Jump to navigation
- Esteu presentant la nova gira ‘De Prop’. En què consisteix aquest projecte?A nosaltres sempre ens ve de gust fer diferents coses. Aquesta és una gira que ens exigeix passar-nos-ho molt bé i gaudir-la molt, perquè és un repertori més íntim, més tranquil, més pausat. Predominaran molt els nous arranjaments que hem fet a les cançons i tornem a incloure un piano a la formació. És un format, tal com diu el nom, més a prop de la gent; més per seure i escoltar, ja que compta amb cançons que no podem tocar amb el format de rock’n’roll habitual.
- Aquest format el compagineu amb la gira 'Essencials', que és totalment diferent (escenaris grans, directe potent...). ‘De Prop’ neix de la necessitat de fer un canvi cap a quelcom més calmat?Bé, és durant la gira 'Essencials' que sorgeix la proposta. Un dia seus i dius: “Ostres, podríem preparar aquest repertori... podríem passar per aquell teatre...”. Però no es tracta de fer una cosa o l’altra. Sempre ens ha agradat fer totes les coses possibles. Recordo que quan vam fer una gira de concerts simfònics, també la barrejàvem amb els concerts de rock’n’roll. Després de tants anys tocant, qualsevol proposta que aposti per fer coses noves ens motiva per a tirar endavant i seguir tocant.
- Amb 'De Prop' passareu per Riudoms, Torelló, Miralcamp... Heu buscat localitats petites per a què encaixin encara millor amb la gira?No, és una mica casualitat. També tocarem a Vilanova de Bellpuig que és un poble petit però és on es celebra el Festival de l’Estelada, també tocarem al Vendrell... Avui en dia, quan et planteges fer una gira, és complicat triar tu els llocs on vols anar. Fem allò que ens ve, que se’ns posa de cara. Segurament cap al mes de juliol passarem també pel Canet Rock que farà una segona edició.
- Porteu 28 anys a la carretera. Segur que heu vist de prop com ha canviat el món musical... El món musical ha canviat bàsicament amb les noves tecnologies. Tot va molt més ràpid i tota la gent que ens dediquem a això hem hagut de fer un canvi de xip i ens hem adaptat al canvi tecnològic. No només ha estat un canvi amb els mitjans que utilitzes per a fer música sinó amb la manera d’arribar a la gent. Pràcticament la gran majoria dels grups actualment viuen de la música en directe, i això fa replantejar-te moltes coses. Parts bones? Hi ha molta més música, molta més gent, i el nivell musical del país és molt millor. Hi ha més escoles, més grups... Ja ens agradaria a nosaltres fer el primer disc amb les condicions amb les que moltes bandes fan ara els primers discs.
En canvi, la part dolenta d’avui en dia és que no hi ha una selecció prèvia. Nosaltres quan vam començar ens trobàvem amb una tria natural que anava relacionada amb els recursos que tenia cadascú. Recordo que el primer disc el vam editar en cinta de cassette i en vinil. No el vam gravar en CD. Ens va costar 2.500.000 de pessetes que són 15.000 euros d’avui en dia i, o bé t’ajudaven els pares, o tenies diners, o t’ho pagaves amb allò que guanyaves dels concert perquè eres un grup que ja més o menys funcionaves. És això, hi ha la part bona, i la part dolenta. És molt difícil poder-t’hi dedicar però realment hi ha molta oferta, molta competència, i aquells que surten i triomfen, realment valen la pena.
- Heu sobreviscut a tot aquest canvi doncs...Sí. La música és una cosa que nosaltres vam començar per la il·lusió. Al poble jo (Jimmy) era l'únic que tenia una bateria a part del de l’orquestra, i em vaig ajuntar amb el Pemi que tenia una guitarra. I bé, com tots, vam començar a quedar i a fer versions. Teníem la il·lusió de fer un disc, el vam fer... I així anar fent. Primer va l’1, i després va el 2. Després ja va venir la discogràfica, ens va oferir més recursos i hem anat evolucionant. Durant aquests anys hem vist moltes modes... L’ska, la rumba, "operacions triunfos" que es van colar pel mig... I tot un munt d’històries. Però si tu tens il·lusió per la música, tens coses a dir i a més a més arribes a la gent d’alguna manera, tens moltes possibilitats de seguir aguantant durant molts anys. No ens enganyem, nosaltres no estaríem aquí si no tinguessis a gent al darrere a qui li agraden les nostres cançons, que paguen per venir als nostres concerts... Sense una cosa, difícilment pots aconseguir l’altra.
Seguim estant il·lusionats. Ara tenim més experiència, sabem més el que fem i, sobretot, triem més el que fem. I ho estem gaudint molt. Ens trobem amb "quaranta i pico" anys però sempre amb ganes d’un següent pas. Mentre ens seguim veient una banda amb bon so, i la gent ens recolzi, continuarem.
- Parlant d’aquest següent pas... Teniu noves cançons?Estem en procés de creació. Cadascú va fent cançons durant l’any i quan ja es comencen a tenir cançons, un del grup estira a l’altre i al final tens un gruix de cançons suficients per a fer un treball. La nostra manera de pensar es basa en les cançons, i no és bo obligar-te a que et surtin. Després de molts anys també ens ho mirem molt més. Quan fem una cançó que ja ens recorda a alguna cosa que ja hem fet, no ens agrada. Quan has fet tantes cançons el llistó és molt més alt i allò que surt de primeres, sovint ja no val.
- Canviem una mica de tema. Avui heu estat a Reus duent a terme el Lax’n’Rock a les Aules. Ja són cinc anys d’aventura... Com han anat?Molt, molt bé. Aquest projecte ve donat de la necessitat que sentíem, després de tants anys tocant junts, d’explicar a la gent jove quina és la nostra feina des de dins, que sovint és molt desconeguda. Els "nanus" d’avui en dia han nascut en una època en la qual les noves tecnologies han fet que tot vagi molt ràpid, i durant el camí han perdut molts valors i molts coneixements d’allò que fa falta per a dedicar-se a una professió com aquesta. Igual que estaria bé que un arquitecte, un policia o un advocat anés a un institut a explicar realment allò que és a la pràctica la seva professió, doncs nosaltres hem cregut que era oportú fer-ho. Hem aprofitat que som un grup conegut que creiem que això encara estira més als nens. Podríem definir-ho com un projecte pedagògico-musical.
- Què és allò que més sorprèn els nens?El fet de tocar les cançons. Durant tot el matí hi ha dos músics que estan fotent una xapa d’allò que és la seva vida i la seva feina i pensen... “Tu què ets? Músic? Doncs... Toca.” I quan toques i cantes les cançons aleshores és quan flipen. Al final fem un concert de tres o quatre cançons, els fem aixecar de les cadires i és aquest record el que volem que s’emportin a casa d’alguna manera. Quan ets petit ets com una esponja i volem que recordin aquest dia amb molt d’afecte. D’aquesta manera recordaran també tot allò que hi ha darrere d’un músic que segurament desconeixien.
- Qui sap si d’aquestes sessions en sortiran els nous Lax’n’Busto...Tant de bo! Molts d’aquests nens segurament van a escoles de música, i segurament això els ajudarà a l’hora de posar-se a estudiar música perquè és molt dur. Creiem que si veuen la recompensa que poden arribar a aconseguir, sabran trobar-li sentit al sacrifici. Volem que vegin que hem aconseguit dedicar-nos al que volíem, però que no és gratis. Si passen aquest esforç i el mantenen, arribaran a gaudir de la música.
- Tots teniu projectes paral·lels, teniu canalla... Com és el dia a dia de Lax’n’Busto?D’entrada ens obliguem a assajar un cop a la setmana. Sinó, ho fem reunint-nos... El Pemi, el Jesús i jo (Jimmy) som del Vendrell i ho tenim una mica més fàcil. Igualment fem el que diu el Pemi, anem pensant cançons cadascú a casa seva i a la que podem ens reunim al local d’assaig perquè allí hi estem molt a gust. Quan comences a tocar una cançó i sona com tu pretens, és quan tens clar per què t’estàs dedicant a això.
Tots tenim família, i projectes paral·lels (El Cristian és professor d’institut, el Jesús té un estudi de gravació...), però el nostre nostre nexe d’unió ha estat sempre la música i és el nostre leitmotiv a la vida. "Lax" ens implica a nosaltres, a les nostres parelles, a les nostra canalla... Ara no quedem cada dia, però quan ens hi posem, ens hi posem. És una manera de viure i és molt obsessiva.
- Després de tots aquests anys en els que heu fet absolutament de tot, encara teniu alguna ‘espineta’ clavada?Home... No sé (riuen). Potser fer... Un camp del Barça? No! Ja hi vam tocar, no hi pensava! Ja ho sé: tenim un tema pendent que és que ens agradaria fer un Palau de la Música. Hem tocat al Liceu, per exemple, però al Palau de la Música ens ho han proposat més d’una vegada però encara no hem trobat l’ocasió. Ens queden poques coses per fer la veritat... Hem tocat per les ‘Espanyes’, per Xile, per molts països, i és un plaer quan veus que no t’entenen i que gaudeixen de la teva música igualment. Potser veure una mica més de món tampoc aniria malament.
--
Lax'n'BustoDivendres 16 de gener, 21hCasal Riudomenc
