Anna Zaera
,
27/09/2017
Activa't

Marc Poy: "No és qüestió de parlar d'empreses, sinó d'aprendre a cooperar"

És tècnic coordinador del nou Ateneu Cooperatiu de les Terres de l'Ebre
Marc Poy

Foto: 

Anna Zaera
El tècnic coordinador de l'Ateneu Cooperatiu, Marc Poy
Les noves formes d'economia sorgeixen com una de les millors maneres de viure des de la consciència amb les persones i amb l'entorn. Amb aquest objectiu, l'Ateneu Cooperatiu de les Terres de l'Ebre, que va instal·lar-se al territori al 2017, vol difondre l'economia social i el cooperativisme des d'una vinculació molt propera al territori. Un model de governança basat en la democràcia en la presa de decisions, en l'empatia i la igualtat.
"En el fons, és entrar en els valors de la democràcia. Ser capaços de compartir idees; estar en acord i en desacord; i ser capaços de prendre decisions conjuntament"

Marc Poy, enginyer industrial amb una llarga trajectòria en el món del cooperativisme sobretot com a soci fundador de Cresol una empresa que promou una manera alterativa de consum d'energia- és el coordinador tècnic de l'Ateneu Cooperatiu de les Terres de l'Ebre. Hem volgut parlar amb ell.

- Economia circular, economia del bé comú, economia col·laborativa... Què significa el concepte d'economia social?
De fet, cada cop hi ha més conceptes però tots ells comparteixen una idea bàsica: Pensar que l'economia no s'ha d'entendre només com una generació de beneficis amb l'objectiu d'un creixement il·limitat. Hem observat que aquesta manera de fer porta al col·lapse. Amb aquesta experiència, ens adonem que hem de canviar el sistema econòmic. Les organitzacions han de tenir beneficis, però les organitzacions han d'aportar també un valor a la comunitat i al medi ambient. És una balança que hem de ser capaços d'establir.

- Una cooperativa no és només una forma jurídica, és una ideologia...
Les empreses que es converteixen en cooperativa, són empreses que tenen una consciència i incorporen uns valors i uns principis en la seva forma de funcionar.

- Quins són aquests principis?
Són els mateixos que té el moviment cooperatiu des de fa més de 100 anys. Bàsicament implica que els socis participin activament en l'organització econòmica de l'entitat i que les decisions es prenguin d'una forma democràtica. També es bàsic que l'activitat que es promou tingui una repercussió positiva de cara a l'entorn.

- Com veus la cultura participativa al territori?
Hi ha zones de Catalunya que el moviment col·laboratiu i cooperatiu té unes arrels més profundes i els és més fàcil. En el fons és entrar en els valors de la democràcia. Ser capaços de compartir idees; estar en acord i en desacord; i ser capaços de prendre decisions conjuntament. Per exemple, al Maresme o a Girona, per exemple, tradicionalment hi ha una xarxa d'economia solidària que té una cultura de participació més antiga. Des d'aquest punt de vista, tenim molta feina a fer. A més, sabem que molts dels fracassos de les cooperatives no és per una qüestió econòmica, sinó per la dificultat de treballar en equip.

- L'economia social potser té ara més sentit que mai, després de veure fins on ens ha portat el model capitalista també en llocs com les Terres de l'Ebre que és un dels territoris que més ha patit la crisi...
Jo crec que a les Terres de l'Ebre el fet de no haver-se desenvolupat massa pot ser una oportunitat. Tenim un patrimoni natural, cultural i històric que no ha estat mai explotat massivament; tenim agricultura de qualitat, turisme sostenible. Aquí tenim un gran camp per recórrer. Tenim petites iniciatives que, si es coordinessin, podrien fer comercialitzacions conjuntes a través de cooperatives de serveis o cooperatives de productors. No volem que sigui una gran empresa la que exploti tot això, sinó la mateixa gent que ja ha anat construint petites iniciatives.

- Quines iniciatives tenim ara mateix que segueixen aquesta línia a Catalunya?
Per exemple, Som Energia seria una cooperativa de consumidors i d'usuaris en l'àmbit de comercialització d'energia elèctrica. Hi ha supermercats que són cooperativa. També hi ha cooperatives de consumidors ecològics. I la cooperativa de serveis, creiem que els restaurants o les cases rurals poden centralitzar la comercialització. Avui dia, les noves tecnologies afavoreixen fórmules econòmiques alternatives, però cal anar en compte.

- Com quines? Per què?
A algunes d'elles se'ls diu economia col·laborativa com BlablaCar, Airbnb, però en realitat, els promotors d'aquestes iniciatives són els que aconsegueixen més benefici. Això molta gent ho confon, no seria economia social. En aquest cas, la propietat de l'empresa hauria de ser compartida. Seria com el que va ser en el seu moment el software lliure.

- I a les Terres de l'Ebre quines formes cooperatives existeixen?
Pel que fa a la nova creació, un exemple podria ser el vostre, el de Surtdecasa.cat, que busca promoure la cohesió cultural del territori. També volem donar un cop de mà en la reformulació de cooperatives ja existents. Hi ha cooperatives, com per exemple la Cooperativa Agrícola de Bot, Sant Josep Wines, que han desenvolupat un procés de transformació interna molt interessant, arran del canvi generacional. Fins ara, l'Ateneu estava molt lligat a l'assessorament de persones que volen crear una cooperativa, però la nostra idea és treballar també en la consolidació i creixement de cooperatives existents.

- A les Terres de l'Ebre associem el cooperativisme amb les cooperatives agràries...
Sí. I hem de saber que una cooperativa pot ser una organització de professionals, per exemple de la cultura. I no cal que sigui massa àmplia, pot tenir pocs socis. En una figura mercantil tindries una participació en relació a la teva inversió, en canvi, a la cooperativa, cada soci és un vot. És una manera democràtica d'organitzar-se.

- Aquest moviment cap a l'economia social es produeix en un món ja connectat en xarxa. Dóna això més possibilitats que és creïn relacions entre territoris?
Les noves tecnologies faciliten que no importi tant viure aquí o allà. Potser aquí es pot generar una cooperativa de serveis d'agricultura ecològica o de turisme sostenible i que a Barcelona hi hagi una cooperativa de consumidors vinculada. Ja hi ha, avui dia, professionals independents que treballen en alguns sectors i podrien acabar muntant cooperatives per treballar conjuntament, per exemple en el món de les noves tecnologies o del màrqueting.

- La consciència social comença a l'escola?
Sí, i aquest és un dels que serà el nostre àmbit d'actuació prioritari. El sistema econòmic és el resultat d'uns valors que es creen a l'escola. Volem formar els professors i incorporar temàtiques d'economia social tant a les universitats com a les escoles. Una de les accions ja l'hem posat en marxa aquest mes de setembre als instituts per tal d'afavorir el treball en equip. A Batea, tenen l'experiència d'haver instaurat un model per potenciar que els alumnes tinguin una actitud d'escolta, d'empatia i de prendre decisions de forma conjunta. No és qüestió de parlar d'empreses, sinó d'aprendre a cooperar.

També et pot interessar