Antílopez: "Parlem de coses diferents, de formes diferents"

Descarats, imprevisibles, polifacètics, un deliciós ‘rara avis’ en l’actual escena musical, però, per sobre de tot, els Antílopez són molt divertits. No és casualitat que aquest duo andalús de “músics clown sense nas de pallasso” sigui un dels que més treballi avui dia i un dels grups més estimats a les xarxes socials. Una explosiva barreja de talent musical, lletres sornegueres i hilarants posades en escena fan dels seus concerts un autèntic espectacle on difícilment es pot deixar de riure i ballar. Que el seu èxit és creixent ho certifica el llançament del seu segon disc ‘Por desamor al arte’. Els voleu veure? El proper 16 de febrer en tindreu la oportunitat a La Nau Oliva de Figueres. No us ho perdeu!

 

• Definiu la vostra música com ‘chiripop absurd-depressiu amb catarsi tragicocòmica’. Es una mena d’escut anti-encasellament?

Pot ser. Mola com sona!

• Els vostres concerts són un autèntic espectacle ‘fandanguero’ on hi caben el teatre, la dansa i multitud de registres, des del blues al hip-hop. Hi ha una voluntat d’abraçar tots els pals artístics i musicals a l’hora de composar?

Això de la dansa ens ve una mica gran, però s’agraeix (riures). No hi ha voluntat deliberada. Som uns ‘cantamañanas’ i ‘cantanoches’, i canta aquí i allà, i ens haurà sorgit per alguna companyia o època concreta escoltant músiques d’un estil o altre. Ni tan sols hi ha una voluntat d’entretenir ni commoure pròpiament buscada, només expressar-nos tal i com ens surt. Tot el que sent després la gent és un afegit.

• Quin pal us queda per tocar? Aquí ho triomfaria una sardana amb castell de 1x1!
Seria boníssim! No sabem, però mira, si l’aprenguéssim a fer i ens arribés ‘hondo’, qui sap...

• Sovint les vostres cançons tenen una estructura bastant complexa i imprevisible: tant canvieu de registre a mitja cançó, com interpel·leu al públic o jugueu a combinar cant amb diàlegs i efectes de so... un bull d’elements que sempre acaben ben encaixats dins el caos. Sou una mena d’anarquistes de l’estructura, no?

Doncs creiem que al final SI hi ha estructures. Algunes són molt normaletes i molt maques de primeres. Altres són més complexes –i bastant maques també –, però quan l’oient pilla el llenguatge crec que comença a ser part de l’estil. Ens agrada fer les coses a la nostra manera, com a portaveus de l’associació deconstructivista de cancionistes desil·lustrats.

 

 

• A l’octubre del 2013 vau treure el vostre segon disc ‘Por desamor al arte’, que va passar per estudis de Londres, Milà o Madrid. Com està funcionant?

La veritat és que va de perles. Tenim singles en radio fórmules d’Andalusia i venim de fer ‘promos’ nacionals per Onda Cero, Ser, 40 Principals, RNE i més llocs on intentem ficar el nas. La veritat és que la gràfica ascendeix, fins i tot hem creat una secció al web  on la gent cèlebre que ha vingut a veure’ns ens valora.

• El títol del disc ve a desmitificar la dita. Un símptoma més del vostre esperit corruptor?

Ens semblava una filigrana molt fina, una finta lingüística maca. I si, en la nostra línia de pervertir el morbo, tot allò que no s’acostuma a dir. És innat, com voler impressionar als grans des de petit. Com feia JFK: parlava de coses diferents, de formes diferents. Aquest és el nostre estil.

• Quin paper juguen les xarxes socials per un grup que viu, sobretot, dels concerts?
És una eina amplíssima i ens permet immediatesa de connexions a tot arreu del món. Un aparador meravellós, una oficina a casa, i amb casa ens referim a allà on ens trobem sempre que tinguem un carregador de Samsung a mà i un parell de ratlletes, de wifi, clar. Som gent sana! Hem obert un canal Antilopez.tv amb els nostres vídeos, aparicions a la ràdio i tv i fins i tot una botiga online per si algú vol comprar un disc des de la Conxinxina...

• Heu tocat fora d’Espanya i tot. Com respon el públic estranger a una música on les lletres tenen un fort protagonisme?

Coincideix que Andorra no compta com estranger (riure) i a Bèlgica vam anar a un bar freqüentat per molts espanyols. Quin desgavell aquell dia! Encara que molts estrangers van al·lucinar amb les nostres pintes i els nostres gestos, hem de saber els nostres límits. Confessarem en primícia que el nostre afany per conquistar el món es redueix als països de parla llatina.

• Us hi veiem sovint per terres catalanes. Senyal que el vostre humor ha calat –i també que els catalans no som tan avorrits com diu el tòpic–, no?

Els catalans avorrits? Ni de conya. Tenim amics aquí que són uns ‘catxondos’. I molts personatges que admirem de sempre. La veritat és que és un públic que també mereix el nostre show ‘joé’, no diguis això. Si ho penses... són com les persones. No, seriosament, ens encanta aquesta terra.

Data: diumenge 16 de febrer

Hora: 19h

Preu: 8€ anticipada / 11€ guixeta

Lloc: La Nau Oliva (Figueres)

 

Aquí teniu el Top 5 dels Antílopez!

(La cinquena es tracta de 'Vamos lentos porque vamos lejos', una cançó del seu productor Diego Guerrero i que de moment només es pot escoltar en directe)