Presentació d''Ermita', de Jordi Llavina

«Jo també he pujat a l’ermita de Sant Pere del Puig, aquests primers dies de setembre, quan tot recomença malgrat un mateix. No he hagut d’arribar-me a la Selva del Camp ni d’ascendir sola al turó, a 500 metres sobre el nivell del mar, que domina la vila. M’hi han portat d’una tirada els 1.400 octosíl·labs, llegits en veu alta, que configuren el llibre més estimat del poeta Jordi Llavina, una obra síntesi del que pensa i del que sent a punt de coronar la cinquantena i per a la qual, fins a mitjan agost, no havia cregut necessaris ni un pròleg ni un epíleg. No li’n calen. Aquest poema narratiu, aquest dret relat, l’escriptura discursiva del qual es desplega com un rotlle mentre els peus fan via amunt, conté, en el seu registre en vers, rimat o no, idees, fets, imatges, records i mancances, alguna mena de certesa que s’imposa de seguida al lector per poc que aquest en capti el gest i n’albiri l’abast, per mica que s’avingui a acompanyar el caminant demiürg en la ruta que ha triat, un cop més, de recórrer.» De l'epíleg del llibre, de Mònica Miró i Vinaixa.