Arnau Millà-Benseny: "Cal que els consumidors de cultura s’atreveixin davant d’allò desconegut"

El Col·lectiu Free't treballa el llenguatge de signes multidisciplinar Soundpainting per a la composició en temps real

Cristina Mongay

02/05/2017

Música

L’art mai ha estat una expressió aïllada. L’art permet connectar el subjecte amb la seva societat, amb el més enllà. L’art transmet allò més profund de l’ànima, quelcom que no sempre som conscients que existeix. L’art no és només tècnica i talent. L’art també pot ser improvisació, una finestra oberta a les passions i els instints més ocults. A Lleida hi ha diversos grups que treballen la improvisació, però només un que ho fa com a col·lectiu d’artistes i tot combinant diverses disciplines artístiques. Et descobrim el Col·lectiu Free’t! Parlem amb el seu director, l’Arnau Millà-Benseny.

- Con neix el Col·lectiu Free’t?
Neix al setembre del 2014 com un laboratori d’experimentació entre diversos artistes de Lleida. Jo porto molts anys en el món de la música en viu, treballant la improvisació, i Free’t m’ha permès continuar aquest trajecte. L’objectiu del nostre grup és experimentar quin tipus d’interaccions podem obtenir a partir de la connexió de diverses disciplines artístiques i com són els processos creatius conjunts.

- Per què aquest nom?
‘Col·lectiu’ perquè som un grup, i no una companyia d’artistes. I ‘Free’t’ perquè el nom es vincula amb free, amb llibertat, i d’alguna manera anticipa la nostra voluntat artística d’improvisar.

- Qui composa exactament Free’t?
Som 14 persones: 8 músics (Joan Sancho al violí, Montse Piqué a la veu, Rafel Esteve al contrabaix, Núria Andorrà a la percussió, Miquel Ángel Marín al clarinet, Maria Berengué al violí, Miquel Salla electrònica i Jordina Millà al piano), 2 ballarines (Maria Mora i Laia Roset), 1 actor (Oriol Planes), 1 actriu (Montserrat Trepat), 1 escenògrafa (Maria Montseny) i 1 soundpainter (jo mateix).

- Com s’organitza el vostre laboratori artístic?
Ens trobem setmanalment a les aules de l’Auditori Municipal Enric Granados, d'on en som grup resident, el dimarts o el dimecres al vespre, ja que alguns membres del grup viuen fora de Lleida. I allí entrenem. Res d’assajos! Treballem la bona compenetració entre nosaltres, ja que aquest projecte el formem artistes molt diferents, des de persones que vénen de la música clàssica a d’altres que vénen de l’electrònica. També la sintaxi i els símbols.

- Fonamentalment treballeu la improvisació als vostres espectacles. Com naixen aquests projectes (‘Ullllullllum’, ‘L’univers brossa’ o ‘Música sota les estrelles’)?
Es tracta d’encàrrecs per a esdeveniments concrets. Cadascun és diferent i, com a molt, un mateix només l’hem representat en dues ocasions. Tots són únics i s’adapten totalment a espai, condicions i idea des de la qual partir. Habitualment hi treballem tots els components del col·lectiu, i en algunes ocasions hem comptat amb la col·laboració d’altres artistes. Amb ‘Ullllullllum’ (2016) vam realitzar una performance d’improvisació al CCCB, un encàrrec amb l'objectiu de relacionar Joan Brossa i Ramon Llull. A l’octubre passat, amb ‘Un altre planeta’, vam interactuar amb les imatges 3D de la cúpula del Centre d’Observació de l’Univers del Montsec, i al febrer vam fer una performance a la Biblioteca de Balaguer en el marc del projecte D.O.

- Com funciona el llenguatge de signes (Soundpainting) amb el que treballeu alhora músics, actors, ballarins i artistes visuals?
El Soundpainting és una llengua de signes, una codificació artística que està viva i que contínuament es perfecciona per adaptar-se a les necessitats de comunicar. El soundpainter dispara indicacions (qui, què, com i quan) i els artistes han d’anar interactuant d’acord amb elles. D’alguna manera, el soundpainter exerceix de compositor a temps real utilitzant el material dels artistes. En el Soundpaiting no hi ha error! Cal una sincera interacció entre els qui hi intervenen.

- Com és d’important el públic en els vostres espectacles?
Tant l’entorn com el públic són molt importants! Ens agrada que hi participin i que abandonem la barrera que tradicionalment separa els músics del públic. Ens interessa molt l’aquí i l’ara, l’art i l’experiència reals, i per això és imprescindible que hi hagi algú que rebi tot això.

- Com reacciona el públic?
Acostuma a reaccionar bé, tot i que no sempre està acostumat al material sonor que proposem. De totes maneres, però, hi entren al joc. Els adults acostumen a esperar ‘entendre’ el que escolten i veuen, i això no és imprescindible ni en la improvisació ni en el món de l'art en general. L'oïda dels nens i nenes, sense estereotips ni judicis, és la millor referència per gaudir de les nostres creacions.

- Si poguessis enviar un missatge a tots els nostres lectors i lectores de Ponent, i d’arreu del país, què els hi diries?
Recomanaria a la gent que anessin a veure coses que no coneixen, propostes noves i que et poden sorprendre. Cal que els consumidors de cultura s’atreveixin davant d’allò desconegut. Descobrir ho portem a l’ADN! I si només anem a allò segur, potser trobarem qualitat però no el factor sorpresa, i és molt interessant no perdre’l! Hi ha una idea imposada que, després d’un espectacle, has d’haver comprès alguna cosa, has de saber si t’ha agradat o no. I l’art és molt més que això! L’art són sensacions, viure el moment! No forçosament cal entendre res, només cal sentir!