Manel: "No ens hem relaxat en les lletres però ens hem esforçat una mica més en la part musical"

El grup presentarà 'Jo competeixo' el 30 de juliol dins el 42è Festival Internacional de Música de Cambrils

G. Gort / D. Fernàndez

22/07/2016

Música

Si més o menys estàs al dia del que passa al teu voltant ja sabràs que 'Jo competeixo' no és pas una reivindicació d'un atleta frustrat de casa nostra, sinó més aviat el curiós nom del darrer treball de Manel. Sí, aquest disc en el qual han incorporat ritmes electrònics i ballables i que aquest estiu estan presentant en tota mena d'escenaris, en alguns d'ells amb les entrades venudes de fa setmanes. I és que Manel, amb aquest nou disc, han volgut fer un pas més amb una nova sonoritat que acompanyi les seves lletres tant característiques, i per això es van desplaçar fins als EEUU per treballar amb Jake Aron, el primer productor que ha tingut el quartet català a l'hora d'enregistrar un treball. El resultat de tot plegat es podrà veure el pròxim 30 de juliol al Festival Internacional de Música de Cambrils, i el 19 de setembre al Camp de Mart de Tarragona; per tant, si el que voleu és ballar allò de "....i noooo em posaré de genolls...!" , ja sabeu què us toca! D'aquests canvis i d'altres aspectes del grup n'hem parlat amb el bateria Arnau Vallvé, en una entrevista compartida amb LANOVA Ràdio.

"Volíem aconseguir que, com a mínim, la música fos entretinguda i que la cançó no es fes pesada si no s'entén la lletra"

- Aquest disc és el primer en què heu comptat amb un productor extern al grup, com ha afectat això en el resultat final?

És complicat exactament saber si el nostre so ha canviat pel fet de tenir el productor que hem tingut, encara que som conscients que ha fet molt. Això de fer servir sintetitzadors, bases i sons més electrònics, són coses que ja volíem fer abans de contactar amb el Jake. Però sí que és veritat que sempre hem estat acostumats a produir-nos-ho tot nosaltres i arribar a l'estudi amb el disc bastant acabat i havent decidit com serà tot. En aquest sentit hem funcionat de la mateixa manera però quan vam arribar a Nova York encara va haver-hi una persona que va opinar sobre tot, que va prendre decisions, i que va proposar coses noves que nosaltres no haguéssim fet. Va ser un nou vernís d'un altre cervell més opinant i creant a sobre de la nostra música. Això és bàsicament el que ha canviat més.

- Fins ara Manel les emocions que transmetien les cançons de Manel anaven molt lligades a les lletres, en aquest cas us heu centrat més en el discurs musical?

Nosaltres tampoc ho hem buscat això, però sí que és veritat que el fet de comptar amb un productor estranger és perquè buscàvem una persona que no entengués res de les lletres i que no sabés el que s'està dient. Volíem aconseguir que, com a mínim, la música fos entretinguda i que la cançó no es fes pesada si no s'entén la lletra. Potser en aquest sentit, és això el que fa pensar que s'ha anat a buscar que la música s'aguanti per si sola, però l'objectiu no era aconseguir que les lletres no fossin l'engranatge que et mou a escoltar la cançó.

- Les lletres són precisament un dels trets identificatius de Manel per la seva particular narrativa i per la temàtica de les cançons. En això sí que hi ha una línia de continuïtat?

Sí, l'esforç de voler fer unes bones lletres ha estat el mateix. El Guillem és una persona perfeccionista, que quan es posa a escriure, s'ho pensa molt i ho detalla tot a la perfecció fins que està content d'aquella lletra que està fent. Jo crec que en aquest sentit no ha canviat, no diria que ens hem relaxat en les lletres d'aquest disc, al contrari. Potser el que hem fet és posar una mica més d'esforç en la part musical.

- I aquesta nova sonoritat com la porteu als directes?

En els directes el que hem fet és plantejar-los de la manera més senzilla que podem. El Martí porta un teclat-sintetitzador i jo disparo algunes bases, però ja està. Hem mirat de simplificar-ho però seguim sent nosaltres quatre, no hem afegit cap element extern ni cap músic ni res.

- A diferència d'altres grups del país, vosaltres teniu el privilegi de poder marcar la vostra pròpia agenda, tant pel que fa a concerts com al llançament de nous discos. Això permet treballar amb més tranquil·litat les cançons però també fa que el públic sigui més exigent...

Nosaltres tampoc notem que estiguem sota examen de ningú però sí que és veritat que tenim la sort aquesta de poder parar quan acabem una gira i podem estar ben bé un any sencer tranquil·lament fent un disc, cosa que molts grups no poden fer. Som conscients d'aquesta sort i també que algun dia ja no la tindrem. Això fa que et puguis dedicar en cos i ànima a fer un disc. No treballem en altres coses i tot el temps que tenim és per fer la música que fem.

- Esteu fent tota mena d'actuacions, en llocs com el Primavera però també en grans festivals com el de Cap Roig o el de Cambrils, i en un context molt diferent dels altres. Fins a quin punt aquests grans escenaris us influeixen a l'hora d'actuar?

Intentem que no ens influeixi el context però sí que és veritat que en els concerts en els quals la gent està asseguda, encara que siguin a l'aire lliure i a l'estiu, en lloc de fer coses més festives, com a grup ens convida més a tocar certes cançons més tranquil·les que potser en un concert tipus Primavera Sound no les tocaries perquè la gent està dreta i penses que podrien trencar el ritme. En canvi en aquests llocs dius "vinga va, anem a fer aquesta cançó més lenta perquè sinó no la podem tocar en cap altre lloc". Llavors d'alguna manera potser sí que es crea un altre tipus de clima però nosaltres intentem que el concert tingui la mateixa energia i que la gent s'ho passi igual de bé a tot arreu. L'únic que passa és que pots canviar una mica el set list i l'ordre de les cançons, i per tant pots variar una mica el ritme del concert depenent d'on et trobes.