Jump to navigation
1. Patum de BergaLa Patum, és una de les festes més populars de Catalunya. De fet, és la primera expressió cultural catalana declarada Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Des de dimecres i fins diumenge d'aquesta setmana, els antics entremesos processionals, convertits avui en comparses festives, es despleguen per tots els racons de la ciutat. La Patum de Berga suma 600 anys d'antiguitat i es coneguda pels actes que es duen a terme, els passacarrers, i el dijous i el diumenge les patums de Lluïment (migdia) i completes (nit) a la plaça de Sant Pere. Les comparses s’encarreguen de l’actuació o el ball de cadascuna de les figures durant la festa de La Patum.
2. Catifes de flors i enramadesUna altra de les expressions característiques del Corpus són les enramades o catifes de flors, habituals en moltes poblacions catalanes i que avui són molt populars sobretot en municipis com Sitges, Arbúcies, Sallent, Guissona o La Garriga. A Arbúcies, les primeres notícies sobre la festa daten del segle XVI, concretament el dia 21 de juny de 1589, diada de Corpus, s’esmenta en una petita ressenya trobada als arxius parroquials, un accident mortal a l’enramar l’antiga placeta d’Arbúcies. Segons el document, uns treballadors plantaven un pi al mig de la plaça per a engalanar-la, però a l’alçar-lo va caure i va aixafar un treballador, que va morir. La denominació d’enramada prové de l’ornamentació amb brancatges i rames (vern, freixe, avellaner) posada al davant de les cases. Les catifes de flors són obres d'art naturals que son trepitjades per la professó de Corpus i el seguici festiu o per la cercavila pagana.
3. L'ou com ballaUn altre dels elements propis de la festivitat del Corpus seria l'Ou com balla, una tradició que té lloc en diverses poblacions de Catalunya. Consisteix a col·locar un ou buit, sobre el raig d'aigua d'un brollador d'una font, de manera que giravolti sense caure. La font, habitualment, es guarneix amb flors i fruites del temps, com les cireres, la ginesta i els clavells. El cert és que aquesta tradició naix a la Catedral de Barcelona, amb documentació de principis del segle XVII tot i que s'especula que pugui ser anterior. Actualment l'ou balla en diverses ciutats com Igualada, Lleida, Tarragona, La Garriga, Vic, Martorell o Arenys de Munt.
4. Bestiari de focEl bestiari de foc és el grup de figures de formes zoomòrfiques que fan ús d'artefactes pirotècnics. Aquestes figures tenen una fesomia fantàstica, i la més representada és el drac. L'origen d'aquest bestiari cal cercar-lo en la processó de Corpus, on, de primer, formava part d'escenes de l'hagiografia o de la història sagrada i, més endavant, va participar en solitari en les processons. Un exemple n'és la festa del Corpus de Solsona, un dels Corpus més antics del país, instituït el 1331. La baixada del bestiari de foc, amb el ball del drac i la roda de foc, la catifa de flors i serradures que cada any confecciona l'Agrupament Escolta i Guia Pare Claret o els ballets tradicionals són els elements més singulars de la festa del Corpus a Solsona.
5. BruixesAl segle XIII hi havia pràctiques religioses que eren titllades d'heretgies per la jerarquia catòlica perquè s'apartaven dels ensenyaments doctrinals de l'església. Aquestes pràctiques convivien alhora amb certes creences ancestrals d'origen natural. La majoria eren pervivències atàviques de rituals pagans, que tampoc tenien res a veure amb els ensenyaments de l'església oficial. És en aquest context que neix la festivitat del Corpus Christi, per defensar els postulats oficials de l'església. Avui dia, s'està recuperant la figura de la dona revolucionaria i heretge, les anomenades bruixes. Per això, a Catalunya, trobem moltes festes en les quals es posen les bruixes al centre com seria el cas de la Nit de Bruixes d'Altafulla.
