Jump to navigation
L’especialitat de la casa és la galette. I no és la crêpe, us preguntareu? Dient-se creperie, seria el més normal, oi? Doncs sí i no. Contràriament del que s’ha popularitzat, el terme crêpe a França es fa servir sobretot per les crêpes dolces. La galette té el mateix concepte que la crêpe, però, en comptes de fer-se amb farina de blat, es cuina amb farina de fajol, també dit, farina de blat sarraí. El fajol no és ben bé un cereal. La veritat és que està a cavall d’un cereal i una llegum. Aquesta farina dóna un tret molt característic a les galettes: molt més fosques i contundents que les crêpes a les que estem acostumats.
La manera de presentar la galette, també varia una mica respecte les típiques crêpes. En comptes d’estar ben tancades, només es plega de les puntes i el farcit queda a la vista, semblant a una pizza. La galette a Bretanya, al nord de França, seria com el nostre pa amb tomàquet: el menjar més bàsic i típic del país. Però no per això menys bo; ans al contrari. La massa de les galettes és tan senzilla que resulta sorprenent que siguin tan bones: fajol, aigua i sal.
Però el menjar, que és de primera, no és l’únic element recomanable de la Creperie Bretone. La decoració, eclèctica i feta amb molt bon gust, fa del local un lloc acollidor per menjar amb amics, la parella o tota la família. El més destacable és una caravana dins del local, on, a més, si teniu sort, hi podreu menjar, ja que hi ha una taula a dins.
Totes les galettes són excepcionalment bones, des de la Completa (pernil, ou i emmental) fins a Bergere (xampinyons, formatge de cabra, bacon, crema de llet i cebollí), passant per Specialité (alvocat, salmó fumat amb mel i sèsam, formatge de cabra, crema de llet i figues) o la Guemanoise (ou, emental i embotit típic bretó). Això sí, demaneu la que demaneu, amb una sola quedareu més que tips.
Us recomanem acompanyar qualsevol de les delicioses galettes amb sidra, que és com s’acompanya a Bretanya. Però no us espereu un espectacle semblant als del País Vasc, amb el cambrer escanciant la sidra per sobre l’espatlla. Ni molt menys. La sidra francesa o bretona es veu en una espècie de tassa i resulta força diferent de la vasca. De fet, té una textura més semblant a la cervesa que al vi.
Tingueu en compte que val la pena guardar-se lloc per les postres: les crêpes (aquestes sí) dolces també són boníssimes: us podeu demanar la Flambeada (plàtan i sucrea flamejada), la Salidou (caramel casolà, mantega salada i ametlles) o la clàssica de xocolata i nata, per dir-ne només algunes.
