Un viatge a través d''Smile', el primer disc d'Stromboli Jazz Band

Diumenge 17 actuen al Teatre Bartrina de Reus

David Fernàndez

13/11/2013

Música

Van néixer un novembre d’ara fa dos anys i el febrer de 2012 feien el seu primer concert. Stromboli Jazz Band és una banda formada per experimentats músics de Tarragona i Reus que va formar-se per reivindicar el dixieland tot i que a poc a poc s’ha anat obrint a altres estils. Els podem veure tant dalt d’un escenari en un teatre o en auditori com tocant enmig del carrer en un festival o per qualsevol altra celebració. Això sí, mai hi falta el bon humor i la interacció amb el públic que sempre els ha caracteritzat.

El pròxim diumenge 17 de novembre toquen al Teatre Bartrina de Reus en un concert en el que repassaran moltes de les cançons del seu primer disc ‘Smile’ (2013). Aprofitant l’avinentesa, hem parlat amb el Raül Cid, el trombó i la veu dels Stromboli Jazz Band, de totes i cadascuna de les cançons que trobem en aquest treball. Ah, i si voleu guanyar dues entrades podeu fer-ho participant al nostre concurs.

1. ‘Indiana’ (Ballard McDonald)

“Quan vam començar, el novembre de 2011, érem un grup més enfocat als estàndards del dixie. Aleshores vam plantejar una primera remesa amb més de 30 cançons i d’aquí en va sortir la tria dels temes que vam començar a tocar. Entre aquells temes ja hi havia aquest. Buscàvem cançons que ens agradessin i que no estessin molt molt tocades perquè sinó sempre acabes tocant el mateix. Aquesta és una d’aquestes peces que ens agradava perquè era fresca i divertida, tot i que no deixa de ser un estàndard. Li hem donat la nostra visió però intenta assemblar-se al dixieland original. Era la cançó amb què obríem sempre les actuacions, funcionava molt bé i també vam decidir obrir el disc amb aquesta”.

2. ‘Bei mir bist du schon’ (Sholom Secunda)

“Aquesta cançó pertanyia a un musical estrenat l’any 1937. Ens agrada agafar el jazz des del punta de vista de diferents parts del món i si la cançó d’abans era típica de Nova Orleans, aquesta sona molt a l’Alemanya dels anys 30. Els acords i la música ja et transporta una mica a aquella època però en canviar l’harmonia, la cançó agafa una altra forma. També és un dels primers temes que vam fer cantats perquè una de les idees inicials també era, que a part de fer música instrumental, faríem alguna cançó cantada perquè arriben més a la gent. A més, hi ha un moment de la cançó en el que els tres vents ens quedem cantant a capella i això li dóna un cop d’efecte molt xulo. És d’aquella primera remesa però el seguim tocant perquè també funciona molt bé”.

3. ‘Watermelon man’ (Herbbie Hancock)

“És un tema de Herbbie Hancock de principis dels 60 que també s’ha tocat molt. Nosaltres el que vam fer va ser revisar-lo i el vam portar a l’ska. A l’escenari sempre fem alguna brometa amb aquesta cançó: expliquem l’origen, què significa i la contextualitzem perquè en aquella època, al mig del carrer, et trobaves venedors de síndries i altres fruites, i aquesta cançó parla d’això”.

4. ‘Tin roof blues’ (Paul Mares)

“És un blues típic, més o menys de 1920. Amb aquest tema fem conya sobre l’escenari perquè pot recordar a música d’striptease. Diem que si algú se sent atret per aquesta música, pot deixar-se emportar amb un ball sensual. És un tema dels més lents del disc. És una d’aquelles cançons a la que li pots donar sentiment i amb la qual pots transmetre bastant. En ser un blues lent, et dóna més joc amb l’instrument per improvisar. Té dues parts: una introducció amb la trompeta, i després s’hi afegeixen els altres dos vents per fer la melodia. La cançó agafa més força i després es fan els solos".

5. ‘Moliendo café’ (Hugo Blanco)

“Quan ja portàvem fetes algunes actuacions, vam anar ampliant repertori, vam canviar algun membre i això va fer que ens obríssim a altres estils musicals perquè vam incorporar bateria. És un tema més rítmic i si escoltes ‘Moliendo café’ et recorda a les fanfàrries. És una cançó més suau però nosaltres li donem un punt més latin, més "gamberru". Comença amb un solo de tuba marcant els baixos, després s’incorpora la bateria i ens hi acabem afegint tots i li donem un toc molt festiu. És una cançó que agrada molt al públic més gran perquè és una cançó molt coneguda però com que l'arrangem de manera més modern fa que arribi a tot tipus de públic. Funciona molt bé tant en els espectacles que fem en escenaris com en cercavila”.

6. ‘Smile’ (Charlie Chaplin)

“A vegades a la vida tens problemes, desgavells emocionals... i no ets tot l’optimista que voldries ser. I un dia que jo estava en un moment així, una mica "xungo", estava a la rambla parlant amb un amic meu i de cop i volta vaig sentir dos violinistes davant el Metropol tocant ‘Smile’ de Chaplin. I vaig pensar: “És veritat, sempre hi ha un moment per somriure!”. Ens han ensenyat a agafar la part negativa i així sempre t’acabes enfonsant, en canvi si t’agafes a la part positiva, per petita que sigui, acabes treient un aprenentatge de tot. I a partir d’escoltar el tema, vaig buscar-lo, vaig fer els arranjaments, vam estructurar la cançó i la vam introduir al disc. També és la que va donar-li nom perquè nosaltres el que pretenem a les nostres actuacions és que la gent se’n vagi amb un somriure”.

7. ‘Al mar’ (Manel)

“El març de 2012 va entrar un nou banjo al grup que sabia tocar l’ukelele i el fet que en tingués un, i el volgués tocar, va fer que ampliéssim repertori. En aquella època va començar a sonar Manel i vam decidir fer ‘Al mar’. Originalment la fèiem més fidel a l’original però amb els instruments de la nostra formació, i a finals de 2012 li vam canviar el ritme. La primera part és més com l’original i després la vam tirar cap a l’ska. Li hem variat l’estructura, la portem al nostre terreny i hi ha solos de vents. La gent també vol temes així i no només clàssics del jazz i del blues. El que intentem ensenyar és que qualsevol cançó la pots portar cap al jazz. Un ukelele no és un instrument típic del jazz ni del blues però intentem donar més color a les cançons aprofitant els instruments i els recursos que tenim”.

8. ‘Just a closer’ (tradicional gospel)

“Aquesta és del repertori inicial que teníem quan vam començar. És un estàndard del gospel i del cant espiritual negre que es cantava a les marxes d’enterrament. El que expliquem sempre als concerts és que formacions com la nostra servien i serveixen a Nova Orleans, i a altres poblacions, per acompanyar els enterraments. Com que en aquella època la vida dels negres era bastant dura, per ells morir-se era una gran celebració. Per tant, amb aquest tema mostrem com eren les cançons que es tocaven a l’anada i a la tornada del cementiri. La primera part és més lenta, com una marxa de processó típica d’allí, i la segona més ràpida, animada i festiva. A més, aquesta cançó sortia en una peli de James Bond tocada per una banda enmig del carrer mentre recollien un mort i el posaven dins la caixa”.

9. 'Quan em tornis a veure' (Maria Grever)

“És una cançó molt popular tant en anglès com en castellà, i jo volia mirar de fer-la en català. Llavors vaig trobar una adaptació de la Núria Feliu, gran precursora del jazz en terres catalanes, i la lletra que canto és la que feia ella. En el seu moment era un bolero i nosaltres n’hem fet una bossa nova. I després, l’ajuntem amb ‘Oye como va’, i la passem de bossa nova a txa-txa-txa”.

10. ‘After you’ve gone’ (Turner Layton)

“També la cantem en català. Està bé perquè anem cantant els tres i a vegades a l’hora de cantar fem pregunta i resposta. És una de les primeres que vam fer a ritme de dixieland i estava en aquell primer llistat inicial”.

11. ‘Bag’s Groove’ (Milt Jackson)

‘Bag’s Groove’ és una cançó que a mi m’havia agradat sempre. És un blues senzillet que ens dóna molt de joc quan el toquem. A vegades, en directe, quan fem els solos de la cançó ens posem a tocar trossos de músiques de sèries de la tele o bandes sonores que encaixen en els mateixos acords de la cançó. I aquest tema el que té de peculiar és que l’enganxem amb el ‘Bella Ciao’. El tros del ‘Bella Ciao’ el comencem molt lent i fem aplaudir el públic, i l’anem accelerant fins que el públic no pot seguir el nostre ritme”.

12. ‘The Throne Room’ (John Williams)

"A mi des de sempre m’agrada molt ‘Star Wars’ i vaig pensar que podríem fer algun tema. No hem agafat la cançó més coneguda, sinó que aquesta surt al final de la primera peli. Volíem fer una cosa molt solemne amb els vents i amb ressonància però després l'acabem passant al dixieland. Que un grup de jazz et toqui un tema d’’Star Wars’ i te’l porti a aquest estil no és massa habitual i això sorprèn a la gent”.

13. ‘St. Louis Blues’ (W.C. Handy)

"Buscàvem altres estils al marge dels estàndards i fa temps vaig escoltar un grup de música llatina i cubana que feia aquesta cançó en txa-txa-txa, i vaig pensar que no estaria malament fer-la així. Després, a l’inici, hi vam col·locar un fragment de James Bond que tothom reconeix”.

14. ‘Over the rainbow’ (Harold Arlen)

“En alguns tallers que havia fet vaig veure un noi tocant aquesta cançó amb l’ukelele i llavors com que en tenim un vaig pensar que podríem incloure aquest tema. La cançó comença amb ukelele i veu, es van incorporant els altres instruments, acabem cantant tots i la cançó va pujant fins al final”.

15. ‘When you’re smiling’

“La filosofia és que la gent vingui a veure’ns amb un somriure. És un estàndard de dixieland, un tema alegre que en directe també funciona molt bé i és amb el que acostumem a acabar els concerts perquè la gent se’n vagi contenta cap casa”.