Pere Pèries i Cristina Company

Foto: 

Cedida
Pere Pèries i Cristina Company

Els "tuitpoemes", un fenomen contemporani nascut a les Terres de l'Ebre

El proper divendres 6 de març es presenta el llibre 'Tuitpoemes i altres tuiteries' a La Ràpita
Anna Zaera
,
04/03/2015
Llibres
“La poesia no és quelcom carrincló o de gent gran. La poesia és una eina comunicativa que està viva i la fem servir en tot moment. El nostre projecte el que pretén és insuflar aire a un gènere literari que encara està als racons de les llibreries”. D'aquesta manera explica Pere Pèries (Barcelona, 1969) afincat a La Ràpita des de fa més d'un any, la proposta que s'ha convertit en tot un fenomen internacional, i que serveix per trencar estereotips literaris i plantejar nous escenaris comunicatius. Pèries ha emprès aquesta aventura juntament amb la també poeta amateur barcelonina Cristina Company (Barcelona, 1961). No ens passarem d'atrevits si diem que la seva aventura a les xarxes marca de manera encara més evident un punt d'inflexió en la història de la literatura. Si l'impremta va permetre que la cultura sortís dels monestirs, les xarxes socials faciliten ara que les lletres surtin de les llibreries, o depèn de com és miri, hi tornin a entrar. El divendres 6 de març, la Biblioteca de La Ràpita acollirà el concert-recital de presentació del llibre “Tuitpoemes i altres tuiteries”, un recull de microrelats capturats de les esferes virtuals.
"Internet planteja un nou escenari en què es pot escriure col·laborativament"

El llibre “Tuitpoemes i altres tuiteries” (Editorial Ganzell), que inclou 58 micropoemes de 140 caràcters o menys que els autors han anat piulant durant un any, ja s'ha convertit en un fenomen que ha rebut ofertes de diferents editorials per fer segones edicions. La idea de recollir els tuits poètics d'aquests dos autors neix -com moltes coses- de l'atzar que sempre planeja per tot arreu, i encara més, per aquest univers hiperconnectat que és la xarxa. Un bon dia, tot i la seva separació geogràfica, les paraules de l'un impacten en l'altre i, així, estableixen una relació poètica virtual custodiats per la plataforma de l'ocellet blau, Twitter. Un joc improvitzat en què un decideix continuar el relat de l'altre acaba atrapant-los. “Un dia estava esmorzant, vaig veure un tuit del Pere que em va fer gràcia i vaig decidir continuar-lo. Era el començament d'una història i jo el vaig seguir. Ell em va tornar a contestar amb un “ara et toca a tu”. Poc a poc, entre els dos, vam anar construint un relat”, explica la Cristina.

De la soledat de l'escriptor a la macrocomunitat

“Em va frepar l'immediatesa de Twitter i el fet que una piulada pogués arribar a tanta gent”, explica la Cristina. “És cert que tenim la imatge d'un escriptor treballant en soledat, connectat amb els seus sentiments i fixant-los en el paper”, continua, “però Internet planteja un nou escenari en què es pot escriure col·laborativament”. De fet, llençar versos a l'aldea global, que diria McLuhan, el que permet és més interacció. “Hi ha molta gent que al veure'ns a nosaltres, s'animen a escriure els seus poemes o, simplement, persones que ens donen les gràcies per haver-los fet somriure o haver contribuït a que el seu dia sigui una mica més feliç”, explica la Cristina. “Ens arriben tuits de poesia en francès, en anglès, en italià, en castellà... Ens n'hem adonat que la gent s'ha deixat anar molt”.

  • imatge de control 1per1

La poesia com a art visual

Com deia Joan Brossa, “La poesia hi és a tot arreu”. Paraules amb les que coincideix Pere Pèries, que va fer cap a La Ràpita per passar un any sabàtic i instal·lar el seu estudi de gravació. "Però com tots els meus projectes artístics estan funcionant, m'hi he quedat", apunta. Aquest músic i compositor ha trobat en la poesia una extensió de la seva expressió artística que, fins al moment, no havia considerat com la principal. “Vaig començar musicant els microrelats d'una escriptora que havia vist per Twitter, i se'm va acudir que jo també podia provar d'escriure a la xarxa”, explica. “Tots tenim un artista dintre, però tenim tendència a pensar que no som prou bons i això ens paralitza”, diu Pèries qui, juntament amb la seva companya d'aventura tecnoliterària, està recorrent Catalunya per presentar el seu llibre en biblioteques, llibreries, ateneus i mitjans de comunicació.

“En la presentació a la Sala d'Actes d'Òmnium Cultural a Barcelona, el públic arribava i es trobava un globet a la cadira. Els explicàvem que havien de trencar el globus per saber què tenien a dintre. El globus és una al·legoria d'aquesta sensació que tots tenim a dins”, explica el Pere. “El fet de treure aquesta part de tu, et fa petit o et fa gran”, conclou.

I és que aquestes idees que proposen al públic han convertit la seva presentació en un espectacle que ja ha seduït els programadors de la Fundació Joan Brossa i també del MACBA, on s'estan preparant espectacles de poesia visual respectivament. Una hibridació de gèneres que dóna via lliure a la imaginació. "Els gèneres artístics són mitjans diferents per expressar una realitat idèntica. Són els costats d'una mateixa piràmide que coincideix al punt més alt". Ja ho deia el mestre Brossa.

 

 

Més informació: 

Presentació del llibre 'Tuitpoemes i altres tuiteries'
Dissabte 6 de març a les 19h
Biblioteca Joan Sebastià Arbó de La Ràpita
(Fitxa d'agenda Surtdecasa

 

  

A

També et pot interessar