Bienve Moya i la llegenda de Sant Jordi

Bienve Moya ens acostarà a la llegenda de Sant Jordi, el proper divendres 5 de juny, a les 8 del vespre, al Centre Artístic Penedès L’Agrícol, de Vilafranca. La Comissió literària de l’Agrícol organitza l’acte i compta amb el suport de l’Ajuntament de Vilafranca i del col·lectiu Gargot.
Jordi significa, exactament, “qui cultiva la terra”, o sigui, agricultor. Sant Jordi, patró de Catalunya, d’Aragó, d’Anglaterra, de Grècia, de Rússia i d’altres indrets del mitjà orient, és una figura antiquíssima del calendari cristià. Però aquesta figura del sant matador del drac té el seu punt d’esoterisme, la seva llegenda el lliga amb la invenció de l’agricultura, i per tant amb la Mesopotàmia, amb el principi de la civilització occidental. Jordi és, per a alguns pobles de l’Orient mitjà, el Cavaller Verd que duu la primavera, que allibera les aigües retingudes pel drac. En les mitologies de tots els pobles existeix un cavaller, un heroi, occidor del drac, als pobles de l’Orient, als pobles pirinencs, als pobles mediterranis: Tishpak, Perseu, El cavaller verd, el cavaller Belzunce, el cavaller Vilardell, sant Mer, santa Marta, sant Jordi.

Bienve Moya és antropòleg, folklorista, escriptor, activista i gestor cultural català. Formà part de la companyia teatral Els Joglars durant la dècada de 1970 i fou director del Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú, impulsor de la Xarxa de Teatres Públics de Catalunya i fundador i codirector dels festivals de circ i pallassos Trapezi i la Fira del Circ, entre altres. Fou membre del projecte Socatalà, d'investigació per a la música tradicional contemporània catalana, i se'l considera membre actiu per a la recuperació de les festes de la Mercè, el carnaval i altres festes populars de Barcelona i de Vilanova i la Geltrú. El 2005 cofundà el col·lectiu «Els altres andalusos». Ha col·laborat en diverses publicacions i ha publicat La Festa a Catalunya (1995); Llegendes Urbanes i narracions suburbials (1999); Llegendes del Penedès i les valls del Garraf (2005); Flordesaüc, Camins d'al-Andalus (2006); Balab Balansiyya (2009) o Una mà de sants (2011), entre d'altres. L'any 2009 rebé el Premi Nacional de Cultura en la categoria de Cultura popular.