreria. Crec que les editorials editen massa llibres i descuiden el llibre de fons, de qualitat. No oblidem que els bons llibres fan néixer aquesta ànsia lectora que notes quan tanques un llibre llegit. Cert és que la rebuda i el retorn de llibres pren moltes hores i que les sento no massa profitoses.

- Quins són els teus primers records entre llibres?
Amb el meu avi llibreter, a casa, a la seva habitació plena de llibres on em feia entrar cada cop que triava el llibre que volia que llegís. Admiro molt el meu avi i sóc immensament feliç fent de llibretera. Va ser ell qui em va encomanar aquesta passió que després els meus pares van alimentar.

- Té llarga vida la llibreria, tens algú que vulgui continuar la teva tasca?
Jo vull que tingui llarga vida i tinc corda per temps, No m'imagino jubilada i fora de la llibreria. El tema de la continuïtat, el temps dirà!

- Com veus el món de la cultura a Valls?
Jo intento aportar el meu granet de sorra en el camp de la cultura. Deixem-ho en que cal treballar de valent, més del que es fa.

- T'agrada viure en contacte amb la natura. Què tenen en comú la natura i els llibres per tu?
Que els llibres i la natura em donen vida. La natura em dóna vida en moviment, em fa sentir el cos, i els llibres em donen vida interior.

- Continuen havent-hi moltes desigualtats pel que fa a número d'autores i autors publicats. Com ho veus des de dins del sector?
Jo el que veig és que s'estan editant moltes autores, però ni molt menys les que haurien d'estar editades. La proporció és molt desigual. Potser d'un 10 a 1. La cosa està xunga. S'haurien de reeditar moltes dones que no s'estan reeditant i això és greu. En canvi, el percentatge de lectores és molt més elevat que de lectors. Hi ha moltes dones picant pedra. Però el món del llibre encara és mascle. Les coses pinten negres. És comparar una puça amb un gegant.

- Tens bastant interès en donar-los visibilitat...
Potser dins de l'àmbit editoral, tinc més contacte amb editores que amb editors. Hi tinc més feeling, sobretot amb les editores independents. Tinc la sensació que les dones sempre estan disposades, i que els homes, moltes vegades, s'ho miren més des de la distància, amb els números per davant. 

 

Més informació: 

Facebook Llibreria Roca
Carrer de la Cort, 66
Valls

També et pot interessar