Sílvia Sagalà
,
15/03/2016
Llibres

Les 5 claus d''El nazi de Siurana' de Toni Orensanz

El periodista de Falset verifica una llegenda que feia anys que circulava per Siurana
Jan Buyse

Foto: 

AGR Archives Générales du Royaume
Ja fa més de seixanta anys que pel Priorat corre la llegenda que el majestuós xalet que hi ha a l’entrada del poble de Siurana va ser construït per un nazi belga, que va escapar de la justícia als anys cinquanta. Durant tot aquest temps la història ha estat comentada pels veïns de la zona i per alpinistes, procedents de tot el món, que arriben a Siurana atrets per les seves rocoses muntanyes. Fins aquest mes de febrer ha estat només això, una xafarderia, una llegenda popular, però el periodista falsetà Toni Orensanz ha canviat les coses. Com a bon prioratí té constància de la història des de ben petit, però fa quatre anys va conèixer per casualitat la vídua de Jan Buyse, el suposat nazi, i de seguida va tenir la necessitat de comprovar que hi havia de real en tot el que es comentava. Després d’investigar durant tot aquest temps, Orensanz acaba de publicar ‘El nazi de Siurana’ (Ara Llibres, 2016), una novel·la que ell mateix presenta com a llibre de no ficció, en la que es detalla qui va ser realment el belga. Des de Surtdecasa.cat Camp de Tarragona vam voler conèixer la història al lloc dels fets, així que vam quedar amb Orensanz a Siurana i ens va resumir en cinc punts els secrets de la novel·la.

El xalet del nazi o del belga

Quan un arriba a Siurana el primer que veu, després de contemplar l’imponent paisatge, és un gran xalet que queda a mà dreta del camí i que destaca per sobre de la resta de cases del poble. És molt ampli, té quatre plantes, grans finestrals, piscina i unes vistes immillorables. La seva construcció no va deixar indiferent als veïns, que de seguida van començar a especular sobre qui serien els propietaris. Orensanz creu que "si els Buyse n’haguessin tingut prou amb la caseta que s’havien comprat inicialment, no haurien cridat tant l’atenció i probablement els veïns no haurien començat a xerrar". El xalet és, per tant, l’origen de la llegenda. L’espai, a més, es convertí en el refugi dels belgues que pràcticament no feien vida fora d’aquelles quatre parets i només es relacionaven amb les persones que treballaven per ells.
 
El xalet. Foto: TripAdvisor
 

Anita Salden

Anita Salden és la peça clau del llibre, és ella qui desperta l’interès d’Orensanz. Tot comença quan el periodista acompanya a una amiga professora a entrevistar la vídua d’un reconegut alpinista per fer un treball sobre muntanyisme amb la canalla de l’escola. Resulta que durant la conversa, Salden explica, per casualitat, que vivia a la casa que hi ha a l’entrada de Siurana, i Orensanz, que coneixia bé la llegenda, de seguida lliga caps i s’adona que està parlant amb la dona del "xalet del nazi". Per tal d’esbrinar alguna cosa treu el tema de la guerra però el cert és que "la velleta tenia la lliçó molt apresa i mai va xerrar més del compte". Després d’aquella primera trobada es van veure dues vegades més, no va obrir boca i sempre va defensar que al seu marit "no li agradaven gens les armes i que ni tan sols havia fet la mili". Tot mentida, clar. És el personatge que més evoluciona del llibre, comença sent un actor secundari i acaba convertint-se en un element molt important per l’obra quan Orensanz descobreix que ella també havia estat condemnada per col·laborar amb el III Reich. Anita Salden va morir l’any 2013, segurament si això no hagués passat ‘El nazi de Siurana’ no s’hauria publicat.
 
Jan Buyse i Anita Salden. Foto: Revista Desnivel
 

Jan Buyse

Jan Buyse és el protagonista del llibre. Antic membre d’elit de les SS, peça clau en l’ocupació nazi de Bèlgica i cap de l'associació de premsa gràfica que controlava amb mà de ferro la censura. Com a peça clau en la repressió contra la resistència, Buyse cometé diversos delictes de sang pels que fou condemnat a cadena perpètua a finals dels 40. El belga no estava disposat a passar la resta de la seva vida a la presó i per això se les empescà per fugir cap a Catalunya. A principis dels 50 va passar uns anys a Barcelona amb un nom fals i després ja es va establir a Siurana atret per l’anonimat i les seves muntanyes. Buyse va portar una vida tranquil·la, i com molts compatriotes nazis, no va haver d’amagar-se durant gaire temps perquè el franquisme va fer els ulls grossos. Tot i ser un fugitiu era un home amb molt poder i ben relacionat, Orensanz ho evidencia al llarg de la novel·la explicant, per exemple, que va ser el primer del poble en tenir electricitat i aigua potable, i que fins i tot va aconseguir paralitzar les obres de millora de la carretera que uneix Cornudella amb Siurana. Volia que el poble estigués el més aïllat possible, i allí s’hi va quedar fins que va morir el 2002 amb 89 anys.
 
Jan Buyse. Foto: Arxiu general du Royaume / Revista Desnivel
 

Siurana

Siurana és un dels pobles més bonics de Catalunya, els seus carrers i cases empedrades, les altes muntanyes i el pantà el converteixen en un indret únic. El cert és que és precisament aquest bucolisme el que dóna encant a la novel·la que, tal com diu Orensanz, no hagués quedat igual sense aquest escenari, "m'atreia trobar notícia de l'horror europeu en un lloc petitet, bonic i paradisíac". Jan Buyse no hi va arribar per casualitat, era amant del muntanyisme i, ja se sap, que Siurana és el paradís dels alpinistes. Va aconseguir fer-se un lloc en aquest sector i fins i tot va liderar l’equip d’investigació que va inventariar els cims de 3.000 metres dels Pirineus. Precisament, van ser dos membres d’aquest equip, els germans bessons Ravier, els que van ratificar, per primera vegada, el passat nazi de Buyse. Els va arribar la informació i ràpidament van deixar l’equip argumentant que no volien relacionar-se amb una persona que representava un dels episodis més foscos de la història d’Europa. El belga els reconegué per carta la seva vinculació amb el nazisme però els ocultà la majoria de la informació i els mentí assegurant-los que ja havia pagat pels seus delictes.
 
Jan Buyse i la seva esposa no tenien pràcticament relació amb els veïns de Siurana que no es refiaven de la parella forastera. Qui els tenia especialment entre cella i cella era Joan Sales, novel·lista català i editor d’alguns dels llibres més coneguts de Mercè Rodoreda. "Era una persona culta, que parlava idiomes, ben connectat… i aviat va esbrinar la veritable identitat de l’alpinista", explica Orensanz mentre verbalitza com és de sorprenent que en un poble tan petit hi acabessin vivint, al mateix temps, dues persones que representen concepcions d’Europa tan diferents. Sales havia intentat posar en marxa, des de l’exili mexicà, un batalló català que lluités al costat dels aliats contra els nazis i Buyse, en canvi, era un nazi convençut. Al cementiri de Siurana hi ha molt poques tombes, les de Sales i Buyse estan separades per pocs metres. És curiós imaginar-los caminant pel poble fent mans i mànigues per no creuar-se la mirada.
 
Siurana. Foto: Josep Renalias (Wikipedia)
 

La investigació

Sense cap mena de dubte el que més atrapa de ‘El nazi de Siurana’ és el procés d’investigació d’Orensanz, "la idea és compartir amb els lectors els tempos de la recerca, especialment els dubtes, neguits i reflexions que es van generant a mesura que avança la història". El periodista conversa amb molts veïns de Siurana i de Cornudella, i malgrat que molts asseguren ser coneixedors del passat nazi de Buyse, cap d’ells en té proves fefaents. Fent recerca per Internet troba el primer fil per estirar: un article que explica que els germans Ravier van apartar-se de l’equip d’investigació que Buyse liderava per separar-se’n. És a partir d’aquesta troballa, quan comença un veritable exercici de periodisme d’investigació. Orensanz va descobrint informació amb comptagotes i sap que només podrà publicar el llibre si accedeix a la sentència que va condemnar a Buyse perquè "és l'única manera de provar la seva veritable identitat’". Obtenir-la no va ser tasca fàcil, la legislació del país impedia que aquesta documentació fos consultada i quan el periodista ja s’havia donat per vençut i estava a punt de deixar enrere la recerca, s’assabenta que hi ha hagut un canvi legislatiu que li permetrà accedir a la documentació prohibida. Des que Toni Orensanz visita Anita Salden a casa seva, fins que acaba publicant la novel·la, passen més de quatre anys, uns mesos d’intensa recerca que mantenen el suspens de cada una de les pàgines del llibre.
 
La portada del llibre i Toni Orensanz. Foto: cedida / Sílvia Sagalà
 
En només dos mesos al mercat 'El nazi de Siurana' de Toni Orensanz ja va per la tercera edició. Si voleu conèixer els detalls d'una de les llegendes populars més vives del territori, des de Surtdecasa.cat us recomanem la seva lectura!
 
 

Més informació: 

Presentació 'El nazi de Siurana' de Toni Orensanz
Divendres 18 de març, 19:30 h
Biblioteca Salvador Estrem i Fa de Falset

També et pot interessar