Joan Solé: “La millor manera d’ajudar el Nepal és tornar-hi a anar, que es reactivi el turisme”

El documental ‘Nepal. El nus infinit’ s’estrena el dijous 21 d’abril al Vendrell, un any després del terratrèmol que va devastar el país

Ariadna Caballero

15/04/2016

Activa't

Quan en Joan Solé parla de muntanya notes que és el que l’apassiona de debò. I durant la conversa anomena cims, parets de gel i valls d’arreu del món que coneix de primera mà. Aquest bomber dels GRAE, aplinista i guia d’alta muntanya baixpenedesenc s’ha posat ara al capdavant d’un documental de la mà de Televisió el Vendrell. ‘Nepal. El nus infinit’ és el resultat de l’expedició que, amb tres companys més, va fer el novembre de 2015 a la vall de Rolwaling, un viatge que no van voler anul·lar malgrat el terratrèmol que va patir el país el 25 d’abril d’ara farà un any.

"En l’expedició, l’interès alpinistic va perdre protagonisme"

- Quan vau planejar fer el viatge?

Va ser l’Edu Sánchez qui m’ho va proposar. A mi tant me feia un lloc que un altre i ell va plantejar anar a Rolwaling, una vall poc explorada amb muntanyes de 6000 i pico metres. Les muntanyes del costat, de 8000 i pico els fan ombra, però em va semblar bé perquè aquí no cal fer un procés d’aclimatació tan llarg com als 8000. Amb el terratrèmol però ens vam plantejar no anar-hi perquè sabíem que no hi trobaríem els serveis.

- Però no us vau fer enrere.

Marxàvem al novembre, l’època post monzò i vam pensar que potser ja hi hauria més normalitat. Sabíem però que ens estàvem autoenganyant. Allà poden passar anys fins que tot torni a ser igual després d’un terratrèmol com el que van patir. Vam pensar però que hi posaríem el nostre granet de sorra per ajudar a reactivar el turisme de muntanya. Un amic nepalí que viu mig any aquí i mig allà, en Khisor ens va avisar que el combustible era més car, que els hostels de les rutes no els trobaríem i que seria complicat trobar menjar a la vall, així que vam haver d’anar preparats i sabent que dormiríem en tendes o fent bivac. Vam decidir intentar-ho! Amb un plan B per si no sortia bé.

- I com vau trobar la vall?

A la Vall de Rolwaling han patit més els pobles grans, ubicats més avall, que els més petits i a més alçada. Singati és el punt neuràlgic de la vall. Abans del terratrèmol tenia 8000 habitants i ara en queden 1500. No sé quanta gent va morir, però molta gent s’ha desplaçat a poblacions més grans. Les ajudes hi arriben en comptagotes o senzillament no hi arriben. Molta gent s’ha fet habitatges provisionals amb teulades de llauna, però a veure quan dura aquesta provisionalitat. I moltes carreteres segueixen tallades per les allaus i esllavissades de terra. El documental vol fer arribar la realitat del que hi ha.

- Deies que és una vall poc explorada. Potser per això també costa que hi arribin recursos?

Rolwaling és una vall que passa més desapercebuda. La Vall de Langtang va ser la més afectada pel terratrèmol i tothom s’hi va abocar. En Kilian Jornet en va fer el documental ‘Langtang’. Però hi ha moltes altres zones afectades. A Kathmandu, al ser la capital, hi han arribat més recursos i ja es pot visitar i tot. En Khisor diu que les grans ONGs funcionen com empreses i hi ha la sensació que es perden molts recursos pel camí. Segur que n’hi ha que fan molt bona feina, però… Les ajudes del govern també arriben d’aquella manera… Ara el Nepal és una República, però la corrupció arriba a tots els nivells.

- Com van anar els objectius que us havíeu marcat a la muntanya?

En l’expedició, l’interès alpinistic va perdre protagonisme. Si de camí els podem donar un cop de mà - pensàvem - també servirà per fer l’aclimatació. I vam prendre roba per les famílies, el que vam poder. El motiu alpinistic del viatge es va desvirtuar. A més, a mi l’aclimatació em va costar, no saps mai com respondrà el cos. Els companys es van aclimatar millor que jo, però jo no em vaig veure en condicions. Ells van fer una part de la paret però van deixar-ho perquè les parets estaven molt seques. El Niño que abans només afectava a Amèrica, ara també afecta allà, cosa del canvi climàtic… i no hi havia gel on n’hi havia d’haver, es van trobar amb molta inversió tèrmica, i ho van deixar córrer perquè no era segur. Alpinísticament no va sortir bé, però teníem un bon material de fotos i vídeos.

- I vas contactar amb Televisió el Vendrell.

Sí, vaig parlar amb la tele per fer-ne el documental i amb l’ajuntament per tenir un lloc on presentar-lo, tot va ser un sí.

- Amb el documental voleu explicar la vostra experiència i mostrar com està la situació un any després del terretrèmol, però l’objectiu és també recollir fons?

La millor manera d’ajudar-los és, d’una banda tenir els recursos perquè hi arribi el menjar i els materials per la reconstrucció, de mans per treballar n’hi ha! I d’altra banda, és important que torni el turisme per reactivar l’economia.

Allà vam conèixer la Consol, una mestra de Gavà que just després del terratrèmol tenia previst tornar al Nepal, on ja havia estat. I és que quan visites el Nepal, si pots, hi tornes! Ella no té una ONG però per poder portar ajuda va legalitzar l’associació de voluntaris (on cada ú es paga el viatge i l’estada), ‘Maia Nepalí’. Hem pensat que si es recull alguna cosa amb les projeccions del documental els ho farem arribar. Anirà a un lloc on coneixem la realitat. A la vall també hi ha dues ONG, una japonesa i una de Suïssa que reconstrueixen un temple i una escola amb la comunitat sherpa.

- Dius que és clau la reactivació del turisme. Quan hi vau anar al novembre, hi havia moviment?

Quan érem al camp base van arribar una parella de polonesos que venien de travessa de la vall del Khumbu. D’alpinistes érem nosaltres sols. A Kathmandú vam estar parlant amb un grup de bascos que ens van explicar que a la vall del Khumbu (accés al camp base de l’Everest) sí que hi havia una mica més de moviment.

- Tu ja hi havies estat al Nepal, oi?

Sí, però només hi he estat tres cops i en aquesta vall era la primera vegada. He fet millors resultats alpinistes en altres llocs com la Patagònia o els Alps. El primer cop i vaig anar fa 20 anys amb la meva companya, la Roser, i vam estar 17 dies fent treking. El 2003 vaig anar-hi amb l’expedició ‘Tarragona al sostre del món’ amb la qual vam fer dos intents a l’Everest i vam arribar als 8200m. A mi m’agraden més muntanyes més tècniques i no tan altes, on no cal tant temps d’aclimatació.

- Qui hi podrem veure al documental?

Televisió el Vendrell ha entrevistat el Khisor Kumar Sharma que gestiona trekkings i expedicions, els meus companys, en Pep Jané i en Jaume Bassa de Valls i l’Edu Sánchez de Cornudella del Montsant que coneix altres valls com la de Langtang; en Lluís Rafols, himalaista penedesenc que té una filla adoptada nepalí i la Consol Molinos que explica el projecte de reactivació de l’agricultura i l’ensenyament que està fent Maia Nepalí a la zona de Singati.

- Ens n’oblidem ràpid del que passa a l’altra banda del món?

Sí, tot va molt ràpid i crec que ja ens n’hem oblidat. El món va molt de pressa. A vegades sembla que vulguis ajudar a l’altra punta del món i et planteges, què vas a buscar tan lluny si aquí també pots ajudar? Però a vegades hi ha coses que et deixen més sensible, com ens passa ara amb els refugiats sirians.