Jump to navigation
• L’any que ve es compliran 35 anys des del naixement de ‘Barón Rojo’. Com se sol dir, ‘los viejos rockeros nunca mueren…’.
Intentem almenys mantenir-nos vius, fins on puguem (riu). Evidentment el temps passa per tots, però afortunadament podem mantenir un nivell d’activitat alt i uns directes bastant acceptables.
• Com ha canviat l’escena del heavy metal des de llavors?
Doncs molt. Lògicament en l’aspecte tècnic ha evolucionat com ho ha fet en tots els espectacles, i avui dia es poden oferir concerts amb un so i una il·luminació molt millor que abans. A excepció de determinats locals on l’acústica és massa dolenta, l’espectador d’avui té la seguretat que si el grup toca bé el concert sonarà bé. Una altra cosa és que el grup toqui bé, perquè no tots els grups toquen bé, i llavors la culpa la té el so (riu). El públic també ha canviat molt durant aquests anys. Avui dia sap el que vol, com ho vol i en quines circumstàncies ho vol. S’ha tornat més civilitzat, més educat, i va més sòbria perquè el que vol és escoltar el concert. Abans la gent anava col·locada de tot, i el concert era una excusa perquè un determinat tipus de gent amb un determinat tipus d’aficions es reunissin. Però el concert era l’excusa. Avui dia no és així; la gent va als concerts a escoltar la música.
• Perquè als concerts de ‘Barón Rojo’ ja no es veuen només heavys…
En general la gent que ve als nostres concerts és gent bastant tranquil·la, en molts casos gent més gran. També hi ha un fenomen, i és que també ve gent molt jove que potser han escoltat parlar de Barón Rojo dels seus pares. Els crida molt l’atenció que un grup s’hagi mantingut viu tants anys i encara estiguin tocant. Diuen: “A veure aquest grup què és el que fa, a veure si el vell té raó”.
• L’últim disc ‘Tommy Barón’ és una adaptació pròpia de la òpera rock de The Who. Cansats de fer cançons pròpies?
‘Tommy Barón’ va ser un projecte que ens havia suggerit fer el nostre productor de llavors, i ens va semblar una bona idea. Érem conscients que cada cop és més difícil que la gent s’empassi material inèdit d’un grup que, a més a més, té tanta trajectòria. Ens va semblar interessant fer una cosa que no s’havia fet mai: adaptar una obra completa que es va fer fa 40 anys als temps moderns. No és una feina fàcil, inclús pot ser més complicat que crear un disc inèdit. Per sort vam comptar amb la col·laboració d’Eddie Kramer, que com sempre dic a les entrevistes és ‘el productor’, el paio que estava en contacte amb Jimmy Hendrix. Per nosaltres va ser una cosa meravellosa.
• Ara que parles d’un productor amb renom internacional com és Eddie Kramer... Barón Rojo va tenir un tren cap a la gran escena internacional del rock, oi?
Sí, però això va ser l’any 82… ja fa uns quants anys. Després hem donat tombs per Europa, i sobretot per Ibero-amèrica, on pràcticament cada dos anys hem fet una gira. Després de tants anys hem conegut molts països i ha estat una experiència molt gratificant en molts aspectes.
• El passat 2010 vau realitzar la famosa gira per celebrar el 30è aniversari. Una gira molt especial perquè reunia a la formació original, entre ells dos membres històricament enemistats com eren Hermes i Sherpa, i que va servir per filar el documental ‘Barón Rojo: la pel·lícula’, on hi presenciem un retrobament que es torna aspre i ens mostra a un Barón Rojo fragmentat sentimentalment. Què en queda de tot allò?
No va ser aspre; va acabar d’una manera aspre. Podia haver acabat molt bé, i inclús podia haver estat una gira molt més llarga, però no va ser així. La manera com va acabar la gira no va deixar massa lloc a futurs retrobaments. Però la gira va estar molt bé, va ser un bon record per a tothom: per nosaltres, per la gent que ens havia seguit tota la vida i per la gent que mai va poder veure a la banda original. Mentre va durar va estar bé, i no hi ha res de què penedir-se.
• Per quan el proper disc?
Aquest és un tema bastant coincident quan ens ho pregunten, però la veritat és que és molt complicat perquè gairebé ja no hi ha companyies de discs i la situació t’exigeix un replantejament a tots els nivells. És possible que haguem de fer-nos-ho nosaltres, llançant cançons i des de la pàgina web. Però és una cosa que encara hem d’assumir i hem de madurar després de tants anys fent-ho de la mateixa manera.
• En tots aquests anys, quins grups no heu deixat d’escoltar?
Nosaltres com a músics vivim una situació que convida a escoltar música a totes hores, que són els viatges. El que passa és que acostumem a escoltar música de la que ens agrada, heavy metal i rock dur de tota la vida.
• Desconnectar del heavy metal no, oi?
És la nostra vida. Per nosaltres ha sigut molt més que un estil de música, ha sigut una forma de vida. A més, el fet d’haver-nos mantingut tants anys en aquest estil és una raó de més per dir que el heavy és la nostra música de sempre.
• Ens podeu avançar alguna cosa del repertori que oferireu el proper 5 d’abril al Palazzo de Figueres?
La veritat és que els repertoris els fa l’Armando i sempre ens el sol donar el dia abans del concert (riu). Et puc dir que serà una cosa variada, que tindrà temes de pràcticament tots els discs, que també hi haurà alguna cosa de ‘Tommy Barón’ i que, a més, serà un bon concert. Com et deia encara podem oferir un nivell de performance alt. En els temps que corren no es pot esperar una cosa espectacular a nivell escènic, però sí molt de feeling, d’agradar i tocar bé, que en el fons és el més important en un concert.
• Imagino que amb la crisi us heu acostumat a tocar en locals, tal i com fèieu al principi. Com més reduït el local, més càlid també?
Sí. La veritat és que els concerts sonen millor en llocs reduïts on la gent té molt més contacte amb el músic. Ens hem acostumat a fer aquesta mena de concerts, i la veritat és que ens estem viciant. Als concerts monstruosos, amb milers de persones, tot es despersonalitza. Té les seves coses bones, grans muntatges i pantalles gegants, però és un altre tipus d’esdeveniment. Els concerts petits són molt més sentits.
El Top 5 d'en Carlos!
