Facebook Shiva Music

Foto: 

Facebook Shiva Music

La festa dels melòmans

El Shiva Music de Tarragona acull dissabte 18 el Record Store Day amb concerts, vinils especials, un vermut ‘no’ electrònic...
Genís Pena
,
13/04/2015
Música
El Record Store Day torna al Shiva, la botiga de Tarragona amb més encant pel que fa a discos (o ‘llaminadures musicals’, que és com prefereix anomenar-los el Diego Vidal, el seu propietari). La idea comercial, que fa set anys sortia de la ment dels Metallica, s’ha acabat estenent per tot el món i s’ha convertit en una data que tot amant del vinil i de la música independent marca al calendari. Concerts de bandes dins les botigues, edicions especials dels grans de la música que només estan disponibles aquest dia.... No és recomanable quedar-se a casa. Hem parlat amb el Diego, que aquest 2015 ha tornat a muntar el seu particular Record Store Day. Estarà ben acompanyat: Harrison Ford Fiesta, Islandia Nunca Quema, Ghillem The La Vall i La Colònia se les arreglaran per tocar dins la botiga i amenitzar una vetllada dedicada al culte del vinil. El tarragoní ens explica les claus d’aquesta festa musical i ens dóna més detalls del que ens espera dissabte.
- Què ha de fer una botiga com Shiva Music per a participar i poder rebre material del Record Store Day?
És un procés complicat. Hi ha una llista d’àlbums que funciona com a columna vertebral a tot el món. Després, cada país té les seva llista en particular i a mi m’arriba el llistat directament dels segells. Warner m’envia el seu, Sony també... Aleshores, jo selecciono els discs que són adients per a la meva tenda i...  Per exemple, si en demano 200, després toca esperar si t’arriben tots o no. Es comencen a repartir els vinils i si ets dels primers i tens sort, t’arriben, sinó, no. Sap greu quan la gent busca algun disc i s’emporta una decepció quan veuen que no ha arribat. 
 
- I què ens trobarem si dissabte passem per la botiga?
El dia del Record Store Day sempre faig un 10% de descompte a totes les compres. Ja que és el dia de la música independent, i que els grups venen a tocar gratis, has d’oferir alguna cosa així. A més, cervesa gratis, patates fregides, cacauets... I molt bon rotllo, que és el que interessa. De 12 a 14 h del matí hi punxaran Dj’s al ‘Primer vermut no electrònic de Tarragona’. Hem fet conya amb el nom ja que l’única condició per a punxar és que sigui amb vinil. A partir de les 17:30 h començaran els concerts.
 
- En quin moment vas decidir començar a celebrar el Record Store Day?
 Vaig començar fa cinc anys. Va ser quan es va començar a celebrar a tot arreu i jo m’hi vaig afegir. Em va semblar genial la idea que els músics toquessin dins d’una botiga de música. Fa dos anys vaig deixar de celebrar-ho perquè em van mosquejar algunes actituds... Però aquest any he decidit reprendre-ho perquè crec que és una iniciativa que ajuda a les botigues de discs independents.
 
- Suposo que no deu ser fàcil muntar-s’ho per a què tothom hi càpiga dins, oi?
Sí (riu). Hem provat moltes coses. Fer-ho a dalt, fer-ho a baix, fer-ho a fora i aquest any hem tornat a canviar... No sé com sortirà, però ho fem per a què tothom tingui visibilitat des de qualsevol lloc. Fer-ho fora (al carrer) seria ideal, però aquest any no m’han deixat. També és veritat que l’essència és fer-ho a la botiga... Però és una llàstima que la gent es quedi fora pel tema de l’aforament. 
 
- Parla’ns una mica de tu i del Shiva.
Jo treballava a la Bluesman de Salou, que també és una tenda de discs, i fa tretze anys vaig decidir ‘independitzar-me’ i obrir la meva botiga aquí a Tarragona, enfocada a la música que a mi realment m’agrada. 
 
- Queden pocs romàntics del disc i del vinil...
Tots sabem com està actualment la indústria musical, però jo estic content. Des del primer dia vaig apostar pel vinil -quan eren temps mols difícils pels vinils-, i ara hi ha una segona onada per aquest format que em fa mirar a l’horitzó amb esperança i alegria. Si m’ho preguntessis fa tres anys... Estava més amoïnat.  
 
- Ja per acabar, quins 5 discs et compraries pel RSD?
El ‘Changes’ de David Bowie - és un picture disc d’un clàssic de Bowie, que sempre fa alguna cosa pel RSD-, la BSO de ‘The Darjeeling limited’ (Wes Anderson, 2007)- que surt per primer cop en vinil-, el ‘Get Me Behind Satan’ de The White Stripes – Jack White també sempre prepara alguna cosa-  i suposo que diria el single que cada any treu Jimi Hendrix- que jo sóc molt de Hendrix- i per exemple el que traurà Of Montreal, ‘Snare Lustrous Doomings’. 

A

També et pot interessar