Irene Caamaño
,
04/10/2016
Arts

Esther Pujol: "A través de l'art i la creativitat un pot tenir altres perspectives de veure i viure el món"

La directora del Festival Ingràvid ens parla de la vuitena i última edició del festival a Figueres

Foto: 

Irene Caamaño
Esther Pujol
Amb gairebé 70.000 espectadors a les darreres set edicions, el festival Ingràvid arriba a la seva última edició a Figueres a causa de les retallades de pressupost. Amb aquest fet com a premissa, el festival de cultura contemporània del nord de Catalunya aposta per l'eslògan ‘Menys és més’ i concentra totes les activitats d'enguany en un únic dia –dissabte 8 d'octubre-, celebrant així la seva ‘festa de comiat’ amb un ampli ventall d'activitats artístiques i culturals non-stop per a petits i grans: tallers infantils, documentals, música en directe, DJs, taules rodones, teatre, dansa i molt més.
“Des de l'Ingràvid reivindiquem que en el món de la cultura es continua treballant molt amb menys recursos”
L'Ajuntament de Figueres us va retirar el pressupost del festival i va obrir el concurs públic de la Mostra d'Art Contemporani (MAC), que havia de substituir a l'Ingràvid. Tot i així, la plaça del citat concurs ha quedat deserta. Vosaltres no us hi heu presentat perquè afirmeu que les bases no s'ajustaven a les vostres línies de treball.
 
Quines són les línies de treball de l'Ingràvid?
El que pretén l'Ingràvid és acostar la creació contemporània a la ciutadania, que és una cosa que tant l'Ingràvid com la MAC tenen com a objectiu. El que passa és que a nosaltres ens agrada treballar amb col·lectius aliens a la creació contemporània. És la 'fórmula Ingràvid', com diem nosaltres,  que és molt específica i és la que marca la diferència amb els esdeveniments de la nostre índole. Incloem en els nostres processos de treball a escoles, instituts, a col·lectius que no tenen res a veure amb les produccions artístiques. Hem treballat amb pescadors, amb cosidores, amb gent del carrer, amb col·lectius de dones, de gent gran... Diguéssim que els temes actuals que ens agrada tractar, tant locals com globals, els posa l'artista. És l'artista el que decideix treballar sobre un tema en concret. La MAC això no ho oferia, ja que proposava que els artistes treballessin sobre Figueres i ja està.
 
Aquesta era la següent pregunta: què demanaven les bases de la MAC, que no s'adaptaven a la vostra idea de festival d'art contemporani?
Doncs això, que els artistes treballessin centrats en la ciutat de Figueres.  Que fossin artistes que estiguessin vinculats a Figueres, tant laboralment com que hi visquessin, i que parlessin bàsicament sobre la ciutat. Llavors, és clar, a nosaltres ens limitava moltíssim la feina. L'Ingràvid no és un festival que parla sobre Figueres, tot i que alguna peça pot ser que sí que ho fes... però va molt més enllà. Ens limitava molt.
Per altra banda, només van donar un mes per presentar el projecte i demanaven molts requisits que feien que fos inviable físicament poder-lo dur a terme.
 
Seguiu tenint subvenció de la Diputació de Girona i de la Generalitat de Catalunya, cosa que fa pensar que l'Ingràvid seguirà existint. On i com?
Això encara està per veure! Ara toca estar per aquest últim Ingràvid a Figueres i després veurem com el reformulem i quines són les ciutats que mostren interès pel festival. Tot i que ja hem rebut alguna proposta, encara està per tancar, encara està per veure.
 
Figueres ha quedat exclosa o seguirà sent un escenari en un futur?
Nosaltres no hi tenim cap problema. Figueres és la meva ciutat natal, jo personalment estic encantada, conec a la gent... m'agrada molt Figueres! És el que vaig dir en roda de premsa: m'he quedat molt amb la sensació de que m'he quedat a mig treball per fer, encara hi havia molts programes i projectes per realitzar a la ciutat. Ja veurem, potser sí, perquè no hauríem de fer-hi alguna cosa?
 
Centrant-nos  en l'edició d'enguany, tot gira entorn de les citades retallades: activitats, cartells, imatge, i també l'eslògan. Parla'ns una mica del 'Menys és més'.
El 'menys és més' és un eslògan que va sorgir dins el món de l'arquitectura, amb Le Corbusier, en el que es buscava més el minimalisme en el disseny de l'arquitectura, dels immobles. La idea era anar a buscar una mica la idea de l'austeritat, de que necessitem menys. Aquest eslògan es va anar adaptant a altres àmbits, i en l'àmbit de la cultura i l'àmbit social parla precisament d'això: amb menys es demana que es faci igual o més. Llavors, des de l'Ingràvid reivindiquem una mica aquest fet, que en el món de la cultura, des de l'any 2008 i en plena crisi, es continua treballant molt, es continua fent molt més amb menys recursos.
 
Aquest dissabte 8 d'octubre hi ha tallers infantils 'non-stop', des de les 12 del matí fins les 9 de la nit, a càrrec de la Machu López. Què vol transmetre als més petits l'Ingràvid?
Que l'art és una eina per viure. A través de l'art i la creativitat un pot tenir altres perspectives del món, de veure'l i de viure'l. Pensem que pels nens és molt productiu, i pels adults també! Són tallers infantils, però en realitat són familiars. És un espai perquè les famílies puguin compartir un moment de creativitat. Amb materials reciclats i amb coses que tenim a casa es poden fer coses molt actuals i molt divertides, com els hologrames o les estructures mecàniques de cartró que farem el proper dissabte.
 
Ens ha cridat l'atenció l'acció participativa 'All you need is hate', molt curiosa. No hi ha prou odi al món com per llançar 300 globus amb missatges d'odi?
Sí, d'odi n'hi ha molt, però resulta que no se'n parla perquè és una emoció que és com lletja exterioritzar-la. Tots sentim odi en un moment o altre de les nostres vides. Tots ens enfadem i sentim odi amb el veí que ens ha fet alguna cosa, o quan ens han rallat el cotxe...  és igual, amb qualsevol cosa que et pugui passar en la teva quotidianitat. És una reivindicació. Precisament, aquesta acció de l'artista Manoli Mansilla busca això, el ‘Parlem-ne; per què no en podem parlar?’. Parteix d'un fet que té lloc a Corea del Nord, on el dirigent d'aquest país envia globus al govern de Corea del Sud amb missatges d'odi i altres coses. La forma parteix d'aquí, d'això de dir 'Ep, sentim odi, oi? Doncs diguem-ho en veu alta, no passa res'.
 
Projeccions audiovisuals, concerts, taules rodones, dansa... un dia sencer amb una àmplia i interessant oferta cultural. És difícil mullar-se, però com a directora del festival què recomanaries?
Tot, és un dia de festa. Hem plantejat aquest festival com una festa de comiat, amb la qual cosa, des de les 12 del migdia fins a la 1 de la matinada, hi haurà un no parar d'activitats culturals al centre de Figueres perquè la gent pugui gaudir-ne tot el dia. Inclús posarem food trucks perquè qui vulgui es pugui quedar a menjar i pugui participar en tot el que es fa: música, experiències teatrals, dansa, DJs, documentals... Un dia molt impactant.
 
Però, personalment, hi ha alguna que sigui la que et fa més il·lusió, que la trobis més potent?
No, totes. S'ha programat amb molt carinyo perquè és l'última edició i totes tenen un toc molt especial.
 
Està bé. Tenim la costum d'acabar les entrevistes del  Surtdecasa Empordà amb la següent pregunta: Quin és el teu racó preferit de l'Empordà, ja sigui de l'Alt o del Baix?
Tot l'Alt Empordà m'agrada molt perquè és molt autèntic. Penso que, de la nostra província, és un espai on encara trobes l'autenticitat. Crec que triaria les Alberes, des de Maçanet de Cabrenys fins a Cadaqués. Tot i que el mar també em fascina... Sí, crec que em quedo amb el Cap Norfeu, que m'ha apassionat sempre i és un lloc on vaig quan vull estar amb mi.
 
Es podria plantejar un Ingràvid al mig de la natura, no?
Ara mateix tot és plantejable, estem oberts a tot. No se sap mai!

Més informació: 

Festival Ingràvid
Figueres
Dissabte 8 d'octubre