David Sancho
,
27/04/2015
Entorn

Aiguamolls i patamolls

Una ruta per l'horta que et descobrirà els espais humits més importants del Segrià

Foto: 

David Sancho
Arriba el bon temps i més que mai tenim ganes de sortir de casa. La vida torna arreu després de l’hivern, i a les rodalies de Lleida en podem tenir una bona mostra. Els arbres fruiters floreixen, els camps ens mostren un verd pujat, i els ocells treuen el cap per envair tolles i zones humides. En aquesta ruta propera a la capital de Ponent, descobrirem en bici o a peu alguns dels espais humits més importants del Segrià, així com la importància que l’aigua ha tingut per la història de l’Horta lleidatana. Som-hi!

Iniciem la ruta a l’estàtua de Juli Cèsar, situada a la canalització del riu Segre a tocar de la zona universitària de Cap-Pont. Des d’allà hem d’anar a buscar el camí vell d’Albatàrrec, on trobarem les primeres marques blanques i vermelles corresponents al GR3, el sender de gran recorregut “interior” de Catalunya. Quan estigui acabada la senyalització serà el GR que permetrà fer un tomb circular a les comarques interiors del país, amb inici i final a Lleida. En gran part aquest GR transcorrerà per les terres de Ponent, i actualment es troba en fase de senyalització.

El camí vell d’Albatàrrec comença asfaltat, però al cap d’un quilòmetre de marxa passa a ser de terra. Anirem trobant també indicadors del “Camí del Riu”, un itinerari marcat que circula a tocar del Segre, fins que arribem al xoperal del Tòfol, un petit espai arbrat, amb taules i bancs i vistes sobre el riu.

Continuem la marxa i tot just passar per sota del viaducte de l’AVE, prendrem a la dreta un camí marcat que circula a tocar de la sèquia de Torres. Quan acabem aquest tram, un petit corriol ens baixa a uns camps d’arbres fruiters per on transitarem amb cura i sense fer-los malbé. Des d’allà, una pista ens porta fins a Albatàrrec, on ja portarem quatre quilòmetres de marxa. Anirem a buscar el canal de Seròs, un dels canals de reg més importants de la comarca, i que ha servit (des de 1914) per aportar l’aigua necessària als conreus de la zona.

Seguirem el canal durant uns dos quilòmetres i mig fins arribar a tocar de Montoliu, on retrobarem l’asfalt per baixar en direcció al riu Segre fins arribar als “Patamolls de Montoliu”, la primera de les zones humides que visitarem avui. Als Patamolls hi podem trobar diverses espècies d’aus que habiten aquesta zona del Segre així com els arbres de més característics de les zones humides.

També als Patamolls hi trobarem un dels llocs curiosos d’aquesta ruta, i és que al bell mig del riu Segre hi trobarem un antic búnquer de la Guerra Civil. No és que el construïssin allà expressament, sinó que la modificació del curs del riu i l’efecte de les crescudes l’ha mogut del seu emplaçament original. Tot i això, és ben visible i crea una imatge espectacular.

Continuem la ruta i creuem el riu Segre... per un pas cimentat que permet superar-lo sense problemes. Haurem d’anar amb compte, però, en època de crescuda del riu, ja que si l’aigua inunda el pas, millor no creuar el riu i tornar per on hem vingut. Generalment, però, no tindrem cap problema i podrem creuar durant la major part de l’any.

Un cop a l’altra banda ja portarem nou quilòmetres i mig de marxa, girarem a l’esquerra i ens aproparem a l’ermita de Butsènit, ermita situada en una “partida” (així es diuen a Lleida els nuclis urbans que hi ha a l’horta) emblemàtica de la ciutat. La primera notícia que tenim de l’emplaçament d’una ermita en aquest lloc és del segle XII, tot i que l’edifici actual és del segle XVIII. L’ermita de Butsènit és un lloc de pas del “Camí de Sant Jaume”, que des d’aquí ens portaria cap a Alcarràs i Fraga abans d’endinsar-se en terres d’Aragó.

Marxem per on hem vingut i tornem fins al pas que ens ha permès creuar el Segre. 

Continuarem recte seguint el riu circulant pel carril-bici -en algun tram compartit en vehicles i fins hi tot amb altres “bèsties”- que forma part també del “Camí del Riu”, fins que al quilòmetre catorze, aproximadament, de la nostra ruta, arribem a l’altre espai humit que visitarem avui: els Aiguamolls de Rufea.

Aquests aiguamolls s’han creat en una antiga zona d’extracció d’àrids, i és un bon exemple de recuperació d’un espai natural, ja que poc a poc la natura ha anat reconquerint el territori i avui en dia és un espai habitat per ànecs de coll verd o bernats pescaires. Seguint el “track” podeu fer una volta circular a aquest espai, que us portarà a visitar dues grans basses poblades de diverses espècies animals i vegetals. També s’hi ha habilitat alguns punts per l’observació d’aus, si és que en sou aficionats.

Retornem al “Camí del Riu” i iniciem el retorn final cap a Lleida, creuant la passarel·la de fusta que ens portarà al tram asfaltat del camí vell d’Albatàrrec, per on arribarem a l’estàtua de Juli Cèsar, punt d’inici d’aquest itinerari.

 

Dades tècniques:

Dificultat: Baixa. És una ruta apta per tothom.

Horari: 2 hores en BTT, 4 hores si la fem a peu.

Desnivell positiu: inapreciable.

Distància: 20 km. (aproximadament)

Època: Tot l’any. Caldrà evitar les hores més caloroses del dia durant l’estiu.

Observacions: Cal portar aigua tot i que trobarem fonts pel camí (Albatàrrec i Xoperal del Tòfol). Cal tenir en compte que si el riu Segre baixa crescut possiblement no podrem creuar-lo a l’altura dels Patamolls. Evitarem fer qualsevol imprudència i tornarem per on hem vingut.

Enllaç al “track” de la ruta

Més informació: 

Si t'ha interessat aquest article t'agradarà conèixer aquesta curiositat: Dels ponts als passos de barca i la “catàstrofe de Butsènit”

També et pot interessar