Jump to navigation
- Segur que els lectors convindran que el món necessitava una obra amb aquest títol. Com neix 'Follar'?
AA: 'Follar' neix fa molts anys, quan jo encara em pensava que seria director de cine. Amb en Joan ens havíem conegut a través de la Marina Congost (actriu figuerenca) i més tard vam coincidir a l'Institut del Teatre. El vaig anar liant en projectes d'audiovisuals i un bon dia em va fer arribar un guió de curtmetratge.
JOAN: Jo em dedico a escriure obres de teatre però de seguida vaig pensar que aquesta història - la d'una noia i un noi travessant una ciutat a altes hores de la matinada a la recerca d'algun lloc on anar a fotre un clau - no havia de passar dalt d'un escenari. Vaig decidir donar-li forma de curtmetratge i com l'Aarón era una de les poques persones que conec que es dedica a fer cine vaig deixar-li llegir.
AA: Em va agradar, però mai vaig plantejar seriosament realitzar-lo. Anys més tard, quan vaig decidir proposar-me a fer un còmic, buscant alguna història vaig retrobar el guió. Em va semblar que era una bona manera de començar, una obra curteta assumible en el temps.
JOAN: Als dos ens agradava llegir còmics, però no ens havíem enfrontat mai al repte de crear-ne un. A mi personalment em semblava un repte impossible, prou complicat com perquè ens obsessionéssim en aconseguir-ho.
- Un còmic amb un format curiós, i tapa dura. Considereu que 'Follar' és un còmic?
JOAN: Encara que el terme resulta molt antipàtic per molta gent, 'Follar' és una novel·la gràfica. Ho és en el sentit que planteja una única història autoconclusiva sobre uns personatges que – en principi – no tornaran a existir mai més. Per ser més exactes, és una “novel·la gràfica breu”, però com a ningú li agrada dir-ne així suposo que podem considerar que és senzillament una “historieta”.
- Com heu viscut el procés de creació?
AA: A partir del guió cinematogràfic d'en Joan vaig fer un plantejament, un mena d'storyboard de les pàgines amb esbossos de les vinyetes. Crec que la primera versió eren 18 pàgines. Li vaig enviar a en Joan i va començar el feedback. S'ha de dir que ben bé fins a la fase final, vam treballar online perquè jo estava vivint a França. Vam fer varis feedbacks i reestructuració de coses, eliminació d'unes altres, van entrar els flashbacks, que no estaven plantejats d'entrada. I en el procés vam millorar el sistema. Les correccions o afegits que en Joan feia ja estaven plantejats en vinyetes i fins i tot plantejaments de maquetacions de les pàgines. Després jo ho agafava i m'ho feia meu. Respectem força el treball de cadascú però tenim la confiança per opinar sobre el que fa l'altre. Així, poc a poc vam arribar a les 40 pàgines finals.
JOAN: Ha sigut divertit i enriquidor posar-se a fer una cosa sense tenir ni més remota idea de com es fa o si l'estàs fent bé. Després d'haver escrit unes quantes obres de teatre ja em començo a conèixer els meus propis trucs, zones en les que gaudeixo d'un cert control i una certa comoditat. Aquí, en canvi, cada decisió era una autèntic dilema a resoldre.
- Quins referents heu tingut en ment a l'hora de crear 'Follar'?
AA: No podria identificar uns autors en concret que hagi “fet servir” com a referència. Però sí que es poden notar moltes influències com a lector variat que sóc (de 'Dragon Ball' així com de Will Eisner o alguna cosa més europea com Andreas o el genial Sagar Fornies). Tinc un estil, encara molt poc definit, com es veu al còmic, i m'he mogut molt lliurement amb el que em demanava el còmic en cada moment.
JOAN: Quan no tenia clar com plantejar una seqüència intentava pensar què hauria fet Alex Robinson, l'autor de 'Malas Ventas' o 'Estafados'. Les seves històries són quotidianes i estan plenes de detalls, però fa servir una narrativa ràpida i molt econòmica; suggereix molt sense necessitat de dir gaire. Vam intuir que és el que necessitàvem per explicar en quaranta pàgines la tensió sexual que els dos personatges acumulen des de fa més de deu anys.
- No es fàcil aconseguir que et publiquin avui dia. Com heu viscut el procés editorial?
JOAN: En el nostre cas va ser facilíssim, no ens podem queixar. Ja devíem portar cap a un any fent feina quan ens vam començar a plantejar la qüestió de l'edició. Jo estava en contacte per altres temes amb el Pau Castanyer, el responsable de la nano-editorial Edicions del Despropòsit. Li vam explicar el projecte i va interessar-li des del primer moment, ni tan sols vam haver de vendre-li la moto.
AA: La veritat és que jo estic molt content amb l'edició que en Pau ha fet. Vam parlar de la mena de còmic que volíem, el paper, els acabats, el pantone dels colors, etc, però per desgràcia em va ser impossible poder estar en el procés d'impressió (a Mallorca) i vaig patir. Però quan vam rebre el resultat final, vaig quedar molt satisfet. Edicions del Despropòsit, uns grandes!
JOAN: A risc de sonar infantil, confesso que la sensació de tenir el teu còmic a les mans és absolutament collonuda. Encara que sigui un còmic de quaranta pàgines que saps que no et farà guanyar milions. Un dels grans reptes del projecte era simplement portar-lo fins al final; suposo que això ho hem aconseguit.
AA: Doncs més o menys els que t'hem dit a tu, però més desordenat i amb alcohol pel mig, que sempre ho fa tot més divertit.
JOAN: El que volem és que la gent el llegeixi i ens doni la seva opinió. Han sigut moltíssimes hores de nosaltres dos sols plantejant-nos si la lectura visual de cada pàgina funcionava, si la distribució dels globus de text en cada vinyeta era bona, fins i tot si el gruix dels filets que uneixen els globus de text amb les boques del personatge era l'adequat en cada ocasió... Suposo que us podeu imaginar les ganes que tenim de compartir 'Follar' amb més gent.
- Veurem a algú follar?
AA: Estàvem plantejant portar als nostres models de la campanya de promoció, però es veu que hi ha un festival eròtic i els reclamen.
JOAN: 'Follar' és un còmic sobre gent que folla poc escrit per gent que folla poc. Esperem que el públic empordanès ens sorprengui.
- Un lloc on perdre's per l'Empordà.
AA: Després de la presentació m'emportaré a en Joan amb kayak al pantà de Boadella. Me l'he fet un parell de vegades i encara tinc molt per descobrir… a més és un bon lloc d'on desfer-se d'un cadàver… Tots els milions seran meus!
