Jump to navigation
Avui se’m pregunta si hi ha vida, o no, un cop sortim de Barcelona. Vida cultural, és clar, que de vida els pobres barcelonins cada vegada en tenen menys, ofegats per la voracitat turística. Em ve al cap que en els últims mesos he tingut el plaer de viure de ben a prop dos esdeveniments culturals que em fan creure que sí, que de vida en tenim. D’una banda, el concert de Joan Colomo al Cercles de Sabadell; de l’altra, l’estrena del ‘Tabac Rouge’ de James Thiérrée al festival TNT de Terrassa. Tots dos esdeveniments van penjar el rètol d’entrades exhaurides.
Però penso més enllà i intento visualitzar una continuïtat d’aquestes propostes a Sabadell, a Terrassa i a la resta del Vallès Occidental. És aquí on tinc dubtes. Dubtes perquè quan penso en una hipotètic experiment d’espectacle diari –exercici que no tinc cap intenció de dur a terme-, em puc veure a mi mateix baixant 5 dels 7 dies a Barcelona. I moltes vegades, allò que es programa al Vallès ja ho he vist a la capital, com segurament qualsevol persona amb certa inquietud cultural, així que convertim la xifra en un set tennístic: 6 a 1.
Parlem-ne, doncs. Però parlem-ne entre tots. Parlem-ne amb els agents culturals que intenten fer i que moltes vegades es troben que han de desfer. Parlem-ne amb el públic que es desplaça a Barcelona i demanem-li si ho fa perquè li encanta passejar-se per les rambles dels guiris o si és per obligació, perquè aquí no hi troba l’oferta volguda. Fem cultura, fem-la a peu de carrer; i arrisquem i no ens oblidem de ningú; i traiem la cultura de la seva zona de confort, assenyalem a qui haguem d’assenyalar des dels escenaris; i portem la cultura als barris, creem equipaments, escoles, tradició, escena...
I si ens hem d’inventar maneres de diferenciar-nos de Barcelona, fem-ho, també. Que les institucions preguntin als que en saben. Què necessitem?
Què necessita el sector cultural privat per tirar endavant espectacles que cridin el públic d’aquí, de la comarca i, per què no, de fora? El que va proposar el festival TNT amb l’estrena exclusiva a l’Estat Espanyol del ‘Tabac Rouge’ de Thiérrée? Doncs fomentem-ho, donem-li suport. Ens cal suport a iniciatives com el festival Embassa’t de Sabadell? Fem-ho doncs, donem suport a aquestes persones que –us ho asseguro- treballen des de la passió, el risc i la nul·la voluntat de lucrar-se. Nosaltres, ells, els altres i els de més enllà; tothom els ha de donar suport. Perquè la cultura es fa entre tothom. I òbviament, no cal dir-ho, cal donar suport als creadors, a aquelles persones que s’estan formant, investigant, creant i bregant per tenir un primer espai d’exhibició on assajar i ensenyar aquella primera idea, l’embrió d’aquell primer espectacle que l’ha de situar al mapa. Perquè aquesta persona, ella sola, no podrà.
Donem suport a la cultura com fan aquesta gent valenta del setmanari ‘Surt de casa’, a qui aprofito aquesta bonica avinentesa per felicitar i desitjar tota la sort del món.
Albert Miralles Periodista cultural a Icat.cat
