Lokito Lopongo, el grup revelació lleidatà!

El que ens agradaria és que la gent ens escoltes i digués: Aquests no sonen igual, sona Lokito Lopongo!

Anna Audet

23/07/2014

Música

Surt de casa Ponent creu en la música de proximitat. La que es fa als locals, als garatges, amb molta il·lusió i ganes de menjar-se el món. Volem donar veu a la gent que comença, sobretot als joves artistes del nostre territori. Si no hi creu la gent de Ponent, qui hi creurà? Avui volem conèixer Lokito Lopongo, un grup del qual de ben segur que en sentireu a parlar.

Sonen així!

Són Lokito Lopongo, un grup de música format per joves de Torrefarrera, Alpicat i Lleida capital. Només tenen entre 18 i 20 anys, porten un any sobre els escenaris i el seu nom ja sona a grans festes lleidatanes com el Festival de l’Horta, la Transsegre o l’Aquelarre.

Arnau i Gerard: Hola! Gràcies per entrevistar-nos estem molt contents.

Comencem pel començament. Quan neix Lokito Lopongo?
A: Lokito Lopongo es va formar a principis del 2013 gràcies a un certamen de música d’instituts que es diu Secundària Rock. Vam començar sent una formació de 5 i actualment som 7 persones. Portem 2 vents, baix i bateria, 2 guitarres i la veu principal.

I el nom?
A: Ui! vam tenir moltes discrepàncies amb el nom. Volíem un nom que fos diferent. Uns deien que no fos en el nostre idioma, altres que fos una paraula estranya.... al final però vam optar per un nom que fos peculiar i tingues ganxo! I un dia, escoltant un cançó popular brasilera hi ha un tros que diu: ‘si lo quitas yo lo pongo’ . Ho vaig presentar al grup i vam veure que era una paraula que si la repeteixes un parell de vegades ja se’t queda i vam dir, mira! Ja ho tenim: Lokito Lopongo!

Feu-nos un retrat del grup. Quin adjectiu defineix a cada membre:

A i G:
Arnau, la veu: dinamita
Gerard, la trompeta: pensador
Marc , el baixista : desordenat
Gabriel , el bateria : bèstia
Gerard Lázaro, guitarra: el serio
Irene, guitarra el ‘coco’ del grup
Huguet, saxo: el gandul

I quina era la vostra idea...
A: La idea principal era anar a tocar per passar-nos-ho bé però amb mentalitat de futur de voler crear alguna cosa més... de voler estar a tot arreu, a cada festa. I si es podia guanyar alguna coseta endavant i sinó, doncs mira, l’important era tocar.

Amb quines dificultats es troba un grup musical que comença?
G: Ui moltes! La primera i més important són els diners. Tenim moltes despeses: la gasolina, el local, les despeses personals... per posar un exemple: jo toco la trompeta i una ‘boquilla’ val 60 euros... i clar, això ho paga cadascú de la seva butxaca. A part també hi ha material que s’ha de comprar nou de tant en tant, els amplis per exemple tenen un desgast i cal renovar-los.

A: Un altre problema que ens trobem és la difusió. Donar-nos a conèixer és molt difícil, costa que els mitjans facin cas a un grup que comença.

G: En fi, si tu tens ganes de fer un projecte ho pagues de la teva butxaca. Crec que hi hauria d’haver més ajudes pels grups que comencem. Vulguis o no estem treballant i necessitem un impuls. Molts grups es queden estancats perquè no tenen els mitjans per seguir endavant. Evidentment, la sort també hi juga un paper molt important.

Recordeu el vostre primer concert?
G: El nostre debut va ser l’any passat, al Festival de l’Horta de Lleida.

Carai! Comenceu amunt, no?
A: Els primers concerts quan no ets conegut surten de dir –Ei! podríem tocar aquí? Ets tu que t’has de proposar o no et vindran a buscar. Conec els organitzadors del festival de l’horta i un dia els hi vaig explicar el projecte de Lokito i les ganes que teníem de debutar. No vam tocar a la nit forta però va ser una estrena brutal, imagina’t!

Què se sent la primera vegada que puges a un escenari?
Nervis, emoció i satisfacció...... estàvem en un núvol.

La promoció és una moneda de canvi pels grups que comenceu?
A: Quan tens un grup l’únic que vols és ensenyar-lo! Vols tocar! Només tens ganes de pujar a l'escenari i passar-ho bé. Està clar que la promoció és bàsica i ho agraïm moltíssim però sí que és veritat que els organitzadors de festes moltes vegades agafen dos grups joves els donen sopar i 3 tiquets de beure i ale! Per començar ja ens està bé però, que carai, nosaltres la feina la fem igual i ho donem tot. Entenem que no ens paguin gaire però una mica ens aniria molt bé. Els grups que comencem necessitem suport econòmic sinó és impossible arrancar.

Per tant, construir una xarxa de contactes és bàsic no?
A: Lo millor per tocar en festes grans ja sigui a casa teva o fora és conèixer a gent, grups que ja hi van tocar o que hi tocaran, i per les festes de fora... sortir, però costa molt sortir fora de la teva ciutat. Cal posar-hi morro i moure’t molt si vols fer bolos.

Més de 30 concerts per terres lleidatanes, heu tocat amb Pastorets Rock, Buhos, la Terrasseta de Preixens..... Quin és el concert que dieu: ui! estem tocant alt?
G: El concert de la Festa Major de Setembre. Tocar amb Pastorets Rock i Mondo Loko en un escenari tan gran i amb tan públic va ser... impressionant!

A: El de la Festa major de maig també vam tocar amb Mondo Loko, la Raíz i Txarango... ens vam posar a prova, va ser com jugar a primera divisió.

Als vostres concerts toqueu temes propis però també versioneu. Quin és el vostre repertori?
G: Als nostres concerts sempre toquem cançons pròpies i versions. Tothom comença amb versions. El públic t’ho demana, toqueu aquesta! Toqueu l’altra! I és normal, no pots fer només cançons teves, primer ens han de conèixer. Ens costa trobar cançons per versionar perquè no volem fer les típiques. El nostre repertori té cançons conegudes però que et costarà sentir-les a un altre grup. Hem evolucionat però eh! Hem passat del ‘YMCA’ al Welcome to Tijuana o d' una dansa húngara a temes de Boikot, la Raíz o Strombers.

Teniu un EP (un enregistrament a mig camí entre un senzill i un àlbum) enregistrat als estudis Crazy House, mesclat a Music Lan i masteritzat a CatMastering.
Expliqueu-nos com és aquest primer treball.
A: El nostre EP es diu ‘ Un poquito diferentes’ i té 4 cançons. Al grup composem el bateria i jo. Ho fem per separat i després ho presentem al grup. Les nostres lletres parlen de temes que ens preocupen... són reivindicatives i tenen sempre un doble sentit. També parlem d’amor... ( riu) és que el bateria és una mica ‘monya’... però fa cançons molt bones, la de ‘Sale el sol’ que agrada molt, és seva.

Quines són les vostres influències musicals?
A: El nostre referent és La Raíz.

On vau estrenar l’EP?
G: El vam presentar a la Boite de Lleida i va anar molt bé! Tocar en un sala plena és una experiència musical molt maca i marca molt. Vam acabar el concert molt contents i dient: l’esforç ha valgut la pena. Des de que hem fet l’EP ens hem professionalitzat una mica. Hem madurat com a grup. Volem dedicar-nos a la música.

Quina seria la vostra cançó?
G: Magabumdo, sense cap dubte.

Per què?
G: És la imprescindible. És la primera important que vam fer, és aquella que la gent més o menys coneix i porta el nostre lema ‘somos un pokito diferentes’. És d’aquells temes que la gent balla, canta i es fa seu i això per a nosaltres és molt gran.

Que creieu que us diferencia dels altres grups?
G: L’espectacle que fem sobre l’escenari i que musicalment som diferents. Nosaltres ens ho hem fet tot nosaltres per tant no ens podem assemblar a res. El que ens agrada de les nostres cançons és que són pròpies però la gent les balla. Tenen el toc de ballar, no et saps la lletra però dius -Ei! vull ballar.

I el vostre estil? He sentit a dir que no voleu ser comercials, què vol dir això?
A: No volem ser comercials en el sentit que no volem agafar una cançó i dir: te canto esta canción porque me rompiste el corazón! S’ha sentit molt! estem farts de sentir-ho.
Ens volem separar una mica.... sigui per lestil, per les lletres, per la manera de fer . Volem crear un segell propi. Un grup que la gent ens senti i tingui ganes de ballar.

G: Ho diu el nostre EP ‘Un poquito diferentes’. Intentem buscar això, no posar-nos al grup del montón sinó ser una mica diferents, tenir una marca. De vegades escoltes un grup i un altre i dius: Ui sonen igual!
El que ens agradaria és que la gent ens escoltes i digués: Aquests no sonen igual, sona Lokito Lopongo!

Kintos Alcarràs, Transsegre, Aquelarre... Esteu a les grans… us ho esperàveu?
A: No no per a res del món per a res del món! perquè vam començar sent 4 que provàvem un projecte nou i ja està! D’això a tocar a la Festa Major de Lleida, a la Transsegre o a l’Aquelarre! Buuuuf! són festes molt grans conegudes a tot Catalunya... no sé que dir... molt guai. En som conscients però flipem igualment... quan ens veiem sobre aquests escenaris pensem... però que hi fem aquí?

Projectes de futur?
G: Projectes? Fer concerts, molts, molts concerts i si Déu vol un disc.

Quin seria el concert de la vostra vida. Si poguéssiu tocar amb el vostre mite musical seria...
A: Ja ho he fet! amb la Raíz, i vam tocar a la Festa Major de Lleida. La trompeta i el trombó de la Raíz van pujar a tocar amb nosaltres i aquesta experiència va ser buuuuf... Un somni fet realitat!

G: One direction jejejej No, és broma. M’agradaria tocar amb la Pegatina, Ska-p. Però en fi, no sóc home de grups, jo sóc home de cançons. Estic segur però que hi ha molts grups que no coneixem i que ens agradarien moltíssim. Esperem fer molts bolos i conèixer-los.

Confesseu... i la música que us agrada però que us fa vergonya reconèixer?
A: Jo també ballo reggateon al Larida i em motivo amb xumba xumba, ho confesso.

G: I jo també.

Tots els començaments són durs i sempre hi ha aquella gent que et fan sentir únic. Família, amics. Qui és el vostre fan número 1?
(Tots dos responen unànimement) Ma mare!

A:N Les mares sempre estan allà pel que convingui. I sobretot per fer promoció (riuen)

G:La meva és una bèstia fent promoció. Treballa a l’Arnau i allà tothom sap que el seu fill toca a Lokito Lopongo i també els amics i les amigues que no es salten cap concert.

I com sempre, acabem l’entrevista amb les vostres recomanacions. Un lloc per sortir de casa?
Gerard: totes les festes majors
Arnau: una barra d’una festa popular, és sempre un bon lloc per trobar-se i compartir.

Molta sort Lokitos!