Orquestra Allioli: "Fem la música que ens agradaria escoltar quan anem de festa"

L'orquestra de joves per a joves del Camp de Tarragona celebra 3 anys dissabte 24 a El Catllar

David Fernàndez

22/08/2013

Música

Aquests mesos no paren. Els hem pogut veure en moltes festes majors i en d’altres celebracions arreu del Camp de Tarragona i encara els anirem veient sovint en el que queda d’estiu. Una tònica habitual ja que en només tres anys l'Orquestra Allioli s’ha fet un lloc en les festes populars del Camp amb una fórmula que ha donat per vàlid el seu primer lema, 'L’Allioli, l’orquestra que sempre torna'. Diuen que són una orquestra jove per a gent jove, i això ha estat precisament un dels seus trets diferencials. Ells són el Marçal, el Diego, el Santi, el Sixto, el Martí, l’Àlex, el Pep, el Toni i la Manuela, que tot just s’ha incorporat a principis d’aquesta temporada enlloc de l’Eli, que era la cantant de la banda des del començament.

Aquest dissabte, 24 d’agost, celebraran que fa tres anys van debutar a Maspujols. Serà a El Catllar, a partir de la mitjanit, en un concert inclòs en la festa major del municipi. Aprofitant aquesta efemèride, des del Surtdecasa hem parlat amb ells...

- Aquest estiu l’Allioli no para!! Encara que ja hi deveu acostumats, com ho porteu això de no poder fer vacances a l’estiu?

És molt gratificant poder portar la festa a tanta gent i saber que a molts pobles ens volen per les seves festes. La satisfacció és que et cridin i portar la festa allà. Tot i no poder fer vacances a l’estiu, aquest estímul ens ajuda a tenir aquestes forces per aguantar fins el final.

- Des del mes de juny de moment porteu una quinzena de concerts dins la gira #AllioliStyleTour. Com han anat?

Per nosaltres tots els concerts són especials. D’anècdotes en tenim moltes, de bones i de dolentes. De les dolentes, ens han tirat gels i gots a l’escenari. També hem actuat en condicions físiques deplorables: el cantant amb una costella esquinçada, el teclista amb un dit trencat, el bateria amb angines... i tot el mateix dia! De les bones, tenim un seguidor més: el drac de Montblanc. És graciós que un animal d’aquestes característiques vingui als nostres concerts. També hem conegut gent molt maca, tenim molt bons amics. Hem fet concerts mentre es feia de dia. Un altre dia vam tocar el 'Paquito el chocolatero' en versió acústica i a la gent li va agradar molt.

- Fa pocs mesos heu incorporat la Manuela com a cantant poc després de sortir a La Voz. Com ha anat el canvi i el fet d’incorporar-la després del seu pas pel programa?

El canvi de l’Eli ha sigut molt transcendental pel grup. Ella era la cantant i una de les imatges de la banda. Ens va saber molt de greu que marxés. Però hem tingut la sort de trobar una persona com la Manuela que el fet que hagi participat en un programa com La Voz li dóna aquest punt positiu. A nosaltres no ens ha influït per res ja que la coneixíem d’abans.

- Ens els vostres començaments dèieu que vau néixer perquè al Camp de Tarragona no hi havia cap orquestra de versions amb gent jove i per a gent jove. Quines són les vostres orquestres referents en aquest sentit?

Les nostres orquestres referents són aquelles de les que disfrutàvem durant les festes majors. De totes les orquestres que hem vist de joves, la que ens ha marcat més és la Mitjanit, La Banda del coche rojo, La Girasol o la Banda Puig.

- Al Camp de Tarragona no hi havia cap orquestra jove però està clar que de competència n’hi ha molta. Com s’ho fa l’Allioli per marcar la diferència?

Fem un repertori de cançons per un públic jove. Abarquem rock català passant per les rumbes. Bé, toquem gairebé tots els estils. Fem una música que, a més, ens agrada molt a nosaltres i que l’escoltaríem si anéssim de festa. Aquest és el punt diferencial de l’orquestra, sentim molt la música que estem fent.

- La feina d’una orquestra és agradar a tothom. Dieu que l’Allioli va destinada “a kumbes, als heavys, als més romàntics, als que volen ballar...”. Quina és la clau per arribar a tots aquests públics?

La clau per arribar tots els públics és que nosaltres vivim la música des de dins. Ens agrada molt el repertori que fem i intentem donar el màxim. Com que fem el que ens agrada i som un grup molt divers, aconseguim arribar a un públic molt divers també.

- Us dóna la sensació que les orquestres potser no estan massa ben valorades? Per què creieu què passa?

Perquè no tenen un producte únic. Hi ha molta diversitat d’oferta. Estan molt mal valorades perquè es creu, des de fa molts anys, que fan música de tot tipus sense tenir un punt diferencial. Aquesta tendència està canviant ja que les orquestres, últimament estan aportant el seu granet de sorra. I precisament, això és el que a nosaltres ens està fent tocar més. Perquè aportem aquest punt jove i el que fem és 100% en directe, rural i cosmopolita. Tot a la vegada.

- Entre tanta gent deu ser complicat triar repertori. Com us ho feu i com l’aneu actualitzant?

Triar el repertori és una tasca col·lectiva. Ens posem d’acord i les cançons que més ens agraden o agraden, són les que fem.

- Alguns de vosaltres també teniu altres projectes musicals que s’allunyen molt de l’estil de les versions de l’Allioli. Us agrada la música que feu amb l’orquestra als components de la banda?

Ens agrada la música que fem amb l’orquestra perquè, precisament com que els membres som tant diferents això ens porta a fer un repertori divers. Ens agrada la música que fem amb la banda, independentment que amb altres formacions fem un altre tipus de música. Aquesta diversitat ens enriqueix.

- Gran part de les vostres actuacions són al Camp de Tarragona perquè és la vostra zona i perquè us heu identificat molt amb el territori. Fora de les nostres comarques hi aneu tocant però no amb tanta freqüència. Costa sortir fora?

Sortir fora ens està costant bastant. Tot i que enguany hem fet algunes sortides cap a Lleida, cap a Barcelona i cap a Girona. Han estat sortides molt gratificants i el públic ha respost molt bé. Això ens ha donat molta seguretat. Esperem que cada cop aquests concerts siguin més freqüents.

- Finalment, hi ha algun lloc especial on us agradaria tocar i encara no ho hagueu fet?

Ens agradaria molt tocar a les festes de Gràcia de Barcelona i a la Plaça de la Font de Tarragona.

I com sempre fem amb els nostres entrevistats, a l'Orquestra Allioli també els hem preguntat per les seves 5 cançons de capçalera. Són aquestes...