Jump to navigation
- És el viatge a Xile el que et motiva la història, o ja la tenies al cap?La història ve de lluny. Feia temps que volia crear alguna cosa, però no em veia encoratjada. Vaig tornar a casa dels pares després d'estudiar i de 8 anys de viure fora, i va ser una mica frustrant. Volia trobar una feina, però aviat vaig veure que era impossible... Estic parlant de coses que potser creus que no tenen res a veure...- No, digues. Entenc que té molt a veure...Vaig enviar mil currículums. La majoria de les vegades ni em contestaven. Sempre era "No es el perfil que estamos buscando". I això, vulgues o no, et va minant l'autoestima. Em va afectar molt i m'estava convertint en una persona que no m'agradava. Al final vaig dir "He de trencar amb això!" I vaig marxar a Xile, un país on sempre havia volgut anar, i on alguns dels meus companys de la universitat havien marxat.- És una carta de la teva mare el que et serveix com a detonant per desenvolupar aquest documental...Me'n vaig anar molt de pressa i, uns dies després, quan jo ja estava treballant en un hostal de Valparaíso, vaig rebre una carta de ma mare en què m'enviava el meu títol universitari, que me'l requerien per treballar.- També era una carta personal...Sí, em deia que no entenia per què havia marxat... I em desitjava que tot anés bé... Ho sento, em posaré a plorar. (Continua) Quan em va fer aquesta pregunta retòrica, la del per què del meu viatge, jo vaig pensar que tampoc ho tenia massa clar. Per això, vaig pensar que volia que aquest viatge em servís per aclarir les idees.
Eva Mascarell en un moment del rodatge a Xile.
- Què va passar en els pròxims dies?Vaig començar a sentir-me molt sola i a pensar que m'havia equivocat. Jo volia trobar una feina relacionada amb el món audiovisual, però era gairebé impossible. Després d'un mes a Valparaíso, vaig decidir que marxava a Santiago de Xile a buscar noves ofertes de feina. Quan ja portava quatre o cinc mesos i veia que era difícil tenir una feina decent, i tot m'estava sortint malament, desesperada, vaig plantejar-me un altre cop què fer. Preferia amb els diners que em quedaven, viatjar i veure el país. Els meus pares em van donar suport. I amb això ja en vaig tenir prou. I mira que, en alguna ocasió, quan estava a La Ràpita, m'havien dit "Tu, si no treballes, és perquè no vols". I aquestes frases fan molt mal.- I vas marxar de viatge?Sí, vaig anar a Atacama. Pel camí, vaig conèixer una xilena, m'hi vaig enamorar i vam fer el viatge juntes.- Quin diries que és el fil argumental del documental?És una comparació entre les coses que jo sento i les que sentien les altres persones que m'anava trobant en el meu viatge. Vaig comparant el que senten ells amb el que sento jo, i poc a poc, anem fent una radiografia. Això seria el fil conductor.- Podríem dir que aquesta òpera prima és un homenatge als teus pares?Sí, és un homenatge als meus pares i també una catarsi per trobar-me. Quan vaig marxar, vaig marxar fugint, però allà me'n vaig adonar que tant la feina com el carinyo abans de demanar-lo fora, l'has de tenir tu a dins. No sé, potser tampoc calia que marxés per descobrir això, no?- Suposo que hi ha vegades que sí que és necessari desplaçar-se... És un exercici de perspectiva el que has fet?És un exercici de perspectiva i de trobar-te al límit de les coses. De dir "Ostres, ho estic perdent tot..." Perdre't tu, perdre-ho tot... Per valorar allò que tens i saber el que vols. Sentir-me baix de tot, per a després, enlairar-me...
Projecció del documental 'Per què Xile?' d'Eva MascarellDivendres 23 de setembre | 21h - La RàpitaFitxa d'agenda Surtdecasa
