Anna Roig: “Ja no m’amago darrere de personatges per explicar coses que em passen”

Dissabte 28 de febrer presenta el seu tercer disc 'Un pas i neu i un pas' al Teatre Bartrina de Reus

Gemma Urgell

23/02/2015

Música

El passat mes de setembre va estrenar el seu tercer disc al Mercat de Música Viva de Vic i ara es troba presentant-lo per teatres i auditoris de tot el país. És un disc diferent, plantejat des d'una altra perspectiva, que ens desvetlla una Anna Roig que no havíem vist fins ara...

"La vida està plena de neguits i aquests ens fan moure"

- Escoltant el disc hi ha un canvi força gran amb els anteriors. És més intimista, et veus més madura.
El desembre de 2012 vam acabar amb el 'Bigoti Vermell' i ens vam donar un temps per reflexionar i veure què volíem fer i dir. Ha estat un any i nou mesos en el que hem crescut i hem fet altres coses no vinculades al grup. Ara, amb aquest disc, per primera vegada ja no m'amago darrere de personatges per explicar coses que em passen, fujo d’artificis i explico les coses tal com són i en primera persona.

- Als concerts treballeu molt la posada en escena. Abans utilitzaves més el cabaret dalt dels escenaris. En aquesta gira, què trobem?
Ja no tenia ganes d’explotar més el personatge clown de les altres gires, que connectava amb el públic de forma divertida i bromista. De l’Anna que no parava de parlar als concerts hem passat a l’Anna que està tota callada, que no diu res. El darrer va ser a l’Auditori de Barcelona i crec que el públic en va sortir molt content.

- 'Un pas i neu i un pas' és el neguit de tot allò que comença amb il·lusió. Has sentit molts cops aquest neguit?
És una sensació agredolça, busquem l’estabilitat, però alhora ens agrada el neguit, la incertesa. En aquell cas iniciava un projecte personal que em venia molt de gust. Ara, a posteriori, quan el recordes és bonic, però quan l’experimentes és una barreja d'emocions. La vida està plena de neguits. Neguits perquè ens passen poques coses i volem fugir de l’estabilitat; o neguits perquè ens en passen moltes i volem més calma.

- Com estàs de neguits, ara?
Ara estic en un període molt estable a nivell personal i professional. Això em fa pensar que em calen nous neguits perquè continuï la “xispa”.

- L'optimisme és present en moltes de les teves cançons, sobretot la màgia dels petits moments com a 'Que bé ser aquí'.
Sí, la vida és anar fent anar fent sense adonar-nos que ens passen moltes coses petites i que aquestes són les que ens fan feliços. El 'Que bé ser aquí' pot ser a Singapur, com em va passar a mi durant un viatge amb una amiga, en un vaixell veient un espectacle de música i llums; però pot ser aquí i en qualsevol moment. Si hi va haver un moment Singapur en la meva vida, n’hi pot haver un altre. Cal tenir presents aquests bonics moments quan estem passant una època dolenta.

- 'Així és la vida' sembla una crítica al conformisme, a l’immobilisme. És això?
Sí, és això. Però és una contradicció: per què ens passin coses a la vida ens hem de moure, actuar; i, al mateix temps, quan hi ha un canvi que no ens esperem, és quan la vida realment ens sacseja i ens diu que toca actuar en aquell moment. També té a veure amb el nom del disc: el pas és allò que fem per avançar i la neu, el que ens trobem pel camí i no esperàvem, però que tampoc ens impedeix fer un altre pas perquè no és un obstacle.

- Potser la cançó més íntima és 'Jo voldria saber si els ocells', on et qüestiones temes essencials com la vida, la mort; el present i el futur.
Sí, és una reflexió sobre què passaria si sabéssim quan ens toca morir. Em pregunto què fan els ocells, que són tan intuïtius quan saben que es moriran. Morir és una incertesa, igual que ho és nèixer. Tots tenim un principi i un final i cal acceptar-ho.

- La gira acaba el juny. I després?
Doncs t'explico una primícia. A l’estiu farà 10 anys que existim: vam nèixer el 27 de juliol de 2005 a la capella de l’Índex a Sant Sadurní en un petit concert de versions de cançó francesa convidant amics i coneguts. Des de llavors, Anna Roig et L’Ombre de Ton Chien s’ha anat fent gran i, qui no vol la cosa, ja té 10 anys. I ens ve de gust fer una gira aquest estiu en concerts a l’aire lliure en festivals i festes majors per celebrar l’aniversari tot repassant la nostra trajectòria, amb cançons dels 3 discs i versions de cançó francesa. I al setembre, reprendrem la gira 'Un pas i neu i un pas', en teatres i sales.

Ens acomiadem i enfilo carrer amunt on s’entreveu Montserrat enfarinada al fons de camps de vinyes. Pujo al cotxe, tampoc agafaré l'autopista. Em ve de gust veure vinyes emblanquinades. Sona la cançó 'Février'. Tot i el sol que fa a fora, el termòmetre marca 3º. Escolto Février i m’animo, com em passa en moltes de les cançons d' Anna Roig i L’Ombre de ton Chien. M’animo perquè després del febrer arriba la primavera, per fi.