,
23/01/2017
Cinema i Art

The Yellow Sea (2010)

A la frontera entre Xina, Rússia i Corea del Nord hi ha la prefectura autònoma coreana de Yanbian, dins la República popular de Xina. Lloc remot i desconegut a casa nostra, aquesta àrea freda i única (on els coreans viuen entre la seva llengua i cultura i la xinesa ) és el punt de partida de The Yellow Sea, la segona de les tres pel·lícules dirigides per Na Hong-jin, thriller fosc i intens, una història de violència narrada amb molt d’estil i maduresa.

The Yellow Sea (Hwanghae) presenta la capital Yanji com una ciutat depriment, d’alts edificis grisos identificables amb la Xina urbana i l’herència soviètica. Gu-nam (Ha Jung-woo) es el nostre protagonista que malviu en aquesta ciutat, un taxista amb molts de deutes a causa de la seva addicció a les apostes. La seva dona va anar-se’n a treballar a Corea del sud amb la promesa que enviaria diners, d’això ja fa un any. Gu-nam, desesperat i amb una filla que cuida la seva àvia, veu la oportunitat de tornar a començar de nou i trobar a la seva muller quan un cap mafiós local anomenat Myun Jung-hak (un genial i carismàtic Kim Yoon-seok) li proposa saldar els seus deutes i pagar-li una gran suma de diners a canvi de matar a un home a Ulsan, Corea del sud. Un cop ha acceptat, té dues setmanes per a fer el treball i tornar a casa amb el polze de l’home; sinó la seva família pagarà les conseqüències.

I així comença una història llarga i intensa sobre les misèries humanes, filmada amb realisme i gran intel·ligència a partir del principi de “no diguis; mostra”. L’argument, en un principi senzill, es va complicant poc a poc amb una corba ascendent perfectament estudiada transformant un ritme pausat i silenciós a una inesperada voràgine inexorable de violència exagerada on s’involucra a la policia i a dues màfies confrontades.

El missatge és clar: la violència genera més violència. La trama de mentides, corrupció i injustícies força al límits la humanitat del protagonista en una persecució inclement primer per a la supervivència, i llavor per a la venjança. És doncs aquesta una pel·lícula d’acció amb guió, de violència amb realisme, de persones amb profunditat i cor. També, és clar, com sol ser present en les produccions coreanes, hi ha lloc per a la comèdia, negra, la qual dóna alguns moments de inversemblança buscada per a que l’espectador pugui respirar.

I no sé què més podria afegir. Crítica social, trama noir i acció impressionant. A veure-la!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Miquel Àngel Pérez-De-Gregorio Busquets va néixer a l’any 1991. Curiós des de la infància, va cometre l’error d’estudiar Filosofia, i el que és pitjor: no se’n penedeix. Amant de les lletres i les arts, no hi ha res que li agradi més que escriure i el cinema. No sap com ha arribat exactament aquí, però ja que hi és, es proposa parlar de cinema i fer recomanacions cinematogràfiques en aquest espai.

27/04/2015
Ben dirigides, sovint les trames més senzilles resulten les més efectives.
20/04/2015
Si per una cosa Billy Wilder és un dels grans directors del cinema és per haver filmat grans pel·lícules referents de gèneres usualment tan dispars com són la comèdia i el thriller.
13/04/2015
Després de la 2a Guerra Mundial, foren varis els cineastes italians que sobresortiren i marcaren un abans i després en la història del cinema.
06/04/2015
Pel·lícula inacabada esdevinguda migmetratge, Une partie de campagne és un homenatge de Jean Renoir a l’Impressionisme i al seu pare Pierre-Auguste Renoir, una breu història, traçada amb senzillesa, d’amor, comèdia, contrastos i naturales
23/03/2015
Neorealisme, crítica social, contes de fades pervertits, vides fragmentades i perdudes, desesperació, supervivència i límits transgredits, coem-ho a foc lent i obtindrem la terrible i brillant obra de Carlos Vermut: Magical Girl.
16/03/2015
Després d’haver fet un breu recorregut pels Oscars d’aquest any amb dues pel·lícules fantàstiques, tenia moltes ganes de compartir una obra com és Under the sk
09/03/2015
Seguint la línia dels Oscars, hom amant de la música no es pot perdre Whiplash, obra d’un desconegut Damien Chazelle que ha entrat amb molta força en la indústria del cinema.