Gregorio Iglesias: “El nexe en comú de ‘8uit de camí’ són les Garrigues"

Hem parlat amb el Gregorio Iglesias, la Marta Pruna, el Xavier Minguella i l'Ivan Egea, integrants de "8uit de camí"

Cristina Mongay

22/06/2016

Arts

La “Vinya dels Artistes”, al celler Mas Blanch i Jové, és un projecte nascut l’any 2010 a partir de la idea de l’artista Josep Guinovart. Combina, d’ençà, la cultura del vi i l’art, un tàndem diferencial que permet al visitant obrir la seva perspectiva d’ambdues expressions. "L'orgue de camp", de Guinovart; "La Sargantaneta", de Carles Santos; el "Cap de bou", de Joan Brossa; la "Llum planant damunt la terra", d’Esteve Casanoves; i el mural "Entre el cel i la terra" de Gregorio Iglesias són algunes de les peces que s’integren en les seves instal•lacions. I ara s’hi sumen temporalment les pintures, les escultures i les fotografies del grup “8uit de camí”. Parlem amb en Gregorio Iglesias, la Marta Pruna, el Xavi Minguella i l’Ivan Egea, alguns dels seus integrants.

· Com va sorgir l’oportunitat de que el “Grup dels 8uit” exposés a la “Vinya dels Artistes”?
Gregorio: La idea va ser meva. L’any 2013 ja havia col·laborat amb aquest celler i de nou va sorgir l’oportunitat de desenvolupar-hi un projecte. Vaig pensar que seria interessant fer-ho de manera col·lectiva i així ho vam fer. Vam partir del nostre nexe en comú: la nostra terra, les Garrigues.
Marta: Llavors vam tenir que pensar quin era el títol més adequat per al grup...
G: Aquest pas va ser important. El grup integra, en realitat, a set artistes. Nosaltres quatre i a en Josep Vallribera, l’Alfons Iglesias i en Toni Cabau. Vam treballar diferents possibilitats, però algunes ens recordaven a “Dau al Set”... Així que, finalment, ens vam decidir per jugar amb el número vuit i va sorgir “8uit de camí”.
M: El “8” és pot interpretar de diferents maneres, per exemple, com l’inacabat. La idea del “camí”, per mi, és quelcom depenent d’un mateix. El camí en la vida de l’artista de vegades és dur, però és important recorre’l amb decisió, no parar i créixer.
Ivan: El tema del “8”, per mi, també s’uneix a la idea de l’infinit i als que ja no hi son. I pel que fa al concepte “camí”, d’alguna manera exposa que “anem de camí”, que iniciem un recorregut junts.
Xavier: Per mi el “8”, fins i tot, podria assimilar-se a una bola de billar que cau al fons del forat i que no saps on arriba. I el “camí”, a mi també m’agrada vincular-lo amb l’arrelament tant fort que tenim amb la nostra terra. Som agricultors de l’art.

· Ja us coneixíeu abans d’iniciar aquest projecte?
X: Jo coneixia a l’Ivan de vista. L’hi havia fet fotografies perquè jugava a club de futbol de l’Arbeca, i era molt bo...
I: El celler ens ha permès conèixer-nos personalment. Jo sí que havia sentit a parlar de la Marta i en Xavier, i al Gregorio el coneixia. Però no havíem connectat mai abans d’aquesta manera. A partir del projecte, s’han creat vincles, i esperem que aquest procés embrionari tingui una continuïtat en el temps.
M: Els vincles, en tot cas, també estan “de camí”. Els anem construint dia a dia.

· Quin és el missatge fonamental d’aquesta mostra artística?
X: Un dels sentits de l’exposició és que, a través del marc del celler, pots mirar l’art d’una manera diferent. La gent està acostumada a veure l’art d’una manera molt planera, molt lineal, pràcticament asseguts! I el celler et permet descobrir petits racons artístics per tu mateix.

· Es va proposar alguna temàtica concreta en el moment de desenvolupar el projecte expositiu?
X: El nexe en comú fonamental del grup és la nostra terra. Així que, d’alguna manera, aquest ha estat el fil conductor de la mostra. També la trajectòria particular de les nostres carreres.
G: Si estem aquí exposant és, fonamentalment, per amor al que fem, i per l’excel·lent relació que tenim amb la família del celler, el Joan i la Sara, uns grans defensors i impulsors de la cultura i el territori.
I: N’estic d’acord! El celler és un espai de referència a la comarca tant en l’organització d’esdeveniments culturals com artístics i gastronòmics. Esdevé una gran plataforma d’experiments, un trampolí per mostrar el que fas.
X: Com que no hi ha un museu artístic de pes a la comarca, d’alguna manera el celler pren aquest relleu i dinamitza el nostre territori.

· Com es va triar l’emplaçament concret de cadascuna de les obres integrants del projecte?
M: Volíem crear un recorregut dins de les instal·lacions del celler, fonamentalment a l’interior. I entre tots vam anar decidint. Vam incorporar algunes peces noves i d'altres d’antigues, d’altres etapes creatives. Però totes elles representatives de la nostra vida artística.
I: A la sala de benvinguda del celler, per exemple, vam optar per incorporar com a mínim una obra representativa de cadascun de nosaltres. Com una carta de presentació al públic.
X: En el meu cas tenia molt clar que les meves peces havien de mirar-se amb perspectiva, de d’alt a baix. Per tant, això ja va condicionar alguns dels emplaçaments.
I: Les meves escultures, depenen del cas, tenien més d’una possible ubicació. Però d’altres, com que han de veure’s per l’anvers i el revers, han d’estar penjades en un espai que permeti al públic deambular al seu voltant.
M: Moltes de les meves escultures havien d’estar penjades, per tant, també estava força clar el sistema que utilitzariem.
G: Hem tingut carta blanca per escollir els espais i ens hem posat d’acord ràpidament entre nosaltres.

· Hi ha algun aspecte substancialment diferent de la mostra respecte a la idea inicial?
G: Hi ha una diferència abismal de l’idea inicial respecte al resultat final! I això és degut al bon rotllo que tenim entre nosaltres. Però, de totes maneres, t’ho has de treballar moltíssim per fer-te camí en el nostre entorn.
X: Jo en realitat no tenia molt clar, d’entrada, com seria l’aspecte definitiu de la mostra. En tot cas, sabia que podria incorporar-hi algunes fotografies meves d’altres èpoques, com la sèrie A World Without Faces, i composicions digitals actuals que incorporen elements de la comarca.

· Esteu satisfets del resultat final de l’exposició?
M: Sí! Ha estat una bona ocasió per conèixer-nos.
G: Però encara és aviat per mesurar la repercussió del projecte.

· Existeix la possibilitat de que, en un futur, torneu a col·laborar conjuntament tots els artistes que formeu part d’aquest projecte?
M: “8uit de camí” és un punt d’arrencament i, a partir d’aquí, estem oberts a seguir treballant plegats.
I: Jo crec que sí!
G: A mi m’agradaria. Aquest projecte ha de servir per aprendre, si és pot, alguna cosa. A mi m’ha servit per passar una mica el relleu a les noves generacions. També per ser més humil i per organitzar quelcom amb gent que m’agrada com treballa. L’art és bonic, i estic content del resultat. Però ara és el torn dels joves per pensar i organitzar noves iniciatives.
M: Potser podríem fer algun projecte plegats anualment, a espais propers com Les Borges Blanques o Juneda.

· Repetiríeu a “La Vinya dels Artistes” com a sala expositiva?
X: I tant que sí! La família responsable s’ha bolcat amb nosaltres, i així es treballa d’una manera molt enriquidora.
M: Seria bona idea fer alguna acció a “La Vinya dels Artistes” anualment.

· I per últim, si poguéssiu dirigir unes paraules a les institucions i al públic general, què els hi diríeu?
G: D’entrada, a mi m’agradaria tornar a agrair al Joan i la Sara la seva boníssima predisposició.
I: A les institucions els donem les gracies per la seva col·laboració, especialment en l’edició del catàleg de la mostra. Tant al Consell Comarcal de les Garrigues com a la Diputació de Lleida. I també agrair a les persones que han cedit algunes de les seves peces particulars que s’hi poden veure.
M: Als diversos públics els hi diria que gaudeixin molt de l’exposició. Que no dubtin en tocar les nostres escultures, ja que les experimentaran d’una altra manera.
X: I també recordar-los que totes les nostres peces exposades estan a la venda (riures).