Foto: 

Cedida
El primer porró data de 1776

Josep M. Rovira: “El vi té un gust més interessant amb el porró”

L’autor del llibre ‘El porró: de Poblet a Nova York’ ha estudiat tot el que envolta aquest estri quotidià
Arnau Martínez
,
07/02/2019
Menjar i beure
Josep M. Rovira i Valls (Cabra del Camp,1958) ha recollit el testimoni del costumista català per excel·lència, Joan Amades. Ell ja va publicar un llibre sobre el porró i Rovira l’ha volgut ampliar. El porró ens acompanya a les taules des de fa una pila d’anys i molts artistes l’han reivindicat posant-lo als quadres o fent-lo aparèixer a les seves pel·lícules. Des de Picasso fins a Bigas Luna. Un estri quotidià, ordinari, del que n'ha sortit un estudi de més de 170 pàgines. Parlem amb Josep M. Rovira, l’autor del llibre ‘El porró: de Poblet a Nova York’.
"Vi a galet ja se’n bevia en altres cultures i al llarg de tota la història de la humanitat. Ho feien els romans amb un corn d’un animal i a Catalunya es va adoptar aquest ríton en forma de porró"

- A què es refereix el títol ‘El porró: de Poblet a Nova York’?
El primer porró de la història que es coneix és un del segle XIV que es va trobar en unes obres al monestir. La singladura del porró ha arribat a tots els museus internacionals. El museu del vidre més important està a Nova York a un poble que es diu Corning i hi ha porrons. Des que neix a Poblet fins que arriba a aquesta col·lecció, el porró fa una gran singladura.

- Parteixes del fet de beure a galet.
 La història del porró antiga no existeix. L’estri de vidre per beure a galet neix al barroc, a finals del segle XVII. Però vi a galet ja se’n bevia en altres cultures i al llarg de tota la història de la humanitat. Ho feien els romans amb un corn d’un animal i a Catalunya es va adoptar aquest ríton en forma de porró. Hi ha moltes expressions catalanes sobre beure a galet, però en canvi, en castellà cap ni una. Sí que en trobem a França i a Itàlia perquè el fet de beure a galet és una cosa mediterrània. 

- També et fixes en la simbologia sexual del porró.
Això ho va estudiar la historiadora de l’art Conxita Boncompte, sobretot referint-se a l’obra de Picasso. Els romans utilitzaven el ríton a les festes bàquiques, en honor a Dionís, amb una representació molt sexual i molts artistes han acabat adoptant aquesta metàfora amb el porró. La forma és fàl·lica. Boncompte fins i tot afirma que el porró i el ríton són la mateixa cosa i que s’utilitzava per a aquests rituals, a vegades, de caràcter sexual.

- Quins artistes més s’han inspirat en el porró?
Miró té molts porrons, a l’estudi sempre en tenia un. Sempre deia que era més feliç als horts de Mont-roig amb els pagesos i bevent amb porró que als salons de París. Dalí també en va fer servir en fotografies o cartells. I sobretot hi ha molts artistes que han posat el porró als bodegons, a les natures mortes o a les escenes rurals de pagesos. O Bigas Luna era un entusiasta. Fins i tot va fer una performance al Teatre Principal de Valls mirant cap al cel, castells, mentre menjava calçots i bevia amb porró.

- Quin és l’origen del porró actual?
Ara tenim un estri compost per un buc, una panxa, un dipòsit, un galet i un broc que el situem a finals del segle XVII. Trobem iconografia que ens dibuixa porrons en aquell moment, però l’època d’or del porró és al segle XVIII. El naixement el situem el 1776, però no és fins al segle següent que es fan els porrons més bonics, amb un treball del vidre espectacular. Al segle XIX arriba la popularització, entra a les cases benestants i després a les populars. I en aquell moment també apareix el porró de coll tort perquè fins llavors eren de coll recte. L’expansió més gran és al segle XX. Ara està en declivi però. Ara es beu vi embotellat i la gent ja no va a la cooperativa a comprar vi a dojo. De porrons a les cases, cada vegada n’hi ha menys. S’ha convertit en un estri que es fa servir a les festes populars, als restaurants o per la calçotada.

- Cal reivindicar-lo?
Crec que sí! És un estri simpàtic, català, un costum… Per beure els vins joves, el rajolí peta a la boca i tens més sensacions d’aromes. El vi té un gust més interessant amb el porró. A banda, és més higiènic i es pot compartir perquè ningú el toca directament amb la boca. També es beu menys quantitat de vi si està ben calibrat.

- Per acabar, pocs es devien pensar que del porró en podria sortir un llibre de 170 pàgines.
I encara és una adaptació! L’estudi real és de 300 pàgines. És una manera de reivindicar-lo. Sovint vas pel món i als museus no saben com etiquetar-lo: “element per beure espanyol, probablement català”. Amades ja ho va fer amb un llibre l’any 1938 i nosaltres hi hem volgut aprofundir. Li volem dir al món que aquest estri té un nom: “porró”. Que és de Catalunya i que encara es fa servir a les taules populars.

  • imatge de control 1per1

A

També et pot interessar