Jump to navigation
Com us sentiríeu si fóssiu un músic que acompanyeu a una gran banda i una nit actueu davant de milers de persones en un gran festival i al dia següent només deu persones vénen a veure el vostre projecte en un bar musical? Doncs aquesta és la realitat d’alguns músics del nostre país. He tingut l'oportunitat de viure-la de ben a prop. He viscut concerts multitudinaris de grups que en pocs anys han crescut com l’escuma i que s’emocionen quan veuen a dos mil persones cantar a l’uníson les seves cançons, però també concerts de músics que amb la seva veu i una sola guitarra emocionen als pocs assistents que han acudit a veure’ls a un petit local del barri de Gràcia de Barcelona.
El passat dissabte 9 de juliol vaig assistir a la quarta edició del MiraRock, el festival de Miravet. Davant de mil persones, hi van actuar Manel, Sense Sal i Mano’s Rock. Un grup consolidat i conegut per tothom, un grup que cada cop es fa sentir més i un grup que porta anys recorrent el país amb les seves versions de rock català i internacional. Tot un esdeveniment a la Ribera d’Ebre, acostumada a gaudir de la música en viu majoritàriament a les festes majors dels seus pobles.
Els Manel en el concert de Miravet. Foto: Marta Escolà
Els Mano's Rock en el concert de Miravet. Foto: Marta Escolà
Els Sense Sal en el concert de Miravet. Foto: Marta Escolà
Penso que és positiu que s’organitzin festivals de música a cada racó del territori encara que moltes vegades només comptin amb els grups que gaudeixen de més ressò mediàtic -en alguns casos no entenc massa ben bé per què-. Suposo que són els que tenen més tirada de públic i les productores i els promotors han de fer calers. Però els altres músics, els que porten anys i anys lluitant a l’ombra dels músics i grups consolidats, també tenen dret a expressar-se davant de més de deu persones i també es mereixen l’oportunitat d’actuar en un gran festival. Molts d’aquests ho han de compaginar amb feines que poc o gens tenen a veure amb la música o han de tocar en mil i una bandes per a sobreviure. I quan aconsegueixen tancar un “bolo” en un local, els paguen el que amb prou feines els serveix per a cobrir despeses o directament s’obliden d’ells i els diuen que ja han tancat la programació.
A tots ens agrada la música, tenim la immensa sort de gaudir de molts estils i segur que tots coneixem un músic que potser no té la millor veu o la millor tècnica però que ens transmet tot allò que no sabem explicar. Ell és un bon músic. I la millor manera d’agraïr-li és escoltar-lo en directe. L’experiència serà inigualable i cada cop que ens posem la seva música al cotxe o mentre cuinem, tornarem a veure, tornarem a viure, tornarem a tremolar recordant aquell dia que durant una estona ens va fer oblidar els quatre pensaments que ens vénen constantment i no ens deixen pensar.
Perquè tots canten per subsistir però també canten per la vida, canten perquè sí, canten a qui els escolti, a qui els vulgui sentir.
Marta Escolà Biòloga i fotògrafa de concerts>Flickr BioRitmes
