Jump to navigation
Com és que heu decidit acabar el festival?Acabem aquest any una mica perquè volem tancar amb els objectius acomplerts. Ens vam plantejar fer una programació de música en un paratge com és el de les Estunes, amb les limitacions que té el propi espai, i creiem que, durant aquests 7 anys, ho hem aconseguit. Hem fet un festival de qualitat amb un pressupost molt petit, i ha arribat al seu llindar. La gent ens coneix, li agrada el que fem i ens ha fet confiança durant tot aquest temps. Per aquest motiu, justament perquè hem crescut, hem de matar-ho en el seu millor moment. No podem assumir ni més gent ni la proposta de creixement que hauria de tenir el festival en aquest moment.
Per tant, no és fruit de les dificultats econòmiques.Econòmicament, sempre podríem augmentar de finançament, però no és el motiu principal. Tenim una limitació d’espai, una limitació d’entorn. No hem d’oblidar que el paratge de les Estunes és un paratge natural, i els últims anys hem tingut un volum de gent, potser, massa gran. Al tenir una gran participació del públic, també fa que hàgim de tenir una programació a l’altura i, amb els pressupostos amb els que ens movem, no és possible. Tot s’hauria de professionalitzar molt més, i per a nosaltres no és el moment de fer-ho.
Qui sou al capdavant?Som 7-8 persones que hem treballat des del principi fins al final. La part tècnica s’ha anat professionalitzant de la mà de l’Arnau Nadal i Lluís Rovirola, amb la seva empresa Punt de Fuga. Jo sóc el responsable artístic del festival i treballador de l’Ajuntament. Durant tot aquest temps, els regidors de joventut han col·laborat molt, i tota la comissió de festes de Porqueres i altres com Irene Serrat, que s’ha ocupat de la fotografia, ens han ajudat molt. Tot i així, continuem essent un equip petit.
Aquest any teniu un cartell sorpresa. Al vostre web, heu explicat que combinareu, cada dimarts, un artista que ja ha tocat en altres edicions amb un de nou. Com a cloenda, ens hem permès la llibertat de no desvetllar el cartell. Ens feia gràcia que gent que havia passat pel festival, ja sigui perquè ha estat als inicis o perquè ha esdevingut una icona, acomiadessin la darrera edició. Així que hem escollit quatre d’aquests, cada un tocarà un dia diferent. Llavors, hem volgut portar-ne quatre més que no hagin tocat mai al festival. El que podem avançar és que hi ha un grup que és un referent a nivell català. Llavors, tindrem una formació de quatre músics que es troben per aquest concert en concret, entre els que hi ha un músic local. Com he dit abans, també tindrem un artista internacional que farà l’únic concert a Catalunya durant aquest estiu amb nosaltres. Hem aprofitat que està de gira, i és una proposta molt agradable que no deixarà indiferent. Per concloure el festival, tindrem un grup novell que farà parella amb un dels grups referents del festival.
És interessant aquesta triple mescla. Sempre hem intentant portar grups que no estaven al circuït. Hem intentat buscar aquells que no toquen tant i que, per altra banda, tenen el nivell per poder-ho fer. La sorpresa d’aquests anys és que, quan buscaves informació per Europa de grups, la resposta sempre era molt positiva. Hem tingut sort de poder portar artistes d’altres països a un poble petit com és Porqueres.
No fa respecte presentar un cartell completament en blanc?Ens va sortir la idea de fer un cartell en blanc per premiar la fidelitat de la gent. Presentem una proposta per al públic, i els fidels vindran. Al tenir una sèrie d’artistes que poden cridar l’atenció, hem preferit no desvetllar la programació, perquè potser no hi cabrem i no podrem gaudir-lo. Fem un últim any important però de proximitat i íntim.
La gent del vostre voltant com ha reaccionat?La gent em deia: “en serio que és l’últim any?”. Ja fa temps que estem deixant anar la notícia per informar-los i que no els vingui de nou. Jo crec que la gent ho està entenent. Potser sí que podríem continuar-lo, però hem pensat que és millor acabar-lo bé, i fer-ho amb els que ho hem iniciat tot.
Quan vàreu iniciar el festival, us imaginàveu l’evolució musical que ha tingut?La idea inicial quan vaig entrar a l’Ajuntament va ser crear una programació musical a les Estunes, sense una línia gaire clara. El primer any vam tenir una narració oral musical amb en Jordi Coromina, un actor important del poble. Llavors, vam tenir una jornada de música més d’arrel amb Mû i Pable Wayne, que combinaven música i entorn. L’edició següent, en canvi, vam acabar amb un concert de Sanjosex i de Petit de Cal Eril. Davant d’aquesta mescla, ens vam preguntar: quina programació tan eclèctica i estranya, no? Per això, el segon any ja vam focalitzar-ho cap a línia més folki i de música d’autor, que és la que, com a programador, dominava més. Durant aquests anys, hem estat seguint aquesta línia, compaginant músics de renom que accedeixen a tocar en unes condicions molt inferiors a les seves amb músics i grups nous que els interessa la proposta. A més, tenim sempre la presència d’artistes internacionals que, aprofitant que són de gira, han vingut a tocar a l’Estunart. Tots els grups han baixat molt el seu caché per poder tocar en un entorn com aquest. Quan els músics han conegut el festival, han dit que valia la pena. S’hi creava un clima molt maco.
Segur que, durant aquests 7 anys, heu viscut moments molt especials.N’hi ha hagut molts. Quan vam començar el festival, que era una idea de bojos, anàvem amb un generador. Sempre hem tingut algun problema de pluja, és un clàssic de l’Estunart. Un dels dies que ens va saber més greu va ser el dia del concert de Pau Vallvé. Ja havíem provat, ens vam passar tota la tarda mirant el Meteocat i, quan va ser l’hora, l’escenari estava tant moll que no van poder tocar. Va ser en Pau qui es va oferir per tocar l’any següent. També recordo Steve Smyth. Quan va fer el primer acord a les Estunes, la gent va tremolar. Pensaven: “qui és aquest paio?”. Imagineu-vos un australià amb barba que rebentava la guitarra, tocant d’una forma increïble. Hi ha hagut molts moments, molts grups, són records que ens quedaran gravats. Només cal esperar que aquest any en generem molts d’altres.
Deixareu un buit.Potser, arrel de l’Estunart, sorgeixen noves propostes molt interessants. Que ara pleguem no vol dir que l’organització no faci res més. Segur que farem altres coses. No ens quedarem de braços plegats.
La fotografia de Pau Vallvé és de la fotògrafa i realitzadora audiovisual Irene Serrat.
