Miki Espuma: "Sense curiositat no hi haurà mai evolució"

Miki Espuma és un dels sis directors artístics de la Fura dels Baus. Entre cafès i cigarretes, ens parla de la seva darrera obra, 'Temptacions', una adaptació de ‘La història d’un soldat’ d’Igor Stravinsky. La podrem veure a la Sala La Cate de Figueres el proper dissabte 15 de febrer.

• Com és el ‘soldat’ que ens presenta Miki Espuma? És gaire diferent del que va crear Stravinsky?

Temptacions és una obra treballada, igual que la d’Stravinsky, des d’un punt de vista de crisi. Es presenta en un format petit, per a una actriu. Són imatges envolupants de vídeo i una versió molt personal i electrònica de la música de Stravinsky. El ‘soldat‘ és molt diferent. És una adaptació contemporània de la mateixa idea que Stravinsky va treure de la literatura popular russa, però que en definitiva parla del mite fàustic, on un pobre soldat desertor ven l'ànima al diable a canvi d'un llibre que explica el futur.
Nosaltres (David Cid i jo mateix) hem variat aquesta premissa, utilitzant la publicitat i les xarxes socials com a elements de “temptació” per portar al mateix soldat primer a la fortuna, i finalment a la caiguda i al fracàs.

• El teu ‘soldat’ es ven l’ànima al diable a canvi de l’èxit absolut en les xarxes socials. Creus que hi ha molts d’aquests soldats entre els nostres joves?

Bé, jo no vull fer una valoració social d'aquest fenomen (en tot cas, és el públic qui ho farà). Però considero que les xarxes socials són una eina privilegiada d'aquest segle i que, com sempre, es poden fer molts i diferents usos d'ella.

• Si haguessis de definir l’obra amb els 140 caràcters d’un tuit, quin seria?

Video-instal·lació per a temps de crisis. Una nova forma d'entendre el mite fàustic i l'obra d'un dels
compositors més moderns del segle XX.

• Per què aquesta adaptació i no d’una altra obra? T’interessava més parlar de l’èxit, de les xarxes socials...?

Fa aproximadament quatre anys em varen proposar de dirigir l'obra original, amb l'orquestra completa i tots els actors que apareixien al llibret. Quan ja la teníem a punt, va esclatar la crisi econòmica i el projecte es va aturar. Jo podia fer dues coses: deixar-ho estar i oblidar-la o seguir pressionant per fer-la. Evidentment va ser l’adaptació la que va fer que arribéssim a les idees de xarxes socials, publicitat, corrupció i, finalment des d’un punt de vista agnòstic i humanista, sobre la expiació – que és el que costen els teus errors en la vida.

• Qui seria el prototip de diable de la nostra societat actual? A qui ens venem l’ànima per aconseguir èxit?

Sé que aquesta no serà una resposta ben vista, però crec que actualment la publicitat s'ha convertit en el pitjor catalitzador de comportaments en la vida de cada individu. El "tot això serà teu si em segueixes", ara és: "compra i seràs feliç" o " si no tens aquest producte no seràs ningú", etc. És un tema llarg de parlar, però em segueix esgarrifant les neurones cada vegada que veig un cotxe utilitzant la signatura de Picasso per poder-lo vendre. Jo no el compraria mai.

• Com a director musical dels projectes de La Fura, quina importància té la música en els vostres muntatges?

Des del meu punt vista professional (compositor de la majoria de la música de La Fura) només puc dir que té un paper fonamental. Sobre tot en les obres on no hi ha text. La música es converteix en el narrador, situant el públic en el context, el ritme i la comprensió de l'obra.

• Hi ha gaire ‘llenguatge furer’ a les teves obres?

Absolutament tot. Encara que aquesta obra es representa en un teatre convencional (amb butaques), el llenguatge Furero es essencial en la forma de treballar els guions i l'actitud de l'actriu. La relació entre l'obra i el públic és bàsicament sensorial, orgànica. El públic necessitarà sortir de la sala per pair l'espectacle, i més tard poder trauran les seves pròpies conclusions.

• La gent està molt acostumada als grans muntatges de la Fura. Com reben aquestes propostes més intimistes com ara Temptacions?

És veritat. Ens han fet alguns comentaris sobre que s'esperaven més muntatge, més actors. Aquesta vegada em sento absolutament en sintonia amb Stravinsky quan diu, en la seva biografia, que buscaven una obra de petit format després de la Primera Guerra Mundial, per poder sobreviure en un temps on la cultura havia quedat enterrada.
Quasi cent anys després, ens trobem en la mateixa tessitura. No sembla que ningú s’hagi adonat com de greu és per tots apartar de la normalitat la possibilitat dels creadors de seguir treballant idees noves, experiments i propostes que, òbviament, són el motor del progrés i coneixement per tota la societat.

• Temptacions és Fura del Baus o Miki Espuma?

Des de l'any 1992, La Fura vam començar a dirigir projectes per separat. La mamella original és la mateixa per tots nosaltres (sis socis). O sigui que pots dir que és una obra de La Fura dels Baus dirigida per Miki Espuma: amb l'esperit original del grup més les inquietuds personals de Miki Espuma. 

• Amb els anys que portes al món del espectacle, encara tens ‘Temptacions’?

Temptació i curiositat; per mi són la mateixa cosa. Sense curiositat no hi haurà mai evolució. En aquest sentit, crec que tant jo com tots els meus socis de la Fura estem picats per aquest microbi. Cada vegada que es proposa un nou projecte busquem noves formes de presència escènica, nous llenguatges. Cada nova obra tracta de canviar la relació entre públic i escena.

• Ets gaire actiu a les xarxes socials?

A nivell personal sóc molt normal, tirant a lent. Però quan parlem professionalment, La Fura hem anat a buscar gent jove molt preparada que ho mantenen magistralment, amb una actualitat i un rigor absolut de les notícies i els contactes amb la gent.

• Anem a crear un esdeveniment al facebook convidant a la gent de l’Empordà a que vagin a veure 'Temptacions' a la Sala La Cate de Figueres el proper dissabte. Com l’anunciem?

Una obra de La Fura dels Baus petita en la forma i gran en el contingut. Una obra actualitzada i contemporània, que demana un esforç de comprensió perquè no està mastegada, i que necessitarà de la voluntat dels espectadors per poder arribar tots junts al final de l'experiment.