Jump to navigation
La cultura dels Cineclubs no ha mort. Al contrari, en moments de crisi econòmica i social, sembla que aquest tipus d'iniciatives afloren. Potser pel seu baix cost, pel seu component críptic o, simplement, perquè lluny d'esdevenir una activitat individualista més, el que fa és apropar persones, inquietuds i gustos. Tot i així, el concepte de cineclub ha canviat. Ja no cal vestir-se de negre camuflat, quedar-se fins que acabin tots els crèdits, asseure's a primera fila i fer silenci sepulcral. Diguem-ne que la sacralitat ja no és la mateixa. De passió n'hi ha molta, però diferent. Menys obsessiva, més lliure. A vegades més friki, altres més underground. Evidentment, producte d'una nova generació.
Al Vallès tenim moltes coses bones i més d'un avantatge, però tot i que ens agradaria molt la idea, el cinema és igual de car aquí que allà. No tot el que s'emet als cinemes comercials és del gust de tothom i és cert que hi ha alguns gèneres o directors que demanen altres espais on, majoritàriament, el públic és diferent. Un cineclub necessita ben poc: una pantalla gran (de fet, un llençol és ben vàlid), un bon projector, unes quantes cadires i llum molt tènue. El públic, normalment fidel i entregat, es caracteritza per uns criteris clars i exigents. Anar al cineclub és amor al cine i al possible debat posterior. Nosaltres us hem fet un petit recull d'alguns cineclubs del territori perquè pugueu veure bones pel·lícules sense haver d'anar al cinema.
Cineclub Matadepera. (Diumenges, 18:30. Antic Hotel de Matadepera). De la mà d'en Toni Amén i en Gerard Misael, aquest cineclub neix de les trobades entre amics per mirar pel·lícules. Els caps de setmana cada un havia de portar un film o donar unes quantes opcions que després, entre tots, s'havien de votar. Veient que aquestes quedades eren cada vegada més freqüents, es va decidir crear el cineclub que ha acabat configurant-se fa un any a través del cine d'autor, l'experimental, el clàssic i el terror. Cada diumenge a la tarda podeu gaudir del cinema més atrevit i a contracorrent al centre del poble. I és que hi ha un tipus de cine que necessita certa atmosfera. Acosteu-vos-hi i viviu-la vosaltres mateixos.
Videodrome (Dimecres, 21:30. Ateneu Candela de Terrassa). Arrel d'una sessió de cinema fantàstic a propòsit de la setmana del Festival de Sitges, l'Aleix i el Miguel, membres de Videdodrome, van seguir reunint-se per visionar films de terror i ciència ficció. Més endavant, amb en Gerard i en Fernando, van anar perfilant el projecte obrint-lo a altres gèneres cinematogràfics ara fa més de tres anys. Buscant espais possibles van trobar que l'Ateneu Candela de Terrassa era el lloc perfecte per programar regularment sessions de cine. Què n'ha quedat? Una cita setmanal on es poden veure pel·lícules de culte, d'arreu del món, clàssiques o rareses poc conegudes. Funcionen per cicles que aborden diferents temàtiques i, a banda de bon cinema i un petit curtmetratge abans de la projecció, ofereixen un ambient agradable i acollidor.
Club Cinema Castellar del Vallès (Divendres, 21h. Sala d'actes del Mirador). Aquest cineclub porta el segell d'un cineasta del territori, en Pere Joan Ventura. Ja als anys setanta, amb altres companys i col·legues, el director havia engegat un cineclub al poble amb un evident tarannà reivindicatiu i de protesta. Ara, però, la cartellera ofereix un cinema més íntim i d'autor, amb pel·lícules on premia el guió i les interpretacions. S'hi poden veure films europeus guardonats en diferents festivals. A més a més, el col·lectiu organitza cada any el BRAM, la mostra de cinema de Castellar del Vallès, que sembla consolidar-se a cada edició que passa com un dels festivals cinematogràfics més rellevants dins el panorama català. Ha registrat, enguany, un nou rècord d'espectadors.
XISC. Cineclub Xiscnèfils (Dijous, 21:30. Ateneu de Cerdanyola). Hi podem veure cada setmana un film de qualitat que, com bé descriuen ells, resulta molt més difícil de trobar que en les sales comercials. En pantalla gran i versió original, aquest grup enamorat del setè art, que també col·labora amb l'associació d'espectadors de Teatre del Mercat Vell de Ripollet, barreja el cinema clàssic amb les novetats menys comercials: cinema de denúncia, documental, d'autor o de producció estatal i de directors de casa. A la seva pàgina web s'hi poden llegir les diferents fitxes tècniques de les pel·lícules, així com la programació per les properes setmanes.
Cineclub Cisco Mosenya (Divendres, 22h. Centre Parroquial de Santa Perpètua). En Lluís Carreras, junt amb altres companys del poble, és un aficionat al cinema: clàssic i de qualitat. Una cosa la tenen clara: el cine és un art i com a tal cal valorar-lo i respectar-lo. Per només tres eurus (un preu totalment simbòlic), el segon divendres de mes, el Cineclub Cisco Mosenya programa o bé un clàssic o bé alguna novetat al pur estil cartellera dels Verdi. Tenen un públic fidel i agraït. Com bé comenten ells, la formula cineclub (preus assequibles, horaris regulars però espaiats, programació alternativa i debat posterior) sembla que cada cop va ampliant-se més. Deixa de ser un reducte per a quatre fanàtics per esdevenir la principal alternativa al cinema comercial, donat que moltes multisales i cinemes convencionals han anat tancant.
I vosaltres, a quin cineclub aneu a veure bon cinema? Si no el tenim fitxat, no dubteu en recomanar-nos-el!
