Foto: 

Cedida

Súper Gegant ens comenten les cançons de 'Camina i oblida'

Els de Reus actuen el 23 per primera vegada a la seva ciutat pel 1r aniversari de Surtdecasa Camp
David Fernàndez
,
20/05/2014
Música
Dos d'ells són de Reus, el Claudi Herreros (veu i guitarra) i el Marcel Mercadé (bateria). Els dos, després de tocar en nombroses formacions de Reus i el Camp de Tarragona (Santa Élena, Raskolnikov, Cigarro...), van fer cap a Barcelona. Allà van trobar-se en Miquel Bernis, antic cantant del grup Nevera, i sense pressa van donar forma a Súper Gegant (fes clic per llegir l'entrevista que els hi vam fer). L'any passat van publicar el resultat d'aquesta feina a 'Camina i oblida' (Indian Runners, 2013). Un disc que d'entrada ha seduït a la crítica especialitzada del país que els ha donat el Premi Enderrock a Grup Revelació del 2013. 
 
Han fet una trentena de concerts, han tocat en festivals com el PopArb, el Faraday o l'Insomni, i el 31 de maig ho faran al Parc de la Ciutadella dins la programació oficial del Primavera Sound 2014. Això sí, encara no han tocat a la seva ciutat!!!. Des del Surtdecasa al Camp de Tarragona hi posem solució i divendres 23 de maig els portem al Pilée de Reus per celebrar el nostre primer aniversari.
 
Aprofitant tot això, hem parlat amb el Claudi Herreros sobre les cançons d'aquest 'Camina i oblida', un disc que van gravar en dues fases. Les 6 primeres cançons van ser enregistrades durant el desembre del 2012 i les tres restants l’estiu del 2013.
 
 

1. 'Ombres'

"És una cançó que parla de la memòria i de com es confonen les coses amb el pas del temps. Al principi de la gravació ens vam entestar en fer servir un amplificador de guitarra força vell que estava mig espatllat i que quan portava una estona en marxa feia una olor sospitosa a cremat. El volíem fer servir perquè sonava molt estrepitós. Al final només va aguantar les preses d''Ombres' i 'Tornar a estar bé'".
 

 

2. 'Tornar a estar bé'

"Parla de la ràbia que se sent quan les coses que veus no t’agraden i tampoc saps com canviar-les. M’agrada com van quedar els cops de timbal a les tornades, estan molt definits en comparació amb la resta de la banda que està fora de sí. També m’agrada com sonen els pianos repetitius de fons a lo velvet underground".
 

 

3. 'Sant Joan'

"És una cançó sobre una història d’amor. És la cançó que més ens va costar ajustar a la mescla. Al final quan ja estàvem a punt de donar-nos per vençuts vam separar la batería per a què sonés només per a un costat. És una cosa que de natural quasi mai funciona però en aquesta cançó no sé perquè va acabar funcionant.
 

 

 

 

 

4. 'L'abisme'

"Parla de la por. La cançó arrenca amb una melodia de sintetitzador que és una de les poques pistes que no ha tocat ningú del grup. La cosa va anar que estàvem encallats intentant trobar un so molt concret quan de sobte va entrar el propietari de la masia on estàvem gravant i va dir “tinc un idea”. Va agafar el teclat i en dos minuts ho va gravar i se’n va anar. Ens va deixar de pedra. A la part del final hi ha un homentge a Nirvana… S’escolten uns ninos i uns sprays que imiten als que sonen a la cançó 'Drain you' del 'Nevermind'.
 

 

5. 'Torna'

"És un blues amb arreglos pop que tracta sobre allò que s’ha perdut i que no tornarà. Musicalment al principi no ens acabava d’encaixar amb el global del disc però amb el temps vam veure que feia de contrapunt. M’agrada molt la pausa quan el Miquel es queda cantant el papaparapa. La cançó fa un gir harmònic, la cosa és torna alegre i melancòlica amb tot de teclats i veus, que salvant la distància insalvable, em recorda a alguna cançó dels Beach Boys".
 

 

6. 'Camina i oblida'

"El disc va acabar tenint aquest títol perquè crèiem que era la cançó que tenia més pes. Parla sobre el conflicte entre mirar enrere o mirar endavant i el sacrifíci que això a cops comporta. És una cançó que després de dos estrofes entra en una espècie de mantra que va creixent en intensitat a mesura que passen els minuts. La versió del disc dura uns set minuts però la primera toma que vam fer a l’estudi va durar un quart d’hora. Recordo que quan vam acabar aquesta presa tant llarga els tècnics ens van preguntar si ens havíem tornat bojos. Al final vam acabar treballant plegats una versió que ens permetés copsar el que volíem sense allargar-la més del compte. Aquesta cançó té molt de 'Transatlanticism' dels Death Cab for Cutie".
 

 

7. 'El monstre'

"Tracta sobre el fet d’acceptar les pròpies misèries. La versió inicial del tema tenia un ritme diferent més tirant a un vals però no ens acabava de convèncer fins que al final vam provar un ritme més repetitiu".
 

 

8. 'Cada matí'

"És un blues sobre la soledat. En aquesta cançó vàrem tractar les guitarres a l'estil My Bloody Valentine doblegant les cordes i creant dissonàncies de tot tipus. A la segona tornada s’hi poden escoltar uns crits… Aprofitant que hi havien els nois del segell a l’estudi en aquell moment els vàm fer passar a la sala de gravació per a què cridessin una mica. La pista acaba amb un fade out de música tocada de manera maldestre… Som els membres del grup tocant amb els instruments canviats… el Miquel a la bateria, el Marcel a la guitarra i jo al baix.
 

 

 

9. 'L'aigua fosca del pou'

"Fins i tot les coses que ens semblen obscures tenen a seva cara lluminosa. És la cançó que potser té un tractament més clàssic de tot el disc i que al principi no sabíem ben bé on col·locar precisament per aquest motiu. També va ser l’última que vam enllestir. Té un aire entre la versió de 'Indian summer' de Spectrum i el so de hammond típic de 'Like a Rolling Stone'. Estic content del teclat improvisat del final, tot i no haver inventat res crec que va quedar força autèntic. Aprofitant que el disc l’estàvem enregistrant enmig de la natura, a Sant Sadurní, vam gravar el so de les txitxarres i els ocellets que s’escoltaven a fora l’estudi al final de la cançó. Ens semblava una bona manera d’acabar el disc".
 

--
Festa 1r aniversari Surtdecasa Camp (Súper Gegant + Dj Johanson)
Divendres 23 de maig a les 23:00h.
Reus, Pilée

A

També et pot interessar

Últim Cavall

Foto: 

Cristina Casas

Últim Cavall: “Necessitem la música com a motor d’expressió”

Foto: 

Andrea Bonet

De somnis i sensualitat en un tren
Karma Peiró

Foto: 

Cedida

Karma Peiró: "Les dones no necessitem que uns homes ens vinguin a protegir, necessitem que les institucions ens ajudin"
FM Fondarella

Foto: 

Cedida

Els 5 imprescindibles de la Festa Major de Fondarella
Màgia Torredembarra

Foto: 

Cedida

Els 7 imperdibles del Festival de Màgia de Torredembarra
Meritxell Gené

Foto: 

Raimon Molinari

Meritxell Gené: "Les dones encara tenim molt per reivindicar, i la cançó i la poesia són eines per desvetllar consciències"