El Cau Ferrat, el Museu de Maricel i Can Rocamora reobren

Foto: 

Surtdecasa
Imatge del despatx de Rusiñol, amb el ram de flors

Flors fresques per al senyor del Cau

L’estima recíproca entre Santiago Rusiñol i Sitges es plasma en la reobertura del Cau Ferrat i el Museu de Maricel
Goretti Martínez
,
13/01/2015
Arts
Sembla que l’ànima de Santiago Rusiñol continua rondant a la vora del mar, a la seva estimada vila de Sitges, per l’interior de les habitacions abarrocades d’objectes i d’art del Cau Ferrat. La que va ser la casa taller d’un dels artistes més emblemàtics del modernisme, el Museu de Maricel i Can Rocamora reobrien el passat 22 de desembre les seves portes després de gairebé cinc anys d’obres. Sitges esperava aquesta reobertura i la mostra ha estat la gran afluència de públic que hi ha hagut durant les jornades de portes obertes programades per a visitar els nous espais i el fet que s’hagin ampliat aquestes jornades fins al 15 de gener.
Algunes de les obres et porten a una altra òrbita

El Cau Ferrat és una autèntica mina. Deambular pels espais de la casa taller de Rusiñol no deixa indiferent a ningú. Cada passa et descobreix una mica més sobre el senyor del Cau: el seu paper d’agitador cultural, la seva devoció pel ferro forjat, la passió pel Greco, el concepte de l’Art Total... I cada mirada et permet contemplar obres de Ramon Casas, Miquel Utrillo, Darío de Regoyos, Ignacio Zuloaga, Enric Clarasó, Picasso... Algunes d’aquestes obres et porten a una altra òrbita, com el Picasso que hi ha al despatx, just al darrere de les flors fresques que l’Associació del Ram de tot l’any diposita tres cops per setmana des del 1932 al fill adoptiu de Sitges més il·lustre.

Ja al Museu de Maricel, el llegat cultural de Sitges explota amb la col·lecció d’art de la vila i les col·leccions procedents de la donació del doctor Jesús Pérez Rosales. Les sales et duran de l’art antic al romànic, el gòtic i el barroc. Arribant després a l’art modern: el romanticisme, el realisme, el modernisme i el noucentisme, les avantguardes i la figuració del segle XX. Para atenció a les escultures de Josep Llimona, Jaume Otero, Josep Clarà, Apel·les Fenosa o Joan Rebull. Algunes d’elles formen pràcticament part del mar. Igual que el mar és una part molt important d’elles. 

Per a obtenir més detalls sobre la reforma dels edificis i la restauració i recuperació dels elements patrimonials, pots adreçar-te a aquest enllaç.

A

També et pot interessar