Jump to navigation
Per començar, em plau donar-vos la benvinguda al bloc i a la web. Intentaré posar el meu granet de sorra per tal que aquesta web sigui un niu de visites i èxits.
Bé, un cop acabada la sessió diplomàtica d'avui, comencem.
Que al mes de desembre fagi fred és un fet que no hauria d'estranyar a ningú, però no és així. Hi ha gent encara renega de la fred que fot.
Que a tot l'Empordà, a l'hivern, tinguis les ofertes musicals comptades amb els dits de la mà és un fet que hauria d'estranyar, però no és així. Hi ha gent que ho nega i diu que no ens podem queixar. Oi tant que ens hem de queixar!
Cap de setmana, vull sortir. Em fa molta mandra anar a un bar a veure un directe. En general, el bar no està adequat per a directes. Els artistes no solen adequar-se a aquests espais petits. El públic acostuma a sentir-se observat, incòmode. Si jo em sento incòmode marxo; no consumeixo. Si no consumeixo el cambrer mira malament; antipàtic.
Insisteixo, vull sortir. L'opció fàcil: Local amb música d'allò més comercial, gent d'allò més senzilla (gràcies Didac per la significació de la paraula) i preus aberrants.
La situació es converteix en un conflicte d'interessos. Em lio una cigarreta i entre tots busquem un altre local on anar. Aquest és car, aquest està ple de púrria,aquest tanca a les tres, aquest posa una música que em fa venir caguera.
Sembla que la cosa no pinta bé. Son les dues, passo d'emborratxar-me a disgust. Me'n vaig a dormir, ja buscarem un pla per la setmana vinent.
És curiós que a hores d'ara, costi tant trobar un local d'oci nocturn que compleixi preus raonables, ambient agradable, horari tardà I bona música. D'algun punt sempre es flaqueja. M'atreviria a dir que no hi ha local que reuneixi tres d'aquestes condicions.
Dit això, aniré al “paki” a comprar unes cerveses, trucaré als col·legues i ens emborratxarem abans d'entrar a qualsevol local. Gràcies, senyor propietari, eternament agraït.
Ens truquem dijous que ve per veure què fem, divendres anirem a una gran superfície a comprar la cervesa, que així, de pas, no col·laborarem a sortir de la crisi ajudant al petit comerciant (imbècil). La música ja la posarem al cotxe. L'ambient, per descomptat, serà immillorable.
- De puta mare Jaume, però fa fred!
- Ara que ho dius... Doncs anem a prendre alguna cosa.
- On?
- ...
(Tornar a llegir)
Em fan escoltar molta música. Busco el meu propi estil. No trigo gaire a descartar-ne alguns. Vas "madurant" (si més no musicalment) i em van captivant tots aquells que vaig descartar. Ara escolto de tot, i més. M'encanta la música, m'encanta criticar, i m'encanta escriure. No sóc músic, ni crític, ni escriptor.
