Reflexions de 4 bibliotecaris del Camp de Tarragona

 

Dolors Saumell, directora de la Biblioteca Pública de Tarragona
El paper de les biblioteques ha anat variant al llarg del temps. Malgrat això, Dolors Saumell, directora de la Biblioteca Pública de Tarragona, ens recorda que “el primer manifest de la Unesco del 1949 ja tenia una clara vocació d’oferir cultura i aprenentatge, el que ha anat canviant són les formes com s’ha anat fent”, apunta. Aquestes formes canviants tenen a veure amb el fet que avui en dia, per exemple, tothom tingui accés a Internet. “En aquest món globalitzat, a les biblioteques tenen més importància les activitats presencials, com quan es fan clubs de lectura, activitats infantils, activitats per a famílies...” comenta. A la Biblioteca de Tarragona s’hi realitzen activitats de tot tipus. Tallers d’aprenentatge, tallers de buscar informació a Internet, risoteràpia... Activitats destinades a tot tipus de públic. “Volem donar un accés igualitari a tothom i treballem per a tots els perfils. A la major part de biblioteques catalanes hi ha des de nens petits fins a persones jubilades. Ens defineix aquest accés universal a la cultura”, explica la Dolors. La bibliotecària també parla de l’adaptació que han viscut dins la seva professió. “No cal oblidar que és tot el món el que ha canviat, no només els bibliotecaris. A nosaltres potser ens ha tocat més de prop perquè treballem amb informació i, per tant, el canvi és més intens. El paper del bibliotecari s’ha definit com a vocacional i jo crec que és cert: estem al servei de les persones i de la comunitat, i això ens caracteritza des de sempre. Han canviat les formes però l'essència és la mateixa”. La directora també té molt clara la funció de les biblioteques en un futur: “hi haurà una cooperació més gran entre biblioteques i entre altres equipaments culturals amb l’objectiu de crear un teixit cultural que arribi al ciutadà”, assenyala.
 

 

Per la Montse, les biblioteques han deixat de ser un lloc únicament de préstec de llibres i s'han convertit en "espais d'intercanvi cultural, dinamització i de foment de la cultura. Abans eren espais més passius i ara són dinàmics". Aquests espais han complementat la seva funció de lloc de consulta per esdevenir també "clubs de lectura, conta contes i llocs per fer xerrades". El públic de la Biblioteca del Centre de Lectura, com diu d'Anciola, "és molt divers. Vénen molts estudiosos perquè es tracta d'una biblioteca patrimonial però tenim tot tipus de lectors, des de nens fins els més adults". L'espai també s'ha adaptat als nous temps i difon totes les seves activitats a través de la pàgina web, d'un programa imprès i, setmanalment, mitjançant un butlletí per correu electrònic. A banda, "diàriament pengem informació tant a Facebook com a Twitter" explica. La Montse ens ha confessat que "volia ser bibliotecària des de petita" i creu que per ser-ho s'ha de tenir "una part important de vocació". A banda, creu, "s'ha de ser molt ordenat i també trobar-se còmode tractant amb la gent. No és una professió que es conegui molt i qui vol ser bibliotecari és perquè ho té clar des de petit". No és tan optimista amb el futur de les biblioteques: "el veig negre. Com hem vist, en moments de crisi es comença retallant cultura i això és un error. Com no genera riquesa econòmica no els interessa potenciar-ho. El que sí que genera és riquesa intel·lectual, criteri i opinió però potser ells no volen que tinguem tot això".

 

 

“Potser abans el bibliotecari es veia més com el guardià de l’espai i dels llibres, el que et deia: “no toquis!”, “no facis...!”, “calla!”; i ara crec que ens hem acostat més als usuaris. Ens interessa molt saber què volen, què necessiten... Abans el bibliotecari estava més encarat a preservar el fons, ara té molt més protagonisme i fa encara més de prescriptor cultural”. Són paraules de la Montse Bartolomé, la directora de la Biblioteca de Falset, un equipament que, defineix com “un centre cultural, un punt de trobada on es troba gent de totes les edats per consumir cultura, ja siguin llibres, pel·lícules o música; o bé per llegir la premsa o per fer els deures”. Com a dinamitzadors culturals organitzen diferents activitats per a totes les edats: ‘L’hora del conte’ els divendres, un club de lectura per a joves i un altre per adults, i cursos de formació en tecnologies per a gent gran, a més d’altres activitats puntuals. La directora explica que “nosaltres, com fan les biblioteques dels grans municipis, també oferim activitats per a tots els públics, però com que les ciutats tenen molts més espais que els pobles, potser fa que allà les activitats quedin més diluïdes”. En el seu cas, diu, tant a la biblioteca com a les activitats que s’hi fan “sempre hi ha gent, estem contents”. Això sí, “com que estem en una zona rural, es nota molt quan comença el bon temps. Per exemple, tenim gent gran i jubilats que, com que tenen horts, ja no venen tant perquè enlloc de venir aquí van al camp. A la tardor i a l’hivern, ens ve més gent que quan fa bo”. Pel que fa a la seva feina, no té cap dubte en afirmar que “és vocacional, t’ha d’agradar estar en contacte amb la gent sobretot si treballes en una biblioteca petita com és la nostra”. Per cert, tenen Twitter, Facebook, un blog i també un perfil a Pinterest, “perquè les biblioteques han d’estar allà on hi ha els usuaris, i en aquest cas les xarxes són com un món paral·lel on hi has de ser per tenir visibilitat”.