Els Pokers ens repassen les cançons del disc "El que no es pot explicar"

El grup de Reus acaba d'editar el seu primer treball produït per Manu Guix i Roger Rodés

Surtdecasa Camp

25/02/2016

Música

A base d’esforç i sacrifici, les coses es poden acabar aconseguint. Els nostres protagonistes porten anys i panys picant pedra. Des de 2008 com a Pokers, i des de molt abans amb altres denominacions. Vaja, que s’han fet grans amb un instrument sota el braç, i que n’han vist de tots colors. Són una d’aquelles bandes que s’han sabut moure a la perfecció. Amb prudència, i sense voler córrer més del que toca, i aprenent de cada pas que feien. I aquesta constància els ha portat on són ara. Deixen enrere diverses maquetes, concursos, centenars de concerts en tota mena d’escenaris... i ara els toca fer un pas endavant i debutar en el terreny discogràfic.

En els darrers anys, pel camí, han tingut la sort de trobar-se amb en Carles Gómez, el cantant dels Lexus, i amb els músics Manu Guix i Roger Rodés. Amb ells han enregistrat “El que no es pot explicar” (Crea Music, 2016), el seu treball de debut. Un disc descaradament pop d’aquells que s’enganxa a les primeres escoltes, amb melodies ben treballades i uns arranjaments de veus cuidats a la perfecció. I aprofitant que han editat el seu esperat primer disc, hem demanat a l'Emili Llamas, cantant i guitarra, que ens expliqui les cançons d'aquest esperat llarga durada.

01. 'Viure'

"Va ser el senzill de presentació del disc i una cançó que ens ha donat moltes alegries. A més, la van seleccionar els lectors de La Vanguardia com a millor cançó de l'estiu 2015 amb més de 22.000 vots i va ser la cançó de l'estiu de Canal Reus TV. Ha estat la nostra carta de presentació abans de la sortida del disc i representa molt bé la filosofia de Pokers: aprofitar cada instant com si fos l'últim. Els "ushalalas" característics de la cançó són un homenatge sincer a The Beach Boys".

02. 'Records'

"Una de les últimes cançons que vam fer pel disc. La lletra està plena de referències al nostre dia a dia; el disc 'Please Please Me' dels Beatles, els vermuts a la plaça Mercadal de Reus, el vi del Priorat, passejades vora el mar a Cambrils... El títol del disc, 'El que no es pot explicar', surt d'un dels versos d'aquesta cançó".

03. 'El dia'

"El segon senzill del disc és una cançó que desprèn vitalitat i ganes d'enfrontar tots els reptes que es posen al teu davant. La cançó, encara que es mou dins del terreny del pop, té un punt "disco" que et fa moure els peus i que ens agrada molt. Som amants del bon pop però no amaguem que la música disco, sobretot la de finals dels 70 i 80, també és una influència pel grup. Aquest segon single anirà acompanyat del primer videoclip que gravarem pel nou disc".

04. 'Amb tu sóc jo'
"És la nostra balada per excel·lència. Fa anys que la toquem i sempre ens ha agradat, i ha agradat al públic. Amb aquesta cançó vam guanyar el segon premi del Concurs de Salitja de fa uns anys. Pel que fa a producció vam intentar donar-li un toc semblant al d'alguns dels últims discos de John Lennon en solitari. Una de les coses "que no es poden explicar" és que un dels nostres productors, el Roger Rodés, hi va gravar una guitarra preciosa al final de la cançó".

05. 'Perdona'
"En aquesta cançó vam intentar imitar com sonaria un grup de pop dels anys 60 en l'actualitat. El resultat és una cançó que va al gra, rodona, enganxosa i que dura poc més de 2 minuts i mig. La lletra té un punt de misteriós que és volgut, no s'acaba d'entendre del tot, i és ben bé això el que buscàvem, que cadascú interpreti el que vulgui. Precisament un dels secrets del tema és a qui va dedicada".

06. 'Ara'
"Una de les cançons més tristes del disc. Una cançó que parla de la pèrdua d'una persona estimada. Les harmonies de veu de les tornades són un dels jocs de veus més treballats de tot el disc, encara que, en general, hem volgut cuidar molt totes els harmonies i creiem que és un dels trets distintius i característics del grup".

07. 'Estius'
"He de confessar que aquesta cançó va estar a punt de quedar fora del disc! No ens acabava de convèncer la tornada fins que la vam girar del revés i ens va agradar tant que la vam incloure al tracklist. La lletra és un retrat de com eren els estius al poble quan érem petits i de la nostàlgia que produeix recordar-ho ara que ja han passat els anys".

08. 'Ja no em fa mal'
"La lletra d'aquesta cançó es construeix a partir d'una traducció d'un vers dels Beatles, 'Living is easy with eyes closed' ('Strawberry Fields Forever') i parla d'un triangle amorós; el millor amic d'ell s'acaba enamorant de la seva xicota i, és clar... no acaba massa bé tot plegat. El final, però, és positiu, perquè "malgrat que em va doldre, ara que ja fa anys que va passar ja no em fa mal..." Musicalment tornem a donar-li aquest caire "disco" que tant ens agrada. Els "uuulalala" del final de la cançó són, una altra vegada, un homenatge no gens dissimulat als Beatles".

09. 'Per tu'
"Una cançó que va creixent a mesura que avança i que té un "crescendo" final que ens agrada molt. Parla sobre una història d'amor entre dues persones que la resta de la gent no accepta. És un cant a favor de les diferències, siguin del tipus que siguin. Una altra cosa "que no es pot explicar" és que aquesta és la lletra del disc que més vam retocar i el Manu Guix ens va fotre un bon cop de mà per millorar-la".

10. 'A les teves mans'
"És la cançó més curta del disc! 2 minuts i 10 segons. Ens agrada molt el recurs del "xuxuxuru" que és el que vehicula tota la cançó. En aquesta cançó el Roger Rodés torna a participar amb les guitarres, tot un luxe! La lletra té un missatge clar; tot està a les teves mans".

11. 'Tan farta'
"Aquesta també és una cançó que produïm amb la intenció de sonar el més "sixties" possible. El solo de guitarra del Gerard és una de les seves millors interpretacions i un sincer homenatge a George Harrison. La lletra, escrita des del punt de vista d'una dona, és una manera elegant d'engegar a prendre pel sac a una parella que només sap mirar-se el melic".

12. 'Vida o Mort'
"És una de les cançons que ens fa més il·lusió que formi part del nostre primer disc perquè és la més antiga de totes. Aquesta cançó ja va formar part de la nostra primera maqueta l'any 2010 i és una de les que té més "força" de tot el disc. Té un punt de "mala llet" que ens agrada molt. La lletra és la més poètica de totes i la més fosca. En aquesta cançó hi participa, tocant un dels instruments, el nostre productor executiu, el Carles Gómez, però no us podem explicar quin instrument toca...".

13. 'No tinguis por'
"La cançó que tanca el disc és una cançó de bressol. És la més dolça i hi ha un treball de guitarres que crea un ambient "de somni" que ens agrada molt. És la cançó més llarga del disc, 3 minuts i mig, fet que demostra que Pokers som un grup de cançons pop directes i enganxoses que van al gra".