Teatre ‘Pandataria’

Pandataria és una illa pertanyent a l'arxipièlag de les Pontines, mar Tirrè, de 1,54km2. A l'època de la dinastia Julio-Claudia, les dones de l'impero que no s'adequaven a les normes (adúlteres, poderoses, independents, polítiques) eren exiliades a Pandataria per rentar la imatge de l'autoritat. Julia la Mayor va ser la primera i darrere seu la seva filla i la seva néta. La vida a l'exili en una illa tan petita i sense possibilitat de sortir podia arribar a ser molt avorrida i asfixiant. Però Pandataria com a illa-presó va arribar a representar el paradís dels oblidats. Després de l'imperi romà, el 1941, tres homes de cognoms Spinelli, Rossi i Colorni, van acabar a la mateixa illa-presó, que havia canviat el nom a Ventotene, sota les ordres de Musssolini. Havien posat en dubte l'arribada al poder del dictador.

Allí, després de les empremtes de Julia la Mayor i els seus descendents, ells van trobar el seu propi paradís i van redactar el text que seria el brou de cultiu de l'Europa que coneixem avui dia: el manifest de Ventotene, el títol complet del qual és 'Per una Europa lliure i unida' i en el que tres homes somiaven eliminar tota frontera del continent. I això és Pandataria: el calaix de sastre, l'illa del marginat, del que no forma part de la norma, del que ve del lot defectuós, del que no és un ciutadà legal, l'illa dels que sobren... Quan reconeixem la transgressió i l'apartem, la tanquem en una illa d'un quilòmetre quadrat per por del que és diferent.