Jump to navigation
Fruit d'una experiència personal la Berta Rubio (Sabadell), filòloga i especialista en literatura infantil, veu que cal trobar una bonica manera d'anomenar als pares putatius. La paraula padrastre prové del llatí i etimològicament és un despectiu de progenitor. Per altra banda, pare putatiu resulta llarg i potser massa solemne perquè els infants hagin de cridar-ho cada cop que s'hi vulguin dirigir. Tot i així, són moltes les llars que viuen aquesta situació: famílies enllaçades en les quals dos o més nuclis familiars es fan càrrec dels fills. "El terme 'famílies enllaçades', que vaig escollir tot llegint a Dora Davinson, va sorgir com una alternativa al que, fins ara, s'havia anomenat 'família reconstruïda'. No acabava d'agradar-me perquè el terme parteix de quelcom que s'ha trencat i que cal tornar a fer". Per a la Berta, aquestes terminologies un pèl anacròniques no ajuden a fer visibles aquest tipus de famílies ja que, en comptes de normalitzar-les, les connota d'un rerefons negatiu.
Per a les família enllaçades neix aquest conte disponible a la xarxa: 'Sóc un papu'. Una història creada per la Berta i on varis il·lustradors (la majoria del Vallès Occidental) han dit la seva, dibuixant el seu papu particular. A la web, de moment, hi podrem trobar el papu de la Montse Mazorriaga. De Sabadell, ella és dissenyadora gràfica i llicenciada en Humanitats. Dibuixa des de ben petita i la il·lustració ha tingut un paper importantíssim a la seva vida. De la mateixa manera, podem veure-hi els dibuixos de l'Edurne Lacunza, també Sabadallenca, llicenciada en Belles Arts i especialista en il·lustració infantil i juvenil. Combina l'ensenyament amb el dibuix i la pintura. Descobrirem, igualment, les il·lustracions de Marien Ortiz, i els esbossos (futurs papus) d'Eli Salvans, David Permanyer i Oriol Vidal. Cadascun, a través del seu estil i la seva manera d'interpretar i posar-li cara al conte de la Berta, fan de 'Sóc un papu' una història viva, en moviment, creixent tant com il·lustracions i experiències hi apareguin. "Molts dels il·lustradors i il·lustradores que hi participen són gent que ha viscut personalment experiències similars", ens explica la Berta. "Altres, però, simplement els hi agrada el projecte. La intenció és que les famílies enllaçades trobin recolzament en la iniciativa i crear, a la vegada, un tipus de literatura infantil que reflecteixi aquesta situació".
Il·lustració per a 'Sóc un papu' de Marien Ortiz
La majoria d'artistes del projecte són residents al Vallès Occidental (Sabadell, Terrassa, Sant Quirze...), però lluny de quedar-se a la comarca, 'Sóc un papu' vol moure's per tot arreu, arribar a tota aquella gent que ho necessiti. Gent que, com la Berta en el seu moment, trobi certes llacunes, bé siguin culturals, lingüístiques o socials, pel que fa a la seva conjuntura familiar i busqui quelcom que les cobreixi. De moment a 'Sóc un papu' només hi veurem diferents il·lustracions de papus, però aviat arribaran mamus fruit d'un nou conte que veurà la llum d'aquí poc. La intenció és, també, si fos possible i a través d'algun tipus de micro-finançament, editar els contes i poder gaudir-los en paper. Per això cal fer pinya i practicar el boca-orella per tal que totes les famílies enllaçades (o altres tipus de famílies, evidentment) coneguin la iniciativa i puguin aportar-hi, si ho volen, el seu granet de sorra. I és que ara també, els papus i les mamus, ja tenen els seus propis contes (i facebook!).
