Jump to navigation
En algun punt del 2012, un parell d’amics passejaven pel cementiri de la Bisbal. En ple tomb, un sepulcre els va cridar l’atenció: era el del nostre amic Ralph Elman. Qui era aquest personatge? En l’època de la postveritat, tot és a cop de google i un petita cerca a la xarxa va posar llum sobre l’assumpte. Tot plegat va arribar a les orelles d’un bisbalenc devotament musical: en Jaume Pla (Mazoni). Ell va ser el principal difusor de la nova. Què feia aquest personatge al cementiri de la Bisbal? Abans d’investigar-ho, però, calia aturar el procés de desnonament del mausoleu. La reveladora etiqueta groga cuitadament adherida a la làpida advertia del perill imminent. I si Ralph Elman havia arribat fins al cor de l’Empordanet, havia de ser per quedar-s’hi En la interconnexió actual, la cosa va anar prou ràpid i els bisbalencs, artísticament conscienciats, es van mobilitzar. Al capdavant de la iniciativa, hi havia la discogràfica Bankrobber, el col·lectiu Indivendres i d’altres personalitats vinculades amb el món musical (com en Jaume). De seguida van fer fressa i, amb urgència, l’alcalde del moment va aturar el procés de retirada del nínxol.
Aconseguida aquesta fita, es passava a la següent fase de la mobilització: l’homenatge. Abans, però, una petita síntesi sobre allò que s’ha descobert en relació a Ralph Elman. Igual que els Beatles, era anglès. El nostre músic va néixer el 2 de desembre de 1907 a Londres, al perifèric barri de Mile End, i va morir el 14 de gener de 1983 prou lluny de casa: a la acollidora vila de Pals (posteriorment el seu cos va ser traslladat al cementiri bisbalenc. Després us explicarem per què). Les biografies que corrien per internet sobre aquest personatge ja apuntaven que al final de la seva vida s’havia retirat a Espanya, on va morir víctima d’un càncer de pulmó. Ara podem concretar que va fer el darrer badall a casa nostra, entre cops de tramuntana i serenes vistes al Montgrí.
A banda de la col·laboració amb els Beatles l’any 1967, amb qui va gravar les cançons de I’m the walrus i Within you without you, el londinenc va fer carrera musical a la ràdio. Ralph Elman and his Bohemian Players configuraven una prestigiosa orquestra dedicada a la música gipsy. Eren residents en diversos programes de la ràdio britànica. Elman descendia d’una família jueva i ja vinculada al món de la música. Ell mateix era jueu i, segurament per això, no va ser enterrat a Pals. La seves creences expliquen que anés a parar al cementiri bisbalenc, on s’hi admetien persones de confessions no catòliques. També sabem que a Pals no hi vivia pas sol. Durant un grapat d’anys, un tal Elisabeth Elman, resident de la vila, va pagar la taxa de la sepultura. Tal dia va morir i, conseqüentment, el desembutxacar és va truncar. La història conclou vint-i-nou anys després, el 2012, quan la tomba d’Elman és identificada.
A la Bisbal la notícia va ser benvingudíssima. En un poble de tradició lírica, tot plegat va semblar providencialment conjurat. Per celebrar-ho, es va organitzar un vermut musical amb els principals artistes de la capital i rodalies (Medusa box, Jaume Pla o Miquel Abras). El 30 de desembre de 2012 es feia un concert acústic i una xerrada per donar a conèixer la figura de Ralph Elman. En un inici es pretenia realitzar l’esdeveniment al cementiri, ben a la vora d’on reposava el músic. El consistori, però, ho va considerar inadequat i va acabar per vetar-ho. Obedientment els promotors de l’acte van canviar la localització. Al final, bisbalencs i empordanesos de més enllà és van trobar a la placeta de la font del carrer de Santa Maria del Puig, en ple casc antic. Allà, van dedicar una estona a rescatar Ralph Elman de l’oblit.