Ivan Benet

Foto: 

Anna Zaera
Ivan Benet

Ivan Benet: “La nostra voluntat és abastir de jazz tota la demarcació de Tarragona”

El músic roquetenc dirigeix la Big Band juvenil “La Small-Band” i es presenta en solitari com The JaZzMAN Joker
Roman Aixendri
,
30/07/2014
Música
Ivan Benet (Roquetes, 1983) és llicenciat en Pedagogia de l'instrument, especialitzat en música clàssica i contemporània amb saxòfon pel Conservatori Superior del Liceu, Postgrau en Jazz i Música Moderna i també és Màster en musicoteràpia per la UB. Ha treballat en diferents escoles de música i ha tocat en diverses orquestres i grups. És director de la Big Band juvenil “La Small-Band” i és també l'artífex de la Orquestra i Big Band “Joves Intèrprets de Terres de l'Ebre / Tarragona.cat”.
'Ens hauríem d'emmirallar en altres països que fomenten la cultura des de la base'

En solitari es presenta com The JaZzMAN Joker, una proposta a cavall entre la música i la sàtira que es podrà veure en directe aquest estiu en alguns dels locals d'oci de les Terres de l'Ebre. De moment, el dimecres dia 30 de juliol actuarà a les Escoles de La Ravaleta (Roquetes) a les 21h, i el dijous 1 d'agost als banys àrabs de l'Assoc de Tortosa a les 23h.

− Ivan, explica'ns en què consisteix el projecte de la Big Band de Joves Intèrprets?
La idea és formar una Orquestra i Big Band de joves tant de les Terres de l'Ebre com de Tarragona. Toquem temes d'orquestra degut a que la gent de les nostres terres coneix molt millor els temes tocats per les orquestres de ball que no pas el jazz. De fet, tenim el repte d'engegar una gira per tots els pobles de la província tarragonina entre el 2014 i el 2020, batejat com “La Small-Band Tour on fire”.

− Una gira molt ambiciosa...
Sí. La nostra voluntat és abastir de música jazz tot el territori. Ara mateix, per exemple, no es pot estudiar jazz de manera reglada a les nostres terres. Per tant, m'atreveixo a dir que, malgrat les diverses propostes de festivals que podríem trobar a casa nostra, encara tenim un dèficit en aquesta disciplina musical. A part del “Tour on fire” també ens agradaria introduir el jazz a les escoles amb el projecte Small's Jazz Project”.

− Com veus el panorama musical ebrenc?
Viure de l'art a les Terres de l'Ebre és complicat. No es potencia prou i suposo que és així perquè no hi ha cultura de base que ensenyi el gust per l'art en general i la música en particular. La majoria dels ciutadans no contribueix econòmicament en això que jo considero tan important. Els artistes treballem low cost i això fa que sigui costós el desenvolupament artístic en tota la nostra província. Ens hauríem d'emmirallar en altres països que fomenten la cultura des de la base. 

− Podries explicar-nos una mica què és exactament una Big Band?
De la mateixa manera que en la música clàssica hi ha una orquestra amb els instruments convencionals de corda i s'hi poden sumar els instruments simfònics, la Big Band es constitueix amb una base musical exclusivament jazzística, on les seccions vent metall, vent fusta, percussió, corda i corda percudida o teclat aporten característiques peculiars de formació. 

− Com a músic saxofonista, qui serien els teus referents?
Claude Delangle, professor de saxo al Conservatoire National Supérieur de Musique et de Dansede París, investigador de l'instrument i que porta el saxòfon al seu extrem, és un referent que ha influit en el meu desenvolupament musical. També altres figures internacionals com Charlie Parker, John Coltrane - que va innovar en el saxo tenor - o Eric Marienthal, músic d'smooth jazz i jazz fusió. Aquests són alguns dels intèrprets que han marcat la meva manera d'entendre aquesta disciplina.

− Ens has parlat dels grups musicals en què participes, però també treballes en solitari. 
Jo estic interessat en participar en qualsevol tipus d'activitat en què hi sigui present la música i l'art. Tot allò que tracti sobre la fusió de les arts és allò en què vull treballar. Considero l'art des de la globalitat. No entenc les arts per separat. Centrar-me només en un punt deixaria coixa la meva proposta artística. En molts casos, això implica treballar en grup i en d'altres experimentar en solitari. Ara mateix estic duent a terme l'espectacle The JaZzMAN Joker. una proposta nova que tracta d'oferir un aprenentatge jazzístic presentat amb un humor sarcàstic.

− Quin paper té el jocker en un espectacle de música?
El Joker és una personatge bufonesc que fa prendre consciència de les coses que les persones ens amaguem a nosaltres mateixos. Seria el personatge que aixecaria les faldilles de la moralitat i que ho faria d'una manera bufonesca i desenfadada. El Joker també representa una crítica deconstructiva de la realitat a través de l'art. Es tracta de despullar, despullar-nos de prejudicis.

− La música seria, llavors, una eina pot fer-nos ser més conscients, no?
Les persones som éssers amb consciència i un dels motius pels quals vivim conscientment és per desenvolupar la part espiritual. Busco sempre la potenciació de l'ésser humà d'una manera integral i la música em serveix per a tal finalitat.

− I aquí entraríem ja en el camp de la musicoteràpia...
Sí, la musicoteràpia seria un tipus de teràpia complementària que tindria la música com a base per ajudar a desenvolupar l'essència de les persones. Aquest seria un treball des de diferents punts: físic, emocional, espiritual, psicològic, social i afectiu.

− Ens pots il·lustrar amb un exemple de tècnica musicoterapèutica?
La tècnica ISO, per exemple, consisteix en interpretar 5 obres musicals de diferent índole que li agradin a aquell que acudeix a una sessió i que podria servir per treballar l'ansietat. Els sons vibren a determinada freqüència i, depenent del conjunt de sons o cançó en què estigui composada la peça - ritme, estil, sentiment afectiu, imatges reflexives... - afecta vibracionalment el cos d’una determinada manera. És per això que caldria triar les cançons de manera precisa i amb cura.

− Quins són els teus projectes més immediats?
Acabem de tancar un concurs de composició per a una peça que estem creant i de la que buscàvem una introducció. El músic i mestre Vicenç Martín és qui ha guanyat el premi i tindrem l'honor de tenir una peça molt interessant com a introducció de l’obra que estem elaborant, “Lo Drac Daurat”. També en aquests moments estem tancant diversos projectes entre els quals trobem un concert a l'ermita de Vinaròs i amb el restaurant Paiolet de Tortosa hem tancat un acord per interpretar una sessió de jazz al mes.

--
Més informació: 
http://smallbandroquetes.blogspot.com.es

  • imatge de control 1per1

   

  

A

També et pot interessar