Foto: 

Cedida

Els Amics de les Arts ens repassen les cançons de 'Només d'entrar hi ha sempre el dinosaure'

El grup actua aquest diumenge 17 de juny al Casal Cultural de La Pobla de Mafumet
Gerard Arias
,
10/06/2014
Música

Amb només 3 discs, Els Amics de les Arts han aconseguit congregar un bon grapat de seguidors arreu de Catalunya i fora a l'estranger. Un públic que ha viscut, concert rere concert, l'evolució de 4 amics que s'han anat fent grans junts. Aquest 'Només d'entrar hi ha sempre el dinosaure' (Discmedi, 2014) ens mostra un grup més madur, més adult. Han deixat enrere aquells ritmes més alegres i característics del 'Bed & Breakfast' (Discmedi, 2009) i que encara podíem trobar en el seu segon treball 'Espècies per catalogar' (Discmedi, 2012), i entren de ple en una etapa de maduresa personal i professional que es veu reflectit en les lletres d'aquest darrer àlbum.

El proper diumenge 15 de juny actuaran al Casal Cultural de La Pobla de Mafumet, dins els actes de la Festa Major de Sant Joan. Nosaltres hem aprofitat la seva visita per parlar amb en Dani (teclat) i que ens analitzés, una a una, totes les cançons del seu últim disc...

  • imatge de control 1per1

 

01. 'Museu d’Història Natural'

"És molt curiós perquè és la última cançó que va entrar al disc. Ja teníem preparades la resta però un dia el Joan Enric ens va dir que li faria molta gràcia parlar d'un personatge d'una novel·la que estava llegint, una dona que al llarg dels anys s'adona a l'entrar en un museu tot segueix igual i que l'únic que ha canviat és ella. A partir d'aquí, a tots ens va encantar i ens vam posar a treballar per arribar a gravar-la a temps!".

 

02. 'Corredor de fons'

"És molt bonic perquè si l'anterior va ser l'última en entrar, aquesta va ser la primera. De fet gairebé podria haver entrat al disc anterior, 'Espècies per catalogar', però per falta de temps no va entrar i la vam voler recuperar per aquest nou treball."

  • imatge de control 1per1

 

03. 'Ja no ens passa'

"És una cançó que representa molt l'esperit 'Amics', en el sentit de com s'ha creat. Vam començar amb un riff de guitarra del Ferran, i a partir d'aquí tots vam anar buscant-li variacions. Vam trigar un any en trobar els acords i la lletra perfecta que volíem. I vam decidir que fos la primera en fer el videoclip perquè a nosaltres ens agradava, a gent a qui li havíem deixat escoltar també, i a més ens anava molt bé per explicar la història del videoclip del Dani de la Orden. I quan tot quadra no t'has de plantejar gaires més coses."

 

04. 'El mite de Prometeu'

"És una peça que parteix de l'odi que pots arribar a sentir per una persona quan t'ha deixat. És una sensació que dura molt poc però que molts hem sentit."

 

05. 'Els bons fotògrafs'

"És una cançó bastant 'Amics', en el sentit que està feta de moltes parts. Parteix d'una melodia que jo tenia per piano i l'Eduard va proposar parlar d'una persona que s'imagina el seu funeral. Després el Joan Enric va aportar 5 o 6 versos gairebé acabats, i una mica entre tots la vam construir molt ràpid a diferència de 'Ja no ens passa'. De seguida vam veure com la volíem tocar, amb quins acords i quina estructura havia de tenir."

 

06. 'L'hivern (que la van abduir)'

"Aquesta és la cançó més ben compensada per l'interacció de la lletra i la música. Els detalls estan molt cuidats: amb canvis de tonalitats i ritmes segons el que va explicant la història. I cap a la part final canvíem la modulació que és quan el protagonista se n'adona que tot el que havia viscut era mentida. A nivell musical, la lletra i la música estan més aprop."

 

07. 'Noble Art'

"Amb aquesta passa una mica com en l'anterior. Al Joan Enric se li va acudir explicar com un noi es prepara per discutir amb la seva parella, però quan ella arriba a casa li desmunta tots els arguments perquè al final les noies sempre fan amb nosaltres el que volen."

 

08. 'M'he aficionat al ball'

"És un exercici d'estil. És una cançó que vol ser un estàndard de jazz amb tota la intenció però també amb totes les nostres limitacions, ja que nosaltres no pretenem ser grans músics de jazz. Però ens serveix per explicar la història d'amor entre un noi i una noia que s'apunten a classes de ball. Té molt d'humor i un final soprenent."

 

09. 'A mercè d'un so'

"Neix a partir d'una melodia que l'Eduard em va ensenyar un dia. Llavors jo la vaig començar a refer una mica i al final a tots ens recordava una història èpica. A més, amb en Joan Enric i l'Edu som molt fans de 'Juego de Tronos', el Ferran no tant però algun dia el convencerem. I aquesta èpica que respirava la melodia ens va servir per construir la cançó. És una metàfora sobre un poble que perd la llibertat."

 

10. 'Apunto Shakespeare'

"És una cançó que té més reminiscència als 'Amics' de tota la vida. És la història d'un perdedor, d'un home que fent la seva feina, què és apuntar textos teatrals, s'equivoca i a partir d'allí la lia. Però hi ha una segona lectura que és la que ens interessa més, que és per què s'emociona, per què llegint aquell vers de Shakespeare es commou tant que es queda sense paraules."

 

11. 'La dona vestigi'

"És un homenatge a la gent gran i un recordatori de l'importants que són. De vegades no som conscients que darrere d'una persona gran hi ha una història tan gran o tan bonica com és la de 'La Dona Vestigi'."

 

12. 'Preferiria no fer-ho'

"És una festa de cançó. Comença molt tranquil·la explicant la història d'una parella que se n'adona que no pot seguir junta, però cap a la meitat s'anima quan són conscients que tampoc és dolent. Seguiran camins diferents i ho fan contents perquè saben que és el millor per tots dos, i busca transmetre una sensació de llibertat. A més, això ja us ho puc avançar, el proper videoclip que hem estat gravant és sobre aquesta cançó."

--

Els Amics de les Arts
Diumenge 15 de juny a les 21:00h
La Pobla de Mafumet, Casal Cultural

A

També et pot interessar